La nostre llengua

Com és possible en a l'any 2011 encara estem aixís?
Parlo del català, però ja no del catalè parlat a nivell de España, no . no, parlo del català a Catalunya.
Jo, la primera faig un munt de faltes, i és que no el sé escriure gaire, però sapigueu que si escric en aquest bloc, és perque ho puc fer amb la meva llengua.
Hauriem d'endinsar-nos més en la nostra historia i coneixer els nostres avant-passats
amb una mica de rigor històric, ens haurien de fer palés que quan Ferran d'Aragò és va casar amb Isabel la católica, ella, mai va ser considerada reina d'Aragó, Catalunya o València, prova evident que la cosa estava molt partida, és dir matrimoni si però de naciò juntament amb Castella, res de res. I en tenim proves ben evidents, tot i que les naus del descobriment d'Amèrica devien salpar del Mediterrani, per que no crec que ho fessin de Madrid, als catalana s'els va prohibir explícitament d'anar a cap viatge al Nou Món. Als paissos d'Amèrica del Sud és parla castellà, peruqe només els castellans estven autoritzats per fer-ho. D'altra manera s'hauria parlat català.
I ara ens surten en que són una naciò només ells, naciò de que? em pregunto. Hem hagut de callar molts anys, però ja seria hora de que els historiadors ens fessin una bona defensa ben documentada. Crec que una bona manera de donar-nos a coneixer a nosaltres mateixos és com ara fent aquestes series o películes, que ultimament van sortin a la llum amb molta qualitat, em refereiso a Ermessenda, El Comte Arnau, La palícula pa sec, etc etc. Ja va siguen hora que els catalans sapiguem de quina pasta estem fets, i que sense desmereixer a ningú, saben reneixer de les nostres cendres con l'au Fenix i l' exemple del nostre esforç el tenim ben evident a la nostra festa nacional 11 de setembre que el lloc de celebrar una victoria sembla que honorem i recordem una derrota, quan en canvi el que celebrem és que en aquel precís moment de la desfeta, ja començava la nostra recuperaciò.