El banc de la plaça, ja l'acabaré un altre dia...

Desencís

La mirada que es va perdre
el somni que es va eclipsar,
el detall que no es va veure
vers que no es va recitar.

La il.lusió que ens vam fer a mida,
d'esperança i ´més enllà
escultura no esculpìda
en l'avui i pel demà.

Tot, tot això vaig perdre
tot, en un despertar,
l'orgull no em va deixar veure
que sens tu no hi ha demà.

Fotos a la paperera
records que es van esborrar,
cendres a la xemeneia
somnis que es van trencar.

Per orgull mal estés sens dubte
per no voler-ne parlar
per creure'm veritat suprema
per no saber retractar.

Per camins perduts sesnse esma
passejo i recordo en va,
que no em queda ni un sol dia
que per mi, no hi ha demà.

Tu, vares refer la vida,
jo, només vaig esperar...
com vaixell a la deriva
i em vaig perdre en l'alta mar...