Jugar i perdre.... meravellós.

Quan perdre una partida de parxís, és senzillament genial.

M'explico, ahir feiem amb les meves netes (9 - 7 - 5 anys ) una partida de parxís, tothom vol guanyar i si es "mata" una fitxa, quasi quasi és com un assassinat.
Bé, com deia varem organitzar la partida i a mi ni per casualitat em va sortir cap (5) al dau, per tant no vaig poder afegir-me al joc, jo era ben feliç perque veia que elles disfrutaven d'alló més, tot primer s'en reien de mi, però al llarg de la partida s'els va despertar la compassió, i m'oferien els seus (5) perque jo pogués jugar...
Que bonic és fer d'àvia i tenir unes netes com les meves.