És un fet real que al ferse vell aprens a gaudir de moltes petites coses que l'atabalament de la juventut et fan perdre. Tens experiència i si no et tenques, tens la possibilitat de viure la vida també intensament però en un altre aspecte.
També hi ha la part negativa és realment penós comprobar que cada vegada ets més vulnerable, més descuidat, més "carraca", més distret, que cada vegada necessites més esforç per a mostrar-te alegre i feliç. Però cal fer-ho. Jo sempre ho dic en plan de broma, quan et pregunten com estàs, has de contestar sempre: estupendament bé! El que t'estima, estarà content i el que no, que s'aguanti. Igualment sigui com sigui, ningú ens hi arreglarà res, ni per bé ni per mal. Una vegada recordo que vaig escriure un rodoli que deia:
Obriré ben bé el calaix
on guardava els meus records
llençaré tots el dolents
i guardaré sols els bons.
Un altre dia que tingui temps, escriuré el rodolí sencer, ara vaig a menar la presa al meu marit, que li convé caminar, i ens anirem tots dos a fer una passejada
dilluns, 23 de març del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada