Sovint quan mirem películes antigues, hi trobem el que en diem "homes anunci" es tracta de persones que amb un retol es passegen perque els demés vegin determinats negocis, productes o espectacles etc, i lógicament cobraven per fer aquesta feina. Ara, és diferent, avui dia la gent paga per a poder portar accessoris, roba, sabates, ulleres etc. "de marca" i pel que es veu és molt important que la marca es vegi. Jo em pregunto per quins set sous he de fer propaganda d'algú i a sobre pagar més diners per la prenda. A casa, les meves filles són també d'aquesta generació, però ho vaig acabar ràpit: Mira, et dono el que valen una pantalons normals, l'import de l'etiqueta que tu hi vols t'el pagues de la teva guardiola...
He vist rebotre per terra (literalment) unes deportives que li regalaven els avis perque no eren Nike o Reewok o com redimonis es diguin.
Mireu, estem tots tan abocats a la "façana" que ens estem perdent moltíssimes coses que valen la pena i omplim tots els buits que això ens comporta amb otentacions i tonteries de tota mena.
A casa d'uns familiars nostres varen tenir un sarau de cal ample, quan la nena va fer 18 anys i els va exigir un cotxe (però no de qualsevol marca) i tot el raonament que els feia era: no haber-me portat al món. Es veu que no n'hi ha prou de tenir cames.
Mireu ja sóc vella i no aguanto les exigències.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada