Madurar...

La mandra de l'estiu


Quan fa tanta calor, sembla que s'hem fugin les idees, però avui que estic contenta i no sé ben bé perque , vaig a escriure rodolins dels meus :

MADURAR

Poc a poc passen els anys
i és que un, ni se n'adona
i resulta que ens fem vells
amb no res, amb poca estona.

Queden records de la vida
sabem que ho hem donat tot,
hem estimat sense mida
però encara ens resta amor.

I obrirem ben bé elcalaix
on posavem els records,
per a llençar tots els dolents
i guardar tan sols els bons.

Vaig llegir que nostra vida
és sempre com un gran riu,
amb molts ponts que la travessen
tan bon punt deixem el niu.

Per arribar a l'altra banda
ens caldran els bons records,
estimació, lluita entrega
que a ben segur ens faran forts.

I al final de nostra vida
quan el pont s'haurà acabat,
el descans serà a mida
de TOT , el que haurem donat.