El meu jardi va florir
i va fer dues poncelles,
per mi no n`hi ha cap de igual
perque jo, tinc les més belles.
Ara ja són dues roses,
amb petals i fulles fines
i entre coses molt bones
també s`hi troben espines.
Però jo, les estimo tant
que a pesar de les punxades
les tinc sempre dins del cor
molt fortament abraçades.
I són només dues flors
però han fet més gran el pomell,
doncs al coneixer l'amor
ja m'han portat : Dos clavells.
diumenge, 2 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada