..D'hospitals, Reidències,Asils, Geriatrics.....

Vaig sempre que puc a visitar malalts, vells, persones que están amb mobilitat reduida, internades en hospitals, residències etc. i he constatat, que a pesar de l'esforç que moltes persones que hi traballen hi posen per fer-los acollidors i dignes, s'els fa dificil, ja que treballar en aquests lloc és complicat, doncs a més de dedicació, cal i molta VOCACIÓ, si aixó manca no deixen de pagar-ho els malalts o vells, que moltes vegades són pesats, impertinents etc.
També he de dir que m'he trobat que hi he viscut situacions francament divertides. L'altre dia sense anar més lluny hi havia una cuidadora que donava l'esmorzar a una velleta que estava malament i no podia menjar sola, i mentrestant un ancià que anava amb cadira de rodes, aprofitava que l'enfermera estava enfeinada, per acariciar-li la part de baix de l'esquena, es a dir: el cul. La noia sense donar-li cap importància li va dir: Apa Miquel com t'aprofites, i ell desde la seva cadira de rodes, i amb l'alzeimer per company més proper, es va fer un tip de riure... que vingui algú i em digui que això no és caritat.
Una altra vegada recordo a una cuidadora andalusa, amb la grácia que els caracteritza que deia a un resident amb les cames tallades: "¿Como que usted no puede bailar? Li agafa la ma i amb l'altra a la cadira de rodes, al mateix temps que cantava un "pasodoble" i varen començar a ballar... tota els de la sala reiem, però el que més era el vellet sense cames. En acabar li digué: " que no le oiga decir nunca más que no puede bailar, ha visto que pasodoble nos hemos marcado"?
Un monument es mereixen. Però tambe és cert, que a vegades sortin de la Residència em venen unes ganes boges de veure les meves netes, jo dic que llavors hem cal un "xute" d'alegria infantil. Però des d'aqui vagi el meu respecte per les persones que es dediquen a fer aquesta feina.
Les meves filles a vegades em diuen que no entenen com m'agrada fer tantes visites, i jo els dic que no es fan per gust, sino que hi han uns vincles familiars, d'amistat o d'estimació que les fan necessaries, a més de que em serviria pregar molt, o anar constantment a misa, si no intentés acompanyar i donar suport als que més ho necessiten?