Un dia més...o un dia menys?

No es ue sigui un titol gaire aixecat, com diria el meu pare e. p. r. Però es que realment i a poques apart de la familia, que hem facin sentir bé.
La crisi, les violacions i assassinats, els robatoris tan els de delincuents comuns com els d'alta altura Millet i companyia , corruptel.les polítiques, la grip A, les ajudes que reben segons ells, els més necessitats, el poc control en la moral del jovent, que l'abortament lliure, amb lùnic requissit de renir 16 anys, la píndola de l`endemà, etc, etc.
Francament tot plegat no ham fa sentir gens bé.
No sé com s'hauria d'arreglar.. és ben bé alló que diem els vells: quan fou mort el confessaren. Hem deixat pujar una generaació toba, i que a sobre es creuen explotats, són incapaços de valer-se per ells i només saben exigir. Contesten malament als mestres i als pares , i ja no en parlem si els agredeixen. En fi no acabaria mai, aviu estic péssima, valdrà més que continui escribint un altre dis que tingui més positiu.