El Bloc de la Carme Blanch

Sentiment i dolor

2011-10-21T11:35:00.002+02:00

Fa pocs dies vaig anar a un enterrament d'un familiar de 81 anys. El difunt a c s ja havia arribat a la fi de la seva vida, però com que va morir es pot dir de repent, costa molt més d'assimilar,
La viuda lógicament estava molt afectada, els fills apenats i tristos, però les netes.... que debien tenir 7 i 9 anys aproximadament, em varen posar la pell de gallina i s'em varen negar els ulls, al veure el dolor que experimentaven i aquella pena que els omplia el cor, estaven desfetes i ploraven amb un sentiment que extremia. Les dues, portaven el mocadoret completament moll i arrugat, o sigui que s'havien passat tot el funeral plorant, en fi una pena molt grossa.
Despres, parlant amb els veïns, em varen comentar que aquell avi de 81 anys, cada dia anava a portar i a recollir les netes a l'escola, les portava a passeig, i se les enduia a menjar a casa dels avis... I ara estic pensant, quants avis i àvies están disposats a fer el mateix? a aquestes nenes s'els havia donat l'opciò d'anar o no al enterrament del avi, i totes dues el varen voler acompanyar, i ja us puc ben assegurar, que aquella imatge que m'oferiren no se m'esborrarà mai més.
Descança en pau Francisco, deixes darrera teu tota una generaciò que t'estima.

No hi ha res que funcioni

2011-10-06T10:14:00.001+02:00

Llegir el diari al demati... no hem direu que és feina agradable, Crisi, Eros, Tancaments, Desaucis, Hipoteques imposibles d'assumir, etc. etc. Per altra banda manifestacions de funcionaris, metges, treballadors de la sanitat, mestres...
Hem pregunto hi alguna cosa que funcioni al nostre pais?
Això si, ens tenen ben distrets amb el Futbol, amb tota clase d'esports, cosa que ja està bé, però que no n'hi ha prou.
Ara resulta, que a l'escola s'hi han d'apendre "els valors", mireu, aquestes coses es porten a la bassa de la sang, com deia el meu pare e. p. r., sino ho mames de petit en l'ambient de casa, dificilment ho adqueriras de gran. Hi ha una mala educaciò que esparvera, un tansementofisme total, i referent a tot.
No voldria que pensessiu que sóc una persona pesimista de mena, normalment sempre penso en positiu, però des de fa una temporada, creieme que ho tinc dificil. Deu ser l'edad esborrany

2011-07-04T17:02:00.001+02:00

La lliçò d'humilitat

2011-07-04T16:35:00.002+02:00

Estava jo tota satisfeta mab el meu rodolí del banc de la plaça, (que per cert no el vaig acabar ara ho faré:

Aquell banc que hi ha a plaça
és el banc del "sinofos",
no cal apartar-se'n massa
doncs hi acabem anant tots.

Allà s'escolten "batalles"
d'eugues arades tractors...
aspiracions assolides
i desenganys molt traïdors.

Els records de joventut
allà es van desfilant,
ja no queda l'inquietut
tots sabem que es fer-se gran,

Les penes, les alegries,
els neguits, l'afany , l'ardor...
quasi no ens queden manies,
i es que ja tornem de tot.

Sabem tots que l' experiéncia
costa molt d'aconseguir
ni amb llibres, ni amb ciència
no la podem assolir.

I també estem convençuts
que no us en podem fer traspàs
doncs de tots és ben sabut
que "un s'hi ha de pelar el nas".

Nosaltres ja hem fet la vida
amb errades, encerts i amor
però us estimem sense mida
i sempre us portem al cor.

...després d'haber-lo escrit i quan n'estava força satisfeta, vaig trobar la poesia del banc de la Margarita Colom POETESA, fixeu-vos bé que ho escric amb majúscules

Aquell banc de la plaça, el l'hora estàtica,
que acull els pensaments, quan ha enmudit
la ciutat, i una pau quasi eleàtica
hi arriba perennal, sense brogit.

Aquell banc on s'asseu sovint el sol
i la calma reposa arrecerada
sota fulles d'acant, talment un vol
de claror vegetal petrificada.

Com m'atrau aquest banc de soletats
on apostols absents fan companyia,
sabtueri secret de llibertats,
presoner de tants plecs de melangia...

... realment això si que és poesia.

El banc de la plaça, ja l'acabaré un altre dia...

2011-06-16T16:44:00.002+02:00

Desencís

La mirada que es va perdre
el somni que es va eclipsar,
el detall que no es va veure
vers que no es va recitar.

La il.lusió que ens vam fer a mida,
d'esperança i ´més enllà
escultura no esculpìda
en l'avui i pel demà.

Tot, tot això vaig perdre
tot, en un despertar,
l'orgull no em va deixar veure
que sens tu no hi ha demà.

Fotos a la paperera
records que es van esborrar,
cendres a la xemeneia
somnis que es van trencar.

Per orgull mal estés sens dubte
per no voler-ne parlar
per creure'm veritat suprema
per no saber retractar.

Per camins perduts sesnse esma
passejo i recordo en va,
que no em queda ni un sol dia
que per mi, no hi ha demà.

Tu, vares refer la vida,
jo, només vaig esperar...
com vaixell a la deriva
i em vaig perdre en l'alta mar...

Tornem amb els rodolins..

2011-06-10T15:58:00.002+02:00

Aniversari Noces

El matrimoni és com un gerro
que anirem omplint de flors,
doncs s'ìnicia la florida
tan bon punt sentim amor.

Els petons són gotes d'aigua
al gerro ben abocades,
les caricies són nutrients
i també les abraçades.

Els fills són les clavellines
les filles roses en flor,
les alegries hortènsies
els desenganys, buits d'amor.

Per aques aniversari
us desitjo de tot cor,
tot el bo imillor que hi hagi
i un gerro ben ple de flors.

Enyorança

No deixis mai de venir..
quan el dia trenca l'alba,
perque si tu no vinguessis
mai seria matinada...

No deixis maide venir...
al mati quan la rosada,
omple d'espurnes les fulles
fent lluentons a l'albada.

No deixis mai de venir,,,
quan les planes i muntanyes,
estàn banyades pel sol
i l'escalfor ens acompanya.

No deixis mai de venir...
quan la calor es fa densa
i el desig que tinc de tu
és necessitat intensa.

No deixis mai de venir...
també a la migdiada,
perquè al perfum de l'amor
t'ofereixi una besada.

No deixis maide venir...
cap el tard quan cau la tarda,
i els colors de l'horitzó
són velluts i taronjada.

No deixis mai de venir...
quan la nit dolça ens envolta,
i la remor de molts sons
ens acompanya en la fosca.

No deixis mai de venir...
quab miro atent una estrella,
doncs si és la més brillant
és perque tu ets en ella.

Al Jovent

Aquell banc que hi ha a la plaça
és el banc del "sinofos".
no cal apartar-se'n massa
doncs hi acabem anant tots.

Allà s'escolten "batalles"
d'eugues, arades, tractors,...
bones i malesanyades

El moment actual

2011-05-31T16:59:00.002+02:00

Com podeu veure, no sóc gaire original perque parlar del moment actual mes o menys tothom ho fa, però no puc resistir la tentaciò d'afegirm-hi. Reconeixereu amb mi que de mala-educaciò ens en sobra, trobo horrorós la poca delicadesa que traspua el jovent, i el poc interés que molts demostren pels temes diguem prioritaris o al menys que a mi m'ho semblen. Trobo que falta voluntat de treball, sacrifici, ganes de fer coses, de anar endevant per un mateix i no ser una càrrega pels pares que prou feina tenen per ells, hi trobo també a faltar les ganes de treurer'els problemes o al menys suavitzat-los-hi, l'ajuda o sacrifici dels fills. Però de moment pel que veig, tot el que penso va al revés.
Ara voldria creure que despres de la lliçó de bones maneres que ens ha donat el Barça, tan a nivell esportiu com de sensibilitat, en podriem aprendre una mica, el detall del jugador que va recollir la Copa el vaig trobar excels, i diu molt tan del club, com de l'entrenador, com dels magnifics jugadors, que en donen tantes alegries, al menys si a L'Europa no ens consideren un pais prou normal al cual caldria respectar la llengua, com a mínim, poden saber que existim i que gràcies a l'esforç i al taranna de moltes persones aconseguim un equip que és l'enveja de tot el mon.

Ja hi tornem

2011-03-30T14:56:00.002+02:00

Tots encaparrats en que sóms espanyols, i no! amb tot el respecte per a torhom, no tenim el mateix tarannà, ni més bons ni més dolents , pura i senzillament DIFERENTS.
O sino repassem l'hisporia, els castellans estàn orgullosos del seu Cid Campeador
inclús li han dedicat poemes, macos per cert, però repeteixo que no és el nostre fer.
Don Rodigo Diaz de Vivar, va ser un guerrer (els catalans sóms pacifistes)de fet va lluitar i amb força encert per diferents reis, amb els quals es va establir.ji lligams per madiaciò de les seves filles casant.les amb els infants Carrión, després amb elsinfants de Navarra i Aragò, va ser un gran guerrer i no deixava d'aportar el seu coneixement de la guerra al millor postor, recordem que va lluitar a les ordres del rei de Sevilla al-Mu'tamid contra elde Granada, també ens consta que va ajudar a Yüsuf al.Mutamin rei de Saragossa etc, etc Amb això vull dir que per Espanya el Cid va ser un gran gerrero espanyol, en fi tot un pernonatge.
Jo, ara penso que si hagues de triar una gran guerrer català tindria feina, potser Roger de Flor? Sant Jordi?...però m'inclinaria més per el personatge de Ángel Guimerà
Manelic, aquest si que per mi te totes les carasterístiques de la nostra gent, és un pastor primitiu i sense malícia, que quan se sent enganyat tracta al seu amo com si fós el llop de la muntanya, i defensa l'estimada.
Potser em direu que l'un és un personatge important, i l'altre és fictici, però el que jo hi veig és la forma de ser, i els valors que defensen.
Ojalà que en les circumstàncies actuals fossim tots unamica Manelics...

La nostre llengua

2011-03-23T17:19:00.001+01:00

Com és possible en a l'any 2011 encara estem aixís?
Parlo del català, però ja no del catalè parlat a nivell de España, no . no, parlo del català a Catalunya.
Jo, la primera faig un munt de faltes, i és que no el sé escriure gaire, però sapigueu que si escric en aquest bloc, és perque ho puc fer amb la meva llengua.
Hauriem d'endinsar-nos més en la nostra historia i coneixer els nostres avant-passats
amb una mica de rigor històric, ens haurien de fer palés que quan Ferran d'Aragò és va casar amb Isabel la católica, ella, mai va ser considerada reina d'Aragó, Catalunya o València, prova evident que la cosa estava molt partida, és dir matrimoni si però de naciò juntament amb Castella, res de res. I en tenim proves ben evidents, tot i que les naus del descobriment d'Amèrica devien salpar del Mediterrani, per que no crec que ho fessin de Madrid, als catalana s'els va prohibir explícitament d'anar a cap viatge al Nou Món. Als paissos d'Amèrica del Sud és parla castellà, peruqe només els castellans estven autoritzats per fer-ho. D'altra manera s'hauria parlat català.
I ara ens surten en que són una naciò només ells, naciò de que? em pregunto. Hem hagut de callar molts anys, però ja seria hora de que els historiadors ens fessin una bona defensa ben documentada. Crec que una bona manera de donar-nos a coneixer a nosaltres mateixos és com ara fent aquestes series o películes, que ultimament van sortin a la llum amb molta qualitat, em refereiso a Ermessenda, El Comte Arnau, La palícula pa sec, etc etc. Ja va siguen hora que els catalans sapiguem de quina pasta estem fets, i que sense desmereixer a ningú, saben reneixer de les nostres cendres con l'au Fenix i l' exemple del nostre esforç el tenim ben evident a la nostra festa nacional 11 de setembre que el lloc de celebrar una victoria sembla que honorem i recordem una derrota, quan en canvi el que celebrem és que en aquel precís moment de la desfeta, ja començava la nostra recuperaciò.

El Japò

2011-03-23T16:29:00.002+01:00

És curiòs no es tracte d'una catàstrofe sino de TRES i fan tan poca fressa...
Primer un terratremol, pel cual ens diuen que ja estàn preparats, però era de força
"9" horrorrós!
A continuaciò el sunami un efecte natural que fa entrar onades grandioses del mar dis la costa i fa ballar els baixells pels carrers...,
que s'emposrta els cotxes dins el mar, amb tot el que això significa en vides humanes, destrucciò, desastres, patiments, pèrdues, desfetes, queden els pobre supervivents dense casa, bens, roba, mobles, diners, i el que és pitjor sense membres estimats de la familia que han desaparegut i no saben on són.
I els veus adolorits, desfets, desorientats... però sense desesperaciò a la mirada, sense crits ni esvalots, amb una serenitat admirable, tot i que la procesò els deu anar per dins, fan les cues a les poque botigues que tenen obertes, sense crits ni esvalots, amb prudència, educaciò i molta honradesa.
Ens estalvien els espectacles de crits i esgarrips als que estem acostumats quan certes desgràcies passen a països llatins, realment sento una gran respecte per el seu comprtament tan ètic, tan correcte. No puc ni imaginar-me el que hauria passat al nostre païs, per descomptat i hauria supermercats avasallats, botigues destrossadea, pillatje i dessoris per tot arreu...o no?
Hauriem de reflexionar tots plegats a veure la diferència de les nostres multituts comparant.les amb aquelles, En sortitiem molt mal parats.
Les persones grans sense que els hi obliguessin és varen oferir per fer les tasques més arriscades provocades per la tercera catàstrofe "les centrals nuclears" argumentan que com que ells ja havien fet la vida, era més just que si algú s`havia de contaminar fossin ell , doncs ja tenien la vida feta..
SENZILLAMENT ADMIRABLE!!!

2011-03-06T21:16:00.001+01:00

Manies d'àvia?

2011-03-06T20:28:00.001+01:00

Sol.lucions drastiques... per no gastar:
En lloc d'anar canviant els retols per indicar el quilometreatge dels cotxes, fer els vehiclesqueno passin de 100 Km. hora. Menys accidents, menys gasto de betzina,
reducciò de multes de transit per excés de volocitat, etc etc.
Ara ens diuen que els polítics tenen una familiars molt intel.ligents i que per això els coloquen en llocs privilegiats, no dubto de la bona intencio d'equestes accions , si be resulten una mica sospitoses, ja depen si els politics són d'esquerres o de dretes els llocs de treball esmentats son per uns o pels altres.
el que també és molt curios, és que en les reunions del govern, on se suposa que han de sol.luionar els problemes del pais (que desgraciadament són molts) s'entretenen a treure's els draps bruts els uns al altres, i no aporten cap idea constructiva, es com si es tractés de tocar allò queno sona, ja m'entenueu, i mireu que n`hi ha de feina per fer.
Als que tampoc entenc són als ecologistes, primer no fer Centrals Nuclears, després no montar molins per l'energia eòlica perque malmeten el paissatge, ja m'estic veien rentant la roba a mà altra vegada, circulant amb bicicleta, i per si de cas no llençarè la maquina d'escriure antiga perque si no disposem de electricitat ens sobraran moltíssims estris, no us sembla?

Manies d'àvia?

2011-03-03T10:28:00.001+01:00

Voldria pensar que són "manies d'àvia" un pilot de desgavells que passen en i que jo no entenc...
-- Amb la crisi que tenim, és realment necessari anar canvian dia si, i dia també els retols de la velocitat de les carreteres, autovies o autopistes? Tinc entés que tan els jornals com els mateixos senyals són molt cars. No iria millor senzillament programar els cotxes perque no poguessin exedir-se a 100 km. per hora?

--Ara me enterat que tenim uns familiars de polítics molt intel.ligents., pel que es veu. Molts han col.locat les seves respectives parenteles en càrrecs importants, o sigui, en l'anterior legislatura es van col.locar familiars d'esquerres, ara els de dretes, i els "burros dels comps" o sigui nosaltres, anar pagant...

--El que realment m'estora són les crítiques que es fan entre els polítics (encara que després s'en vagin a dinar plegats, però es veu, que queda bé fer veure que es preocupen pel poble enfuriesmant.se i tot...
Això si d'aportaciò de noves idees, sol.locions o de crítiques constructiva, cap ni una¡ Al meu poble d'això en diguem "tocar als coll...

--Ara també tinc un dubte amb els ecologistes. Primer ens van vendre que era una aberració construïr Centrals Nuclears, i que tot havia de ser energia neta, Ara resulta que els parcs eòlics tampoc són aptes perque destrossen el paissatge. Al pas que anem estic pensan en recuperar la quadra del cavall del meu avi i no vendre als brocanters el carro que podria ser que haguessim antiguitat, de tornat a fer servir.

NI, NI, ni...

2010-11-21T18:06:00.003+01:00

Fa tants dies que no escric que probablement ja no em recordarè de com va el bloc, però és igual mentrestant m'entretindré.
Estic esgarrifada per la generaciò de ganduls que hem creat, ni traballen, ni estudien, i els fa "pal" buscar feina. Realment es espantós, que persones a l'edad de les il.lisions de l'empenta, de les ganes de crèixer i de fer coses estiguin enmig d'una apatia total. No ho entenc, simplement crec que si al darrera no hi fosin els pares, les institucions, etc. etc. s'haurien d'espavilar a fer alguna cosa, però clar, si quan són petits i van a l'escola i suspenen, sens dubte és culpa del mestre que els té, mania, que si tenen algun accident sempre,sempre és culpa dels altres,
que si no han aprés a treballar és perque lo els han sabut motivar et. etc., que si ja de bon mati estan cansats... I que són incapaços de fer quelcom pels demés.
No puc entendre com hem pogut pujar criatures sense sang a les venes, verdaders xucla-sangs de pares i de la societat. I ara per postres per acabar de garantir la seva innacciò, a sobre els pagarem per seguir essent ni-nis...
Mireu, jo no deixaria de pagar cap ajut dels que es paguen, ara bé mentre a la ciutat hi hagues papers per terra, pintades per les parets, escombraries llençades per tot arreu... I mentres que els boscos estiguessin bruts de branques, bosses de plastic, plantes mortes, etc etc , no donaria cap ajut. Són feines que tothom és capaç de fer-les i que com a minim ens permetrien tenir unes ciutats dignes, i uns, boscos nets. És a dir, ajudes si però a canvi d'uns serveis socials que tothom pot fer. És pot anar a fer companyia als ancians que viuen sols, acompanyar-los a passejar, netejarlos a ells i la seva vivenda, acompanyar-los al metge, etc etc.
Encara recordo uns pares que estaven esparverats perque el seu fill de 27 anys que per cert no havia treballat mai, els va amenaçar que iria a fer d'escombriaire, i els pobres pares estavan horroritzats, jo crec, que si mi hagues trobat (Déu no ho vulgui) li hagues dit: Si, noi, escombra però fes.ho ben net que et puguis sentir orgullós de la feina ben feta.
No sé si m'ho miro malament però és que realment tot plegat m'indigna.

És tan divertit escriure...

2010-10-17T18:29:00.001+02:00

Robert estimat

2010-09-26T10:27:00.002+02:00

Tots dos estem de tornada
perquè hem viscutmoltes coses
amb la mirada cnçada
i les gans de luuitar foses.

Veiem que han passat els anys
i que un ni se n'adona
resulta queens fem grans
amb no res, amb poca estona.

Queden records de la vida
sabem que ho hem donat tot,
hem estimat sense mida
i encara ens resta amor.

Lliscant poc a poc, fent via
amb problemes, dificultats
a voltes massa de pressa
amb il.lusions realitats...

Hem viscut junts els afanys
les penes, les alegries,
hem plorat els desenganys
però no tenim les mans buides.

Recordem els que no hi són
marxaren massa de pressa
ens deixaren aviat
alguns en la jovenesa.

Però tot passa, diem els vells
no hi ha mal que tot temps duri,
però tampoc hi ha cap joia
en la que el tenps `s'hi aturi.

El proces normal d'una vida
sens dubte es: l'any dels humans
neixer, créixer
i fer-se grans...

PRIMAVERA
La infantesa
flors, perfums, colors i olors
també hi ha la jovenesa
amb la il.lusio dels amors.

ESTIU
Pot ser vida adulta
treball, amor, pujar fills
sens parar seguir la lluita,
arrelar-se donar fruits.

TARDOR
Començar a mimvar,
t'adones que no ets com abans,
has d'apendre a fer-te vell,
acostumar-te a ser gran.

HIVERN
És fred, l'any s'acaba,
els ocells han fugit del niu...
als cabells hi ha la nevada,
però al fons del cor, hi ha caliu...

-----------------

DE VINYES I VINS

Vinyes verdes vora el mar
escampades per l'Albera
salpicades d'oliveres
i esglèsiesamb campanar.
Vinyes arrenglerades an feixes
com ratlles d'un pentagrama´
notes verdes vaporoses,
de cançons que mai s'acaben.

Ceps potents, vinyes brillants,
gotims negres vellutats,
gotims verds de "pica-polla",
gotims daurats de "moscat".
Tan bon punt collim el raïm
si s'exprem en sur el most
és vi fruitat imolt jove
suc de raimmolt gustos.

Vins blancs, suaus, vaporosos,
per acompanyar el bon peix,
vins d'agulla olorosos
qie fan gaudir amb escreix,
Vins rosats, lluents, brilants,
que fan del beure un plaer,
i a glopets assaborir-los
com un enòleg sol fer.

Vins de cos i marca fonda
són els negres secs i ardents,
vins nascuts de terres aspres
cultivats per nostra gent.
Cada vegada més bo,
i el millorar mai s'acaba,
fins transformar el VI BO
en una delicia el CAVA.

Hi ha moscatells i garnatxes,
hi ha mistel.les i vins fins
n'hi ha d'olorosos i rancis
vins de missa, vins divins...
i si malauradament
aquell vi es fes malbé
bon vinagre d'amanir
també see'n podria fer.

Deia el poeta Climent
passejant-se per la vinya
que rebuscava el gotim
d'una vinya adés collita,
ho explicava en uns sonets
que admiraré tota la vida
doncs llegint-lo amb atenció
sents fins la olor de la vinya.

... i quan finalment la copa
omples d'oloros vi,
quan assaborint l'aroma
t'esclata en el paladar...
i quan mil lluentons brillen
dins la copa en decantar...
es llavors quan tu recordes
que a l'Empodà solem dir
que un dels millors plaers
és poder beure un bon VI

-----------

EL VI

UNA TAULA SENSE VI
ÉS EN TERRES CATALANES,
UN APLEC SENSE SARDANES
O UN BATEIG SENSE PADRI.

UN NADAL SENSE ESCUDELLA,
UNA NAU SENSE TIMÓ,
UN RAMAT FALTAT D'ESQUELLA
O UN AMOR SENSE IL-LUSIO

D'adopcions

2010-09-26T09:40:00.001+02:00

De tota la vida hem sentit a dir,que les coses tenen importància segons qui les diu, però es que a vegades n'hi ha que em superen...
Sóc ávia d'una familia "multi-racial", tinc nets originaris d'Asia, Africa, Europa.. i això em fa molt feliç, els meus fills, han volgut donar a unes criatures una FAMILIA
que els estima i no hi veiem cap diferència ni de raça, ni de color, ni per descomptat d'estimació i respecte pels seus origens.
El que no entenc, és que hi ha qui vol presumir d'adoptar a l'altra banda dels Urals
per "gaudir" d'una criatura blanca, rossa i d'ulls blaus. Em pregunto, és que s'han d'exhibir?, és que li han de fer creure que es biològic?, o és que si el veiessin diferent no l'estimarien?
Dues netes neves de menys de 7 anys, l'altre dia es discutien (com tots els germans)
i la biològica li deia a la seva germana: és que "A MI"´la mama em portava al ventre,
i l'altre sense inmutar-se li va contestar, doncs a" A MI " la mama em portava al cor
i m'estimava tant, que em va anar a buscar a mils Km. lluny...
Hem costa d'entendre com hi pot haver persones adultes, amb una mentalitat tan curta i esbiaixada, per poder-se permetre certs comentaris.
Però el que vull deixar ben clar, es que hem sento privilegiada de tenir els nets que tinc, i puc assegurar que el meu cor ni hi ha cap diferència...
... ara que hi penso, potse el tinc daltònic?

Nous entreteniments

2010-08-04T19:26:00.001+02:00

Per fi ja torna ha començar la Lliga de Futbol. Ja no caldrà tenir-nos distrets amb les curses de braus, de coches,de motos o be recordant i enyorant la Roja del mundial. Ara ja tothom tindra temps per decidir-se d'una vegada a buscar feina...
O, no?
Valga'm Deu! l'altra dia a la visita del ginecoleg hi havia unes noies embarassades que s'anavem instruin d'allò més. La "llesta" informava que ja s'havia assabentat, que a partir dels cinc mesos d'embarás, ja es podia demanar la "baixa" que després s'ajuntarà amb la maternitat, i anar fent... Vaig recordar els meus embarassos i els treballs que tenia per inquivir-me entre el volant del cotxe i el seient, perque si separava massa el seient, no arribava als pedals del fre, i l'embrague, en fi que era tot un exercici de col.locació, recordo que un dia vaig arribar com sempre a casa de treballar a les 9 del vespre, quan sopavem, jo ja tenia dolors de part, i l'endemà al migdia neixia la nostra filla, quin temps... Ah i sense demanar la baixa...

RODOLINS

2010-07-23T18:24:00.002+02:00

El meu jardi va florir
i va fer dues poncelles,
per mi, no n'hi ha d'iguals ,
perque jo, tinc les mes belles.

Ara ja són dues roses,
amb petals i fulles fines,
i entre coses molt bones
també s'hi troben espines.

però jo les estimo tant
que a pesar de les punxades,
les tinc sempre dins delcor
molt fortament abraçades.

I son només dues flors
però han fet més gros el pomell
doncs al coneixer l'amor
ja m`han portat: dos clavells.

-----------------------------------

DESENCÍS

La mirada que es va perdre
el somris que es va eclipsar
el detall que no es va veure
vers que no es va recitar.

L'il-lusiò que ens van fer a mida
d'esperança i més enllà
l'escultura no esculpida
en l'avui i pel demà.

Tot, tot això vaig perdre
tot, tot en un despertar
l'orgull no emva deixar veure
que sens tu, no hi ha demà

Fotos a la paperera
records que es van esborrar
cendres a la xemeneia
somnis que es van trencar.

Per orgull mal entés sens dubte
per a no voler-ne parlar
per creure'm veritat suprema
per no saber retractar.

Per camins perduts sense esma
passejo i recordo en va
que no em queda ni un sol dia
que per mi no hi ha demà.

Tu, vares refer la vida
jo, només vaig esperar...
com vaixell a la deriva
i em vaig perdre en l'alta mar.

Mandra a l'estiu?

2010-07-23T17:20:00.003+02:00

Fa molts dies que no escric, i no és perque no tingui res per escriure, però es que tot es negatiu. Ens entretenim amb insignificàncies mentres tot cau al nostre voltant
Que si suprimim la "burca" que també s'ha de suprimir el "nijab" i mentrestant tenim una CRISI galopan al nostre costat. Que uns hi voten que "si" per tant els altres voten que "no"... i continua la CRISI... Que els de dretes, que si els d'esquerres, que els uns són extremistes, que si els altres tolerants, i la CRISI continua. Hem pregunt'ho no seria més facil que senzillament fos prohibit anar amb la cara tapada? Ja sigui amb un casc de moto, un passa-montanyes, o qualsevol altre cosa que impedeixi identificar a la persona que ho porta? No, això seria massa fàcil cal que hi hagin confrontacions, disputes... i mentrestant continua la CRISI...
Estem passant una temporada que Deu n`hi dó. Tenim l'espoli del Palau de la
Música amb el que això representa pels catalans, Ara parlen de 35 milions € però total com que és dels catalans... que
hi farem! i continua la CRISI. A Madrid el Tribunal Costitucional retalla els articles més importants del nosre Estatut aprovat per referendum, suprimint-los impunement, i eren els que ens definien, més, i tothom recorda ja estava ven retallat i que el Sr. Zapatero havia promés que l'aprobaria, però és igual com que és dels catalans... i continua la CRISI. Per acabar-ho d'arrodonir els politics que tenim simplement vetllen perla seva "poltrona" no fós cas que no els convoquessin per les properes eleccions... i la CRISI continua. Però que no ens en adonem? que ens estem enfonsant en un pou sense sortida? Veritablement estic decebuda de gairebé tot, per això val més que no escrigui... Ah i a tot aixó la CRISI continúa...

Els meus "rodolins"

2010-05-17T20:39:00.002+02:00

SOL

Sol que fas bullir la sang
i fas surar els sentits...
escalf que tothom voldria
i s'escapa entre els dits.

Ets tú qui daura l'espiga
envermelleix la cirera
tu, ennegreixes l'oliva
i fa cantar la cadernera.

Quen escalfes, ets ardent
la natura fas potent
i ha d'esclatar el verd,
si t'allunyes, és foscor
i comença la fredor
i l'alé de vida es perd.

Tu revifes els colors
que neixen amb ta claror:
fas el verd més vaporós
i també el roig esclatant.
blaus, i grogs i tons marrons,
fins el negre fas brillant.

Tu marques les estacions
no te`n deixes capni una
ets inmens, i ets tot sol,
i no et perds en cap esquema,
fins "embarrasses" la lluna
i la deixes "lluna plena".

---------------

LA PRIMAVERA

Com cada any ha arribat la primavera,
com un "tot" alegre, enjogassat i viu,
despres d'un hivern trist tot és desperta.
i és que en primavera tot somriu

Somriu el brot verdós quan surt la punta,
somriu la flor tímida del prat,
somriu la nit que cada cop més curta
sap que demà el dia serà més llarg.

Canta l'ocell que ja ha trobat parella,
cercant un lloc on fer el seu niu d'amor,
revoleteja sobra la flor l'abella,
i els aires purs ens fan eixemplar el cor

En un racó canta una mare alegre
a l'infantó petit que res enten,
li canta i diu: Avui ja és primavera!
i ell, la mira i riu perquè està content.

Però hi ha llocs on no s'hi riu ni canta
hi ha tans llocs en tot és trist....
llocs on la por, l'angoixa i la basarda
s'han fet els amos i tot és negre i gris.

N0 hi trobem flors, ni ocells, ni primavera
tan sols l'angoixa per aconseguir el pa,
i el gran neguit de qui es desespera
pensant què fer, com arribar a demà?

Jo sento el cor ple de delit de força
i ara mateix si el pogués escampar
aquest anhel fruit de la primavera,
a tot el món faria arribar.

I junt amb eel, s'acabarien guerres,
i junt amb ell, tothom tindria pa,
i ocells i flors, perfums de primavera,
i un cor ben gran per a poder estimar
------------------------

DESESPERACIÓ

Tota sola se', va anar
a refugiar-seal fons del bosc,
i allà a sota d'un arbre
alliberà el seu dolor.

L'amat l'havia deixat
amb crueltat i duresa,
i sense cap incerdesa,
tot, tot s'havia acabat.

...i plorà. i plorà, i plorà
molt molt fort amb desmasia,
les llagrimes es van acabar,
i un mal sentiment neixia.

Ràbia, mal urc i rancor,
menyspreu, despit i rancúnia
neixien en el seu cor
i va cridar molt, molt fort:

Que mai més sentiria amor
que no estimaria a ningú
que es faria un cor de pedra,
i ho faria, a ben segur.

Fou després quan més calmada
va notar les gotes d'aigua..
pluja no era, cap dupte
doncs ni un nuvol s'alvirava.

s'hi fixa atentament
però tampoc era rosada...
i veié amb astorament
que era l'arbre que plorava....

---------------------

DUES ROSES

2010-04-23T17:16:00.001+02:00

Sant Jordi,

Avui que es el dia de la rosa i els llibres, em bé de gust escriure algún rodolí.

Ma Patria

Per barret els Pirineus
l'Aragò per un costat.
l'Ebre li banya els peus
i per l'altre banda, el mar.

Terra de ceps i oliveres
de camps, de grans construccions,
de menestrals i pagesos
escampats per tot el món.

Bressol de sants i de savis
d'herois, d' il-lustres escriptors.
politics, navegants i metges
comerciants i lliutadors.

El treball ens dignifica
i cadascú fa sa feina,
al cap i a les dues mans
els catalans tenim l'eina.

Respectant sempre a tothom
treballant tots, tot ho fem
valorant nostres valors
lluitarem i trionfarem.

---------------

El troç de lluna

Per mirar de tenir sort
"pota de conill" no em cal,
ni per veur.hi en la foscor
gastar una gran fortuna,
doncs per gaudir de claror
sols em cal un troç de lluna.

-------

La nostre parla

2010-04-19T14:57:00.002+02:00

Quan senzillament la nostra llengua és un vincle d'unió i noves amistats...

Llamec.

Estavem sopan amb el meu marit en un Restaurant al quem'agrada molt d'anar-hi, és acollidor i l'anfitriona que crec , que és alemanya casada amb un català., es encantadora i a ella també li agraden les coses antigües
i té el menjador del Restaurant ple d'accessoris que tots coneixem però que ja no fem servir eines fotografies, records... A mi m'encanta i hi anem tot sovint.
Ens agrada anar aviat a sopar i sempre ens fan anar al menjador "dels guiris" perque normal-ment els estrangers sopen d'hora.
Be, estavem en un dels menjadors una taula amb una matrinoni alemany, una altra amb tres persones franceses, nosaltres en un raco, i hi havia una taula grossa rodona reservada.Al cap de poc varen venir una familia de francesos, que per la manera de parler eren de la Catalunya Nord
Torhom anava sopant tranquilament fins que va venir la Sra. Elke ,mestressa, a retirar els plats buits als últims que havien arribat. Li extranyà que un dels senyors havia deixat mig plat de vianda, i li va preguntar que si no li havia agradat , rápidament una senyora de la mateixa taula va contestar, explicant-li que era un LLAMEC. La pobra Elke es va quedar una mica reflexionant el significat de la paraula que ella desconeixia, i jo que sovint soc excessivament extrovertida... li vaig dir alzant la veu: el llameces el contrari del gourmand d'això en vull poc, això no m'agrada gaire,,, Tothom va riure no sé si pel meu estaribot. o perque els va fer gracia que jo m'hi poses, el cas és que aquella senyora que per cert estava d'esquenes a la nostra taula, es va girar i va començar a parlar-nos amb aquell català de la Catalunya Nord que tan m'agrada.
Ens va explicar que eren d'Argeles, que feien de pagesos, i que els encantava venir a aquell Restaurant de l' Albera. Total que grècies a la paraula llamec que ultimament no l`havia usada massa, varem fer uns amics encantadors.

Jugar i perdre.... meravellós.

2010-02-18T18:33:00.002+01:00

Quan perdre una partida de parxís, és senzillament genial.

