De tota la vida hem sentit a dir,que les coses tenen importància segons qui les diu, però es que a vegades n'hi ha que em superen...
Sóc ávia d'una familia "multi-racial", tinc nets originaris d'Asia, Africa, Europa.. i això em fa molt feliç, els meus fills, han volgut donar a unes criatures una FAMILIA
que els estima i no hi veiem cap diferència ni de raça, ni de color, ni per descomptat d'estimació i respecte pels seus origens.
El que no entenc, és que hi ha qui vol presumir d'adoptar a l'altra banda dels Urals
per "gaudir" d'una criatura blanca, rossa i d'ulls blaus. Em pregunto, és que s'han d'exhibir?, és que li han de fer creure que es biològic?, o és que si el veiessin diferent no l'estimarien?
Dues netes neves de menys de 7 anys, l'altre dia es discutien (com tots els germans)
i la biològica li deia a la seva germana: és que "A MI"´la mama em portava al ventre,
i l'altre sense inmutar-se li va contestar, doncs a" A MI " la mama em portava al cor
i m'estimava tant, que em va anar a buscar a mils Km. lluny...
Hem costa d'entendre com hi pot haver persones adultes, amb una mentalitat tan curta i esbiaixada, per poder-se permetre certs comentaris.
Però el que vull deixar ben clar, es que hem sento privilegiada de tenir els nets que tinc, i puc assegurar que el meu cor ni hi ha cap diferència...
... ara que hi penso, potse el tinc daltònic?
diumenge, 26 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada