Ja hi tornem

Tots encaparrats en que sóms espanyols, i no! amb tot el respecte per a torhom, no tenim el mateix tarannà, ni més bons ni més dolents , pura i senzillament DIFERENTS.
O sino repassem l'hisporia, els castellans estàn orgullosos del seu Cid Campeador
inclús li han dedicat poemes, macos per cert, però repeteixo que no és el nostre fer.
Don Rodigo Diaz de Vivar, va ser un guerrer (els catalans sóms pacifistes)de fet va lluitar i amb força encert per diferents reis, amb els quals es va establir.ji lligams per madiaciò de les seves filles casant.les amb els infants Carrión, després amb elsinfants de Navarra i Aragò, va ser un gran guerrer i no deixava d'aportar el seu coneixement de la guerra al millor postor, recordem que va lluitar a les ordres del rei de Sevilla al-Mu'tamid contra elde Granada, també ens consta que va ajudar a Yüsuf al.Mutamin rei de Saragossa etc, etc Amb això vull dir que per Espanya el Cid va ser un gran gerrero espanyol, en fi tot un pernonatge.
Jo, ara penso que si hagues de triar una gran guerrer català tindria feina, potser Roger de Flor? Sant Jordi?...però m'inclinaria més per el personatge de Ángel Guimerà
Manelic, aquest si que per mi te totes les carasterístiques de la nostra gent, és un pastor primitiu i sense malícia, que quan se sent enganyat tracta al seu amo com si fós el llop de la muntanya, i defensa l'estimada.
Potser em direu que l'un és un personatge important, i l'altre és fictici, però el que jo hi veig és la forma de ser, i els valors que defensen.
Ojalà que en les circumstàncies actuals fossim tots unamica Manelics...