M'explico, ahir feiem amb les meves netes (9 - 7 - 5 anys ) una partida de parxís, tothom vol guanyar i si es "mata" una fitxa, quasi quasi és com un assassinat.
Bé, com deia varem organitzar la partida i a mi ni per casualitat em va sortir cap (5) al dau, per tant no vaig poder afegir-me al joc, jo era ben feliç perque veia que elles disfrutaven d'alló més, tot primer s'en reien de mi, però al llarg de la partida s'els va despertar la compassió, i m'oferien els seus (5) perque jo pogués jugar...
Que bonic és fer d'àvia i tenir unes netes com les meves.

La buidor

2010-02-11T16:47:00.001+01:00

Als meus 66 anys m`he quedat orfe, potser fa riure, però realment és com hem sento despres d'enterrar la meva mare a.c.s. No és que ens avinguessim una barbaritat, perque la mama era una persona dificil, però jo ja hi estava acostumada i sé que si no "buido el pap", no podré escriure res més.

Quan perds el teus majors, quedes sense referències, i és curiós, moltes vegades tendia a pensar com reaccionaria la mama, per fer-ho ´just al revés. Lógicament no les he encertat totes però sé que m'he equivocat pel meu compte.

I és curiós, ara que no la tinc em trobo buida, i només recordo les coses bones d'ella...

sé que la vaig cuidar, que no li va faltar res, i que vaig estar amb ella fins al moment de la seva mort, li vaig aclucar els ulls, li vaig fer molts petons, i tot i que veia que ens deixava, sempre vaig esperar la recuperació. Es extrany el que se sent quan estimes a una persona, i no t'enadones fins que l'has perdut.

Mama, et recordo i estimo, i sempre estarás amb mi, com el papa que despres de

MI... - MO...

2009-10-21T08:10:00.001+02:00

No és cap paraula dolça, no, tot al contrari, són el començament dels noms que per desgràcia sentim a diari a la telvisiò, o llegim als diaris ...

No veig cap "normalitat" en el que està passant. I hem fa por, perque que tots plegats ens hi estem acostumant.

La diferència que constatem en les penes, segons qui comet el delicte, són apabullants.

En primer lloc, "chapó" per El Egido, que no ha permés destruir proves, i ha agafat el brau per les banyes de bon principi.

Aqui donem tems de destruir, amagar, canviar, tot el que convingui con tal de no aixecar la llebre.

Com és posible que després d'un mini-diàleg amb el jutge, ens ens podem anar a dinar amb la familia, a un prestigiós restaurant de Barcelona. No sé si fa riure o plorar.

Jo no posaria a cap lladre a la presò, si més no fins que hagues tornat TOT el que ha robat amb interessos, en aquet cas malauradament, no es podràn tornar, les actuacions que s'han perdut al Liceu, ni les ajudes a nous cantants ni tantes i tantes coses que amb els més de 10 mil milions s'haurien pogut fer... Si en canvi s'haurien de recuperar tot el que han robat Conde, Roldan, Muñoz i compañia. ¿Que és és això que passant un temps a la preso, on a sobre els hem de mantenir nosaltres, ja queden lliures per poder-se gastar i viure com reis dels diners que han estafat? No i No fins l'últim centim , que els pobres contribuients be tenim que pagar fins l'ultim centim dels impostos, Faltaria més!

Sota la capa del catalanisme, ens han pres el pel a tots. Crec que s'ha arribat a un punt que el tocar-nos la fibra nacionalista ens passem de confiats.

Que és això de no voler tornar la Creu de Sant Jordi?, realment no té nom. Estic horroritzada de la insensates humana, ara que ben mirat, també estic convençuda que si els senyors (si és que s'els ha d'anomenar aixís) "CANTEN" n'hi haurà mols que "BALLARAN", o no?

Haurem de aprendre els catalans de no amagar les vergonyes, posant-hi una senyera al davant

2009-10-05T14:24:00.001+02:00

La LLET
La LLET No sóc ramadera ni molt menys, però sortosament visc en un poble de pagés.Ja fa temps que em sorprenien la quantitat de "rebaixes" que fan gairebé tots els l'actics, tan els yogours "Que regulen" els que "Ens protegeixen" o bé els que simplement ens venen la "millor llet". i finalment ho he entés.Resulta que als ramaders que cuiden, alimenten, munyeixen, mediquen quan és necessari,compren el pinso, netejen, etc, etc. temps enrera s'els pagava la llet a 0`80 € i ara actualment en cobren 0'30 €.Qui paga la propaganda? qui s'estreny rel cinturò?....Indiscutiblement sempre són els mateixos.

La LLET

2009-10-05T13:42:00.002+02:00

No sóc ramadera ni molt menys, però sortosament visc en un poble de pagés.

Ja fa temps que em sorprenien la quantitat de "rebaixes" que fan gairebé tots els l'actics, tan els yogours "Que regulen" els que "Ens protegeixen" o bé els que simplement ens venen la "millor llet". i finalment ho he entés.

Resulta que als ramaders que cuiden, alimenten, munyeixen, mediquen quan és necessari,

compren el pinso, netejen, etc, etc. temps enrera s'els pagava la llet a 0`80 € i ara actualment en cobren 0'30 €.

Qui paga la propaganda? qui s'estreny rel cinturò?....

Indiscutiblement sempre són els mateixos.

Polítics? Noooo... gràcies

2009-10-04T09:18:00.001+02:00

Cada vegada estic més decebuda dels nostres polítics. En un moment en que molta gent està preocupada per portar el pa a taula, ells s'entretenen barallant-se, traient-se els drapets al sol com en un pati d'escola (amb perdó de l'escola)

És realment vergonyós que s'entretinguin aixís i no facin cap esforç per intentar treure el país del fons en que està inmers. Si no tenen idees propies, com a minim que n'aprenguin dels altres països que ja n'estan sortin.

És relment preocupant que mentres milers, que dic milers, milions de persones estan a l'atur vostés s'entretinguin rebuscant amb què és poden agafar si el del partit contrari els diu alguna cosa, o enviant-se missatges: que si això és un "toston" o que si el partido és una m.....

Perdonin , però no és per això que els paguem ni pel que éls vam votar, tampoc calien tantes falses promeses.

Si no saben que més fer, és queden a casa o s'apunten a l'atur.

El Barça com a model.

2009-09-30T17:40:00.001+02:00

Tenia un parent que ara ja és al cel, que sempre deia que era bó ser del Barça perque no et po, dies deixar anar mai, sempre havies de patir, que si l'entrenador, que si l'arbitre, que si els jugadors, etc, etc.

Jo de futbol no hi entenc res de res, és més no m'agrada, tot i que m'he d'empassar els esports perque hi ha moments, en que tres o quatre cadenes fan el mateix. Bé tot i aixo, la circumstància actual del Barcelona em fa pensar amb la dita del meu parent.Ara que l'equip va bé, tenen un entrenador fantàstic, hi ha bona companyonia... ara resulta que hi ha un problema d'espies. La qüestió és patir. Mireu, no entraré a jutjar ni a dir el meu criteri`però m'ha vingut al cap la idea queveient tot el "merder" dels polítics que ens governen, que si "comissions" que si "regals, que si "tractes de favor"... potser seria bóque abans de col.locar certes persones al govern .es fes alguna "auditoria-espia" per que quedés constància dels bens que poseia la persona (i els familiars més propers)abans de començar carrera política i quan pleguen.

No seria convenient? Interessant? Necessari? i posats a fer tantes Auditories i Estudis ja no vindria d'una,més.

Un dia més...o un dia menys?

2009-09-28T16:00:00.002+02:00

No es ue sigui un titol gaire aixecat, com diria el meu pare e. p. r. Però es que realment i a poques apart de la familia, que hem facin sentir bé.
La crisi, les violacions i assassinats, els robatoris tan els de delincuents comuns com els d'alta altura Millet i companyia , corruptel.les polítiques, la grip A, les ajudes que reben segons ells, els més necessitats, el poc control en la moral del jovent, que l'abortament lliure, amb lùnic requissit de renir 16 anys, la píndola de l`endemà, etc, etc.
Francament tot plegat no ham fa sentir gens bé.
No sé com s'hauria d'arreglar.. és ben bé alló que diem els vells: quan fou mort el confessaren. Hem deixat pujar una generaació toba, i que a sobre es creuen explotats, són incapaços de valer-se per ells i només saben exigir. Contesten malament als mestres i als pares , i ja no en parlem si els agredeixen. En fi no acabaria mai, aviu estic péssima, valdrà més que continui escribint un altre dis que tingui més positiu.

L'altre opció

2009-07-24T18:58:00.002+02:00

Realment no és un titol gaire bonic, però és el que he posat a aquest rodolí.

L'ALTRE OPCIÒ

Tenim encare el cor jove
si bé el cos ben ple de nafres
que si reuma, que si artrossis
però endavant amb les mancances.

Comencem al dematí
i enumerem les pastilles
les grogues són per dormir
les verdes, són vitamines´

Si les blanques són pel reuma
les blaves perla pressiò
les altres són per l'artrosis
les demés crec pel dolor.

També n'hi ha per l'alcid úric
no deixem pas res per verd.
que pel sucre, pel mal de ventre
per la memoria que és perd.

I vinga pendre pastilles
d'aquelles que ho curen tot,
però que per poder païr-les
necessites "protector"

Si tens sort i has dormit
al mati quan et despertes,
poc a poc vas descobrint,
vas escoltat-te i penses...

Aviam si m'agafa rampa
la lumbalgia? encara hi és
les cervicals sembla que marxen
deu ser per excés de pes.

Mires d'estirar el ossos
les cames ja fan molt mal
els tormells em mortifiquen
"Trombocid" i endavant.

Els genolls sembla que es trenquen
la digestió tinc pesada
em costa anar al lavabo
i em fa mal la carcanada.

Però això si estic molt bé
i cap ai! No se m'escapa
i quan surto al carrer
m'arreglo, em pinto i apa!

vaig a buscar el diari
de passada compro el pa,
i si veig verdura i fruita
aprofito per comprar.

I no em fa res que em preguntin
jo sempre dic que estic bé,
no tinc res que bé funcioni,
si sóc vella, que hi puc fer?

...la memoria si que em mata
no em recordo mai de res,
en tinc sort de saber escriure
el cap? per portar barret.

Cada cop que arribo a casa
LA CLAU? on l`hauré posat
que si al bolso, a la butxaca
aviam si no l'he agafat.

Però tot i així estem bé
doncs pensant-ho amb atenció
millor estar ple de nafres
que no pas amb "l'altre opció"

Madurar...

2009-07-24T18:35:00.003+02:00

La mandra de l'estiu

Quan fa tanta calor, sembla que s'hem fugin les idees, però avui que estic contenta i no sé ben bé perque , vaig a escriure rodolins dels meus :

MADURAR

Poc a poc passen els anys
i és que un, ni se n'adona
i resulta que ens fem vells
amb no res, amb poca estona.

Queden records de la vida
sabem que ho hem donat tot,
hem estimat sense mida
però encara ens resta amor.

I obrirem ben bé elcalaix
on posavem els records,
per a llençar tots els dolents
i guardar tan sols els bons.

Vaig llegir que nostra vida
és sempre com un gran riu,
amb molts ponts que la travessen
tan bon punt deixem el niu.

Per arribar a l'altra banda
ens caldran els bons records,
estimació, lluita entrega
que a ben segur ens faran forts.

I al final de nostra vida
quan el pont s'haurà acabat,
el descans serà a mida
de TOT , el que haurem donat.

Restaurant Cal Pastoret

2009-06-05T14:36:00.001+02:00

El cinc de juny de l'any 1989 varem obrir el Restaurant Cal Pastoret. Desorientats, sense saber on ens ficavem, desconeixedors com erem de la restauració, només amb moltes ganes de treballar i molta necessitat de diners, ja que per sort, teniem les nostres dues filles estudiant a Barcelona . Ja s'havien començat a obrir els Supermercats, i ens feia presuposar que perjudicarien a les botigues tradicionals, doncs no podiem compatir ni amb preus ni amb assortiment.

Varem tenir la sort, que uns veïns que havien heredat una casa al costat de la nostra, ens la varen voler vendre, i va ser el cami que ens va permetre començara , doncs potser no ens hauriem decidit a tancar la botiga per obrir el Restaurant, i d'aquesta manera, varem començar a sevir menjars en la casa que haviem comprat sense deixar la botiga de moment. Problemes pel nom no en varem tenir cap, doncs com a tots el pobles teniem un motiu pel qual ens coneixia tothom, si ve a nosaltres a la cara mai ningú no ens el deia, "Cal Pastoret" hem de remarcar que el pare (e.p.r.) era pastor i d'aqui prové el motiu. El principis varen ser durs com tot, sense diners per montar.ho i havien problemes de tota mena, recordo que serviem els cafés amb els jocs de cafés que ens havien regalat quan ens varem casar (llavors no és feien llistes de noces i et podies trobar amb tres joscs de cafés i cap cassola o olla), total que ens varen anar molt bé. Hem tingut que aprendre moltes coses, i fixar-nos quan anavem a d'altres restaurants que tenien experiériència , mirar com ho feien, i de mica en mica i amb l'ajuda de les nostres filles, que no ens varen fallar mai,

ho hem aconseguit. És un restaurent sense cap pretensió, senzillament fem el menjar normal de una casa, però amb més quantitat. Solem fer sis plats d'entrants, sis o set de segons, i sis o set de

tercers. Llavors fem postres variades, i a part de les fruites i gelats, tots els altres són casolans .

Tenim la sort d'haver trobat els clients més macos de l'Empordà i d'altres contrades. Avui dia més que clients hem aconseguit fer amics. Jo sóc molt xerraire, i amb el francés i l'anglés anava

fent, però vaig notar que als alemanys el molestava haver-se d'expresar amb anglés (cal pensar que a Empuriabrava hi molts alemanys), i aixó va fer que m'en anés a clase d'alemany per aprendre con és deien els nostres menús, per dir :Bon dia, Bones tardes, Bon profit.. a! i també vaig haver de aprendre con és diu amb aleman: jo, no parlo aleman només el menú. Tots s'ho agafavent rient i amb molta simpatia. I és que per mi, no és cap problema expresar-me amb diferents idiomes, el problema el tenen el extrangers per estendre'm, Be, bromes apart crec que varem tenir un encert, i ara que ja ens hem fet vells, el Restaurant el regenten els nostres fills, i n'estem molt contents.

PER MOLTS ANYS A TOT

Vivències...

2009-04-29T18:39:00.002+02:00

És ben veritat que tothom en passa de totes, però les que frapen més sens dubte, són les experiències doloroses o negatives, encara que són de les que en pots treure més profit.
Acabem de perdre la Maite, una germana del meu gendre que francament a mi em tenia el cor robat, per la seva simpatia innata i tot l'afecte que ella desprenia. Sembla com si ens l'haguessin
robada, fins a última hora verem mantenir l'esperança de que s'en sortiria, però no ha estat així.
A estat molt dolorós especialment pel seus pares i germans, les nostres netes varen quedar parades al veure plorar el seu pare, la Vicky deia que tenia un pes a dintre i que havia de plorar, la Mireia plorava perque els seus pares i la Vicky ploraven, la que semblava més "dura" era la Carme petita, però quan el seu pare va anar a descansar, al posarse el pijama l'hi ve caure una noteta que la Carme li havia escrit, reconfortant-l0 i diguente-li que ella ja miraria de cuidar-lo i
estimar-lo molt perque no trobes a faltar tan a la tia Maite.
La mainada sembla queno s'enteren parò la veritat es que ens donen vertaderes lliçons de vida i estimació.

La vellesa

2009-03-23T15:35:00.002+01:00

És un fet real que al ferse vell aprens a gaudir de moltes petites coses que l'atabalament de la juventut et fan perdre. Tens experiència i si no et tenques, tens la possibilitat de viure la vida també intensament però en un altre aspecte.
També hi ha la part negativa és realment penós comprobar que cada vegada ets més vulnerable, més descuidat, més "carraca", més distret, que cada vegada necessites més esforç per a mostrar-te alegre i feliç. Però cal fer-ho. Jo sempre ho dic en plan de broma, quan et pregunten com estàs, has de contestar sempre: estupendament bé! El que t'estima, estarà content i el que no, que s'aguanti. Igualment sigui com sigui, ningú ens hi arreglarà res, ni per bé ni per mal. Una vegada recordo que vaig escriure un rodoli que deia:
Obriré ben bé el calaix
on guardava els meus records
llençaré tots el dolents
i guardaré sols els bons.
Un altre dia que tingui temps, escriuré el rodolí sencer, ara vaig a menar la presa al meu marit, que li convé caminar, i ens anirem tots dos a fer una passejada

2009-03-15T18:30:00.001+01:00

Solució a la crisi...

Dins la més gran ignorància, crec que es podria solucionar la crisi, amb mesures aplicables, sense màgia ni grans sacrificis, simplement seria plantejat-s'ho i posar-hi tots de la nostra part.

Opino que el funcionament de l'economia de les nacions, es el mateix plantejament del que a petita escala es planifica dins les families. Poso el nostre cas a reflexió. Varem començar el nostre matrimoni amb gairebé no res o sigui amb crisi, i poc a poc a força de treballar molt i gastar poc, varem anar invertint i ens varem situar a base d'anys.Referent a treballar he de dir que si no ho podiem sol.lucionar amb 8 hores, n'hi posavem 10 o 12. Quasi podria dir que menys lladre o prostituta, he fet de tot. He fet d'oficinista, de peixatera, de carnissera, de botiguera, de camarera, de pastissera etc. etc.

En quant a gastar, només. uns exemples perque ens en fem el càrrec. En l'època que varen neixer les nostres filles, no era normal "lluir" la panxa com es fa ara,es portaven uns vestits tirats per dissimular-la, dons bé , en tenia dos eren de "quita i pon". Vaig anar molts d'anys amb el mateix abric, fins que un dia, la meva mare se n'havia comprat un de rebaixes, i al emprovarse'l a casa va resultar que no li anava bé, i em va dir: el vols nena? jo li vaig contestar :si m'el regala, si. M'el va donar, i el primer diumenge que vaig anar a missa amb el meu abric nou, ja hi va haver una ànima caritativa que em va dir: Ya era hora que estrenessis un abric feia ..... anys que portaves el mateix, francament em vaig quedar de pasta de boniato, però li vaig contestar: Doncs mira porto aquest i encara és perque me l'han donat....

Vull dir que es tracta tot plegat d'anar suprimint gastos.

Vaig estar 25 anys sense anar a la perruqueria, jo em tallava els cabells, me'ls tenyia i en fi m'els arreglava com podia.

Amb el que no varem estalviar gens va ser pels estudis de les nostres filles, però el que es el meu marit i jo ja sabem prou bé el que és estalviar la roba i mirar un duro per on passa.

Per això crec que la solció de la crisi es reduïr gastos:

-Sous de politics, Consellers, Secretaris, Vicesecretaris, Delegats, Comissionats etc. etc. reduïts al minim, així sols es farien governants els que ho sentissin per vertadera vocació i fossin capaços d'aportar el païs a bon terme.

-Deixar d'invertir en armament, missils i aparells de guerra.

-Dedicar tots els diners que això reportaria a l'investigació, per a poder crear nous llocs de treball

-Potenciar les intel.ligències més destacades encara que siguin de les esferes més baixes de la societat, i que puguessin ser descobertes pel professorat d'escoles, instituts, universitats.

En resum, treballar molt i gastar poc amb coses superflues.

Creieu-me encara que soni fort, no costa tant, i ens en sortiriem.

Petites coses de les moltes que no entenc

2009-03-02T16:04:00.002+01:00

Sovint quan mirem películes antigues, hi trobem el que en diem "homes anunci" es tracta de persones que amb un retol es passegen perque els demés vegin determinats negocis, productes o espectacles etc, i lógicament cobraven per fer aquesta feina. Ara, és diferent, avui dia la gent paga per a poder portar accessoris, roba, sabates, ulleres etc. "de marca" i pel que es veu és molt important que la marca es vegi. Jo em pregunto per quins set sous he de fer propaganda d'algú i a sobre pagar més diners per la prenda. A casa, les meves filles són també d'aquesta generació, però ho vaig acabar ràpit: Mira, et dono el que valen una pantalons normals, l'import de l'etiqueta que tu hi vols t'el pagues de la teva guardiola...
He vist rebotre per terra (literalment) unes deportives que li regalaven els avis perque no eren Nike o Reewok o com redimonis es diguin.
Mireu, estem tots tan abocats a la "façana" que ens estem perdent moltíssimes coses que valen la pena i omplim tots els buits que això ens comporta amb otentacions i tonteries de tota mena.
A casa d'uns familiars nostres varen tenir un sarau de cal ample, quan la nena va fer 18 anys i els va exigir un cotxe (però no de qualsevol marca) i tot el raonament que els feia era: no haber-me portat al món. Es veu que no n'hi ha prou de tenir cames.
Mireu ja sóc vella i no aguanto les exigències.

Petites coses de les moltes que no entenc

2009-03-02T15:59:00.000+01:00

Sovint a les películes d'abans

Sóc feliç

2009-02-25T15:22:00.002+01:00

Fa dies que volia escriure però el seny em deia que no ho fes.Aviu deu ser degut a la tramontana m'he decidit: SÓC FELIÇ
Ja sé que és una afirmació que podria fer-vos pensar que rapapiejo, però no crec, senzillament
sóc feliç. Tinc tot el que necessito i em sobren coses, m'agrada la música i tinc una pila de discos casattes, C.D. radios...
Mencanta llegir i disposo d'un munt de llibres, de poesia, novela, ficció, bona literatura, de passatemps etc. etc. També dinc internet que per mi és una finestra oberta al món, desde casa visito museus, gaudeixo en contemplar quadres i figures dels museus de tot el món és una meravella.
Les cames encare em porten i puc anar a passejar i disfrutar del meu entorn, de la natura, del cel, de les montanyes, de les flors, dels ocells, els arbres, les flors. els animals etc.
I potser el més important tinc la sort d'estimar molt i molt i també em sento estimada.
Tinc salut G. a D. i em puc valdre permi mateixa i poder ajudar als altres, i de moment, encare em renoven el carnet de conduïr.
Tinc gana i disfruto menjan, tot i que em cuido.Tinc encara capacitat per "carregar piles" contemplant un clrepuscle, escoltant una canço,llegint una poesia, o senzillament mirant el vol del ocells...
He perdut la vergonya (és un dels avantatges de fer-se vell) i pregunto m' ìnformo, demano i per sobre de tot VISC.Com tothom, tinc records bons i dolents, però disfruto dels bons i procuro aprende dels dolents. Cada vegada m'extranyen menys coses i sóc més tolerant. Crec que l`experiència és un gran bé que en gaudim els vells si la sabem aprofitar, respectant que els joves també tenen el dret d'equivocar-se com varem fer nosaltres en el seu dia. No sento enveja de la joventut jo també he estat jove.
Actualemnt em sento bé amb mi mateixa procuro estimar a tothom i ajudar tant com puc:
Tinc tant poc temps
per mi,
que ni em puc
veure envellir.
i sóc feliç. no em falta res, i visc en pau amb mi mateixa i espero que amb Déu també.
He arribat a fer-me vella i estic contenta
pel que he viscut
pel que he estimat
pel que he patit
pel que he distrutat
però sobretot pel que de mi mateixa he donat.
.... i ara sóc feliç....

La felicitat

2009-02-25T15:21:00.001+01:00

Avies i carícies

2009-01-18T21:19:00.003+01:00

No vaig ser àvia gaire jove però de segur que ho estic disfrutant moltíssim, la mainada sempre et dona molt més del que un els dona, sobretot si els dediques temps. Quan soms pares , encare que estiguis molt pendent dels fills, has de lluitar per la vida, per situar-te has de procurar donar-los-hi una bona educació, sobretot molta cultura que els faci persones de profit, aquesta és la millor herencia que poden rebre de nosaltres. Recordo que una vegada que la meva filla gran es queixava de que era avorrit aprendre a llegir, li vaig dir, que s'imagines per un moment, vella i invàlida amb una cadira de rodes, llavors si sabia llegir, podria viure les aventures escrites en els llibres i desde la seva inmovilitat recorre camins, ciutats i viure aventures fantástiques, mentres que si no sabia llegir s'aborriria sobiranament. Crec que ho va entedre perque avui dia a les tauletes de nit,de les meves filles sempre hi veig llibres. Però me'n he anat del que volia dir. Amb les netes he tingut la sort de recordar aquella sensació meravellosa que experimentes quan acarones un infant, aquella pell tan suau, aquelles galtones que són com petals de flors, vaig sentir una definició l'altre dia i cerc que es veritat, son com carícies de Dèu.

Nadal

2008-12-20T18:08:00.002+01:00

Pregaria de Nadal

Senyor,

No deixis mai de venir, encara que envers d'homes
trobis feres
que en lloc de pau
trobis guerres.

Quan fins hi tot la rosada
l'hem feta gotes de sang,
Quan elsnostres ideals
són només ídols de fang.

No deixis mai de venir
per guarirnos de tant mal
perque si TU no vinguessis
mai no seria Nadal.
===================

Arriba un altre Nadal
i una i una altra volta
deixarem el Nen dormint
arraulit dins de la cova.

I deixarem il.lusions
alegries, esperances,
i potser ens emportarem
els desenganys i mancances.

i ens omplerem totsels buits
amb regals, consums i festes
i deixarem molts nens nus
i de guerres les arestes.

Ens oblidarem dels pobres
de la fam, les malalties,
i asseguts a la taula
menjarem sense manies.

Senyor,

Que no sigui aquest el nostre Nadal!

Fer Sport és sa...

2008-12-20T15:13:00.003+01:00

Tots i totes ens hem de dessestresar. Si es treballa en una oficina o taller, on el moviment és mínim, sens dubte convé que fem exercici per a relaxar.nos, i aleshores n'hi ha que corren, n'hi ha que van amb bicicleta, neden, fan pilates, gimástica etc. etc.
Peró jo en conec uns quants, que deuen el seu benestar a uns pares que encara teballen com uns "cosacos" atenen un bar, una botiga, un taller, o
qualsevol negoci, i quan acaben la jornada de gairebe 10 hores, han de continuar a porta tencada, omplin neveres, estanteries, escombran tallers, botigues etc. i jo em pregunto: No iria bé que abans d'anar a correr, nedar etc. etc., es passessin pel negoci , taller o per casa del pares per veure que els falta i ajudessin ? O que fessin un repas al seu pis, o banyar a la mainada si es que en tenen, o passar la fregona, treure pols, etc.També es mourien i i de ben segur que tothom estaria content. Despres a correr tant com vulguin...

Vacances....

2008-12-15T22:12:00.003+01:00

Cada vegada entenc menys el mon d'avui dia. Costums noves, paraules noves, menjars nous i fins hi tot enfermetats noves. Ho dic amb tot el respecte i consideració pels malalts de debó.
M'explico, ara resulta les persones tenen "estrés post-vacacional", o sigui que quan tornen de vacances s'enmalalteixen per haver de tornar a treballar, s'han d'adaptar bruscament al horari i aixó els suposa trauma. O fins hi tot diuen que els pot generar depresió, angoixa, cansament etc.
Ay caray! jo sempre havia entés que per vacances es carregaven piles, per poder tornar al treball ple de forces i il.lusió. No m'hagues pensat mai que aixó arribaria ha provocar tants problemes. De fet i ha una sol.lució molt senzilla: no fer-ne. T'estalvies un pilot de diners, encare en guanyes, i aixi no et carregues d'estrés.
De fet crec que els tiros van per una altre banda, estem inmersos en la cultura del HO VOLS?
HO TENS. i per aixó calen diners. Estem tots hipotecats, que la casa, que el Leasing del cotxe, que si el prestec per vacances, o festes etc. Com no ens acostumem a tocar de peus a terra estem ben arreglats. Jo no ho veuré, però hem pregunto quin mon deixarem als nostres descendents...

..D'hospitals, Reidències,Asils, Geriatrics.....

2008-11-23T16:43:00.002+01:00

Vaig sempre que puc a visitar malalts, vells, persones que están amb mobilitat reduida, internades en hospitals, residències etc. i he constatat, que a pesar de l'esforç que moltes persones que hi traballen hi posen per fer-los acollidors i dignes, s'els fa dificil, ja que treballar en aquests lloc és complicat, doncs a més de dedicació, cal i molta VOCACIÓ, si aixó manca no deixen de pagar-ho els malalts o vells, que moltes vegades són pesats, impertinents etc.
També he de dir que m'he trobat que hi he viscut situacions francament divertides. L'altre dia sense anar més lluny hi havia una cuidadora que donava l'esmorzar a una velleta que estava malament i no podia menjar sola, i mentrestant un ancià que anava amb cadira de rodes, aprofitava que l'enfermera estava enfeinada, per acariciar-li la part de baix de l'esquena, es a dir: el cul. La noia sense donar-li cap importància li va dir: Apa Miquel com t'aprofites, i ell desde la seva cadira de rodes, i amb l'alzeimer per company més proper, es va fer un tip de riure... que vingui algú i em digui que això no és caritat.
Una altra vegada recordo a una cuidadora andalusa, amb la grácia que els caracteritza que deia a un resident amb les cames tallades: "¿Como que usted no puede bailar? Li agafa la ma i amb l'altra a la cadira de rodes, al mateix temps que cantava un "pasodoble" i varen començar a ballar... tota els de la sala reiem, però el que més era el vellet sense cames. En acabar li digué: " que no le oiga decir nunca más que no puede bailar, ha visto que pasodoble nos hemos marcado"?
Un monument es mereixen. Però tambe és cert, que a vegades sortin de la Residència em venen unes ganes boges de veure les meves netes, jo dic que llavors hem cal un "xute" d'alegria infantil. Però des d'aqui vagi el meu respecte per les persones que es dediquen a fer aquesta feina.
Les meves filles a vegades em diuen que no entenen com m'agrada fer tantes visites, i jo els dic que no es fan per gust, sino que hi han uns vincles familiars, d'amistat o d'estimació que les fan necessaries, a més de que em serviria pregar molt, o anar constantment a misa, si no intentés acompanyar i donar suport als que més ho necessiten?

L'horitzó

2008-11-14T20:16:00.004+01:00

L'horitzò no és sols el punt on s'uneixen les montanyes amb el cel, o la linea suau on desapareix el
mar i comença un altre blau, el del cel.
L'horitzó pot ser l'acabament o l'inici de tot el que ens embolta, a mi particularment em relaxa moltissim, visc en una casa molt alta, en un poble petit, i quan hi ha quelcom que m'agobia, pujo a dalt del terrat, i m'aturo a contemplar tot el meu voltant a la llunyania, tinc la sort de poder resseguir un troç del meu Empordà, veig les montanyes de l'Albera i de més altes al fons. Les montanyes del bisbe amb el Castell que fa d'anell episcopal, quan és hivern hi ha la blancor de la neu , i a l'estiu veig les d'aprop verdes i les llunyanes blaves. Just al davant de casa, s'exten una plana d'on només despunten els campanars de les esglèsies dels pobles veïns, que com diu en Lluis Llach el nostre pais és tan petit que sempre es veu el campanar del poble veï. Però petit i tot estic convençuda que és el més bonic del món.
Varem tenir a casa una noia Canadenca que va quedar admirada que simplement amb bicicleta poguessim anar a la platja, i l'endemà tranquilament a la montanya. Que tinguessim un peix i un marisc tan bo, i que al mateix temps la carn fos deliciosa, sense parlar de les verdures i fruites...
el que jo dic, estem al millor lloc del planeta.

Festes d'importació

2008-11-10T15:43:00.004+01:00

Ara per tots Sants i el dia dels Morts també celebrem Halloween, però us vull explicar l'ensurt que va patir la meva néta de dos anys. Estava a casa del seus oncles preparada per les castanyes i panallets, quan de sobte truquen a la porta i abans que anessin a obrir les seves cosines que són més grans, va córrer per arribar la primera, es va sentir un xiscle esgarrifós i el meu gendre s'aixecà esverat a veure què passava, i es va trobar amb uns nens disfressats de bruixes, calaveres i fantasmes que s'havien quedat garrativats en sentir el crit de la nena, llavors mentres amb una mà els hi donava caramels, amb l'altra i fent-los l'ullet els deia: fora bitxos, fora bitxos.Des d'aquell dia la meva neta va tenir el seu Sant Jordi particular

Pentagrama

2008-11-10T15:32:00.004+01:00

Abans d'ahir vaig tenir un dia feixuc, un dia d'aquells que mai s'acaben. És probable que jo estés en baixa forma i per arreglar-ho com altres vegades, vaig sortir per veure la posta de sol...
va ésser magnífica i molt acolorida, hi havia núvols blancs, grisos, blavosos i fins i tot de rosats ,era fascinant... i de sobte ha vingut una volada d'ocells i s'han enfilat en els fils elèctrics, jo contemplant-los he pensat que eren com notes musicals en les ratlles d'un pentagrama...
quina llàstima no saber música... De segur que la melodia era deliciosa.

M. Lourdes

2008-11-02T20:53:00.002+01:00

Moltes rialles han sigut gràcies a tú
La veueta més dolça que he escoltat
Obrint un ulls blau-verts, tu com ningú
Unint ton llavi a mi, quan m'has besat
Res més dolç, que tú quan de petita
Demanaves amor, però no una mica!
Es per això que estiman-te em dones vida
Sols tu fas que l'amor no tingui mida.

M. Carme

2008-11-02T20:52:00.003+01:00

Mai no hagues pogut imaginar
Cap joia com les que tu m'has ofert
A vegades l'emoció hem fa plorar
Recordant aquells anhels que s'han complert
Més per bé que creixer val la pena
Ets i serás sempre "a xeva nena".

M'encanta fer rodolins

2008-11-02T20:50:00.003+01:00

M'encanta fer rodolins, i disfruto molt amb la bona poesia que sens dubte fan els poetes de debó, són aquelles poesies que llegint-les s'et posa carn de gallina i et venen llàgrimes als ulls però com que de boig i de poeta tots en tenim una miqueta... m'atreveixo a escriure'n de tant en tant. Com que a casa no hi ha capital per a poder comprar quadres bons, que per cert també m'agraden. He enquadernat poesies que jo mateixa transcric a pergamins i tinc la casa plena de quadres d'aquests. Una temporada s'em va donar per fer acrostics, lógicament els primers van ser per les meves nenes.

El meu jardí

2008-11-02T18:41:00.007+01:00

El meu jardi va florir
i va fer dues poncelles,
per mi no n`hi ha cap de igual
perque jo, tinc les més belles.

Ara ja són dues roses,
amb petals i fulles fines
i entre coses molt bones
també s`hi troben espines.

Però jo, les estimo tant
que a pesar de les punxades
les tinc sempre dins del cor
molt fortament abraçades.

I són només dues flors
però han fet més gran el pomell,
doncs al coneixer l'amor
ja m'han portat : Dos clavells.

Àvia (sui-géneris)

2008-10-26T11:41:00.005+01:00

Hola, sóc una àvia sui-géneris, no tinc estudis, ni soc intel·ligent, pot ser per això m'atreveixo a escriure, que per cert m'encanta.

Com que m'agrada reviure les coses maques que ma ofert, i m'ofereix la vida, les escric, i així les torno a gaudir.

La sensació més deliciosa que gaudeixo en aquets moments és poder besar les galtones de les meves netes...

Realment us heu aturat a sentir la fescor de les seves galtes quan les beses?