Solució a la crisi...

Dins la més gran ignorància, crec que es podria solucionar la crisi, amb mesures aplicables, sense màgia ni grans sacrificis, simplement seria plantejat-s'ho i posar-hi tots de la nostra part.

Opino que el funcionament de l'economia de les nacions, es el mateix plantejament del que a petita escala es planifica dins les families. Poso el nostre cas a reflexió. Varem començar el nostre matrimoni amb gairebé no res o sigui amb crisi, i poc a poc a força de treballar molt i gastar poc, varem anar invertint i ens varem situar a base d'anys.Referent a treballar he de dir que si no ho podiem sol.lucionar amb 8 hores, n'hi posavem 10 o 12. Quasi podria dir que menys lladre o prostituta, he fet de tot. He fet d'oficinista, de peixatera, de carnissera, de botiguera, de camarera, de pastissera etc. etc.

En quant a gastar, només. uns exemples perque ens en fem el càrrec. En l'època que varen neixer les nostres filles, no era normal "lluir" la panxa com es fa ara,es portaven uns vestits tirats per dissimular-la, dons bé , en tenia dos eren de "quita i pon". Vaig anar molts d'anys amb el mateix abric, fins que un dia, la meva mare se n'havia comprat un de rebaixes, i al emprovarse'l a casa va resultar que no li anava bé, i em va dir: el vols nena? jo li vaig contestar :si m'el regala, si. M'el va donar, i el primer diumenge que vaig anar a missa amb el meu abric nou, ja hi va haver una ànima caritativa que em va dir: Ya era hora que estrenessis un abric feia ..... anys que portaves el mateix, francament em vaig quedar de pasta de boniato, però li vaig contestar: Doncs mira porto aquest i encara és perque me l'han donat....

Vull dir que es tracta tot plegat d'anar suprimint gastos.

Vaig estar 25 anys sense anar a la perruqueria, jo em tallava els cabells, me'ls tenyia i en fi m'els arreglava com podia.

Amb el que no varem estalviar gens va ser pels estudis de les nostres filles, però el que es el meu marit i jo ja sabem prou bé el que és estalviar la roba i mirar un duro per on passa.

Per això crec que la solció de la crisi es reduïr gastos:

-Sous de politics, Consellers, Secretaris, Vicesecretaris, Delegats, Comissionats etc. etc. reduïts al minim, així sols es farien governants els que ho sentissin per vertadera vocació i fossin capaços d'aportar el païs a bon terme.

-Deixar d'invertir en armament, missils i aparells de guerra.

-Dedicar tots els diners que això reportaria a l'investigació, per a poder crear nous llocs de treball

-Potenciar les intel.ligències més destacades encara que siguin de les esferes més baixes de la societat, i que puguessin ser descobertes pel professorat d'escoles, instituts, universitats.

En resum, treballar molt i gastar poc amb coses superflues.

Creieu-me encara que soni fort, no costa tant, i ens en sortiriem.