La buidor

Als meus 66 anys m`he quedat orfe, potser fa riure, però realment és com hem sento despres d'enterrar la meva mare a.c.s. No és que ens avinguessim una barbaritat, perque la mama era una persona dificil, però jo ja hi estava acostumada i sé que si no "buido el pap", no podré escriure res més.

Quan perds el teus majors, quedes sense referències, i és curiós, moltes vegades tendia a pensar com reaccionaria la mama, per fer-ho ´just al revés. Lógicament no les he encertat totes però sé que m'he equivocat pel meu compte.

I és curiós, ara que no la tinc em trobo buida, i només recordo les coses bones d'ella...

sé que la vaig cuidar, que no li va faltar res, i que vaig estar amb ella fins al moment de la seva mort, li vaig aclucar els ulls, li vaig fer molts petons, i tot i que veia que ens deixava, sempre vaig esperar la recuperació. Es extrany el que se sent quan estimes a una persona, i no t'enadones fins que l'has perdut.

Mama, et recordo i estimo, i sempre estarás amb mi, com el papa que despres de