..D'hospitals, Reidències,Asils, Geriatrics.....

Vaig sempre que puc a visitar malalts, vells, persones que están amb mobilitat reduida, internades en hospitals, residències etc. i he constatat, que a pesar de l'esforç que moltes persones que hi traballen hi posen per fer-los acollidors i dignes, s'els fa dificil, ja que treballar en aquests lloc és complicat, doncs a més de dedicació, cal i molta VOCACIÓ, si aixó manca no deixen de pagar-ho els malalts o vells, que moltes vegades són pesats, impertinents etc.
També he de dir que m'he trobat que hi he viscut situacions francament divertides. L'altre dia sense anar més lluny hi havia una cuidadora que donava l'esmorzar a una velleta que estava malament i no podia menjar sola, i mentrestant un ancià que anava amb cadira de rodes, aprofitava que l'enfermera estava enfeinada, per acariciar-li la part de baix de l'esquena, es a dir: el cul. La noia sense donar-li cap importància li va dir: Apa Miquel com t'aprofites, i ell desde la seva cadira de rodes, i amb l'alzeimer per company més proper, es va fer un tip de riure... que vingui algú i em digui que això no és caritat.
Una altra vegada recordo a una cuidadora andalusa, amb la grácia que els caracteritza que deia a un resident amb les cames tallades: "¿Como que usted no puede bailar? Li agafa la ma i amb l'altra a la cadira de rodes, al mateix temps que cantava un "pasodoble" i varen començar a ballar... tota els de la sala reiem, però el que més era el vellet sense cames. En acabar li digué: " que no le oiga decir nunca más que no puede bailar, ha visto que pasodoble nos hemos marcado"?
Un monument es mereixen. Però tambe és cert, que a vegades sortin de la Residència em venen unes ganes boges de veure les meves netes, jo dic que llavors hem cal un "xute" d'alegria infantil. Però des d'aqui vagi el meu respecte per les persones que es dediquen a fer aquesta feina.
Les meves filles a vegades em diuen que no entenen com m'agrada fer tantes visites, i jo els dic que no es fan per gust, sino que hi han uns vincles familiars, d'amistat o d'estimació que les fan necessaries, a més de que em serviria pregar molt, o anar constantment a misa, si no intentés acompanyar i donar suport als que més ho necessiten?

L'horitzó

L'horitzò no és sols el punt on s'uneixen les montanyes amb el cel, o la linea suau on desapareix el
mar i comença un altre blau, el del cel.
L'horitzó pot ser l'acabament o l'inici de tot el que ens embolta, a mi particularment em relaxa moltissim, visc en una casa molt alta, en un poble petit, i quan hi ha quelcom que m'agobia, pujo a dalt del terrat, i m'aturo a contemplar tot el meu voltant a la llunyania, tinc la sort de poder resseguir un troç del meu Empordà, veig les montanyes de l'Albera i de més altes al fons. Les montanyes del bisbe amb el Castell que fa d'anell episcopal, quan és hivern hi ha la blancor de la neu , i a l'estiu veig les d'aprop verdes i les llunyanes blaves. Just al davant de casa, s'exten una plana d'on només despunten els campanars de les esglèsies dels pobles veïns, que com diu en Lluis Llach el nostre pais és tan petit que sempre es veu el campanar del poble veï. Però petit i tot estic convençuda que és el més bonic del món.
Varem tenir a casa una noia Canadenca que va quedar admirada que simplement amb bicicleta poguessim anar a la platja, i l'endemà tranquilament a la montanya. Que tinguessim un peix i un marisc tan bo, i que al mateix temps la carn fos deliciosa, sense parlar de les verdures i fruites...
el que jo dic, estem al millor lloc del planeta.

Festes d'importació

Ara per tots Sants i el dia dels Morts també celebrem Halloween, però us vull explicar l'ensurt que va patir la meva néta de dos anys. Estava a casa del seus oncles preparada per les castanyes i panallets, quan de sobte truquen a la porta i abans que anessin a obrir les seves cosines que són més grans, va córrer per arribar la primera, es va sentir un xiscle esgarrifós i el meu gendre s'aixecà esverat a veure què passava, i es va trobar amb uns nens disfressats de bruixes, calaveres i fantasmes que s'havien quedat garrativats en sentir el crit de la nena, llavors mentres amb una mà els hi donava caramels, amb l'altra i fent-los l'ullet els deia: fora bitxos, fora bitxos.Des d'aquell dia la meva neta va tenir el seu Sant Jordi particular

Pentagrama

Abans d'ahir vaig tenir un dia feixuc, un dia d'aquells que mai s'acaben. És probable que jo estés en baixa forma i per arreglar-ho com altres vegades, vaig sortir per veure la posta de sol...
va ésser magnífica i molt acolorida, hi havia núvols blancs, grisos, blavosos i fins i tot de rosats ,era fascinant... i de sobte ha vingut una volada d'ocells i s'han enfilat en els fils elèctrics, jo contemplant-los he pensat que eren com notes musicals en les ratlles d'un pentagrama...
quina llàstima no saber música... De segur que la melodia era deliciosa.

M. Lourdes

Moltes rialles han sigut gràcies a tú
La veueta més dolça que he escoltat
Obrint un ulls blau-verts, tu com ningú
Unint ton llavi a mi, quan m'has besat
Res més dolç, que tú quan de petita
Demanaves amor, però no una mica!
Es per això que estiman-te em dones vida
Sols tu fas que l'amor no tingui mida.

M. Carme

Mai no hagues pogut imaginar
Cap joia com les que tu m'has ofert
A vegades l'emoció hem fa plorar
Recordant aquells anhels que s'han complert
Més per bé que creixer val la pena
Ets i serás sempre "a xeva nena".

M'encanta fer rodolins

M'encanta fer rodolins, i disfruto molt amb la bona poesia que sens dubte fan els poetes de debó, són aquelles poesies que llegint-les s'et posa carn de gallina i et venen llàgrimes als ulls però com que de boig i de poeta tots en tenim una miqueta... m'atreveixo a escriure'n de tant en tant. Com que a casa no hi ha capital per a poder comprar quadres bons, que per cert també m'agraden. He enquadernat poesies que jo mateixa transcric a pergamins i tinc la casa plena de quadres d'aquests. Una temporada s'em va donar per fer acrostics, lógicament els primers van ser per les meves nenes.

El meu jardí

El meu jardi va florir
i va fer dues poncelles,
per mi no n`hi ha cap de igual
perque jo, tinc les més belles.

Ara ja són dues roses,
amb petals i fulles fines
i entre coses molt bones
també s`hi troben espines.

Però jo, les estimo tant
que a pesar de les punxades
les tinc sempre dins del cor
molt fortament abraçades.

I són només dues flors
però han fet més gran el pomell,
doncs al coneixer l'amor
ja m'han portat : Dos clavells.