RODOLINS

El meu jardi va florir
i va fer dues poncelles,
per mi, no n'hi ha d'iguals ,
perque jo, tinc les mes belles.

Ara ja són dues roses,
amb petals i fulles fines,
i entre coses molt bones
també s'hi troben espines.

però jo les estimo tant
que a pesar de les punxades,
les tinc sempre dins delcor
molt fortament abraçades.

I son només dues flors
però han fet més gros el pomell
doncs al coneixer l'amor
ja m`han portat: dos clavells.

-----------------------------------


DESENCÍS

La mirada que es va perdre
el somris que es va eclipsar
el detall que no es va veure
vers que no es va recitar.

L'il-lusiò que ens van fer a mida
d'esperança i més enllà
l'escultura no esculpida
en l'avui i pel demà.

Tot, tot això vaig perdre
tot, tot en un despertar
l'orgull no emva deixar veure
que sens tu, no hi ha demà

Fotos a la paperera
records que es van esborrar
cendres a la xemeneia
somnis que es van trencar.

Per orgull mal entés sens dubte
per a no voler-ne parlar
per creure'm veritat suprema
per no saber retractar.

Per camins perduts sense esma
passejo i recordo en va
que no em queda ni un sol dia
que per mi no hi ha demà.

Tu, vares refer la vida
jo, només vaig esperar...
com vaixell a la deriva
i em vaig perdre en l'alta mar.