MI... - MO...

No és cap paraula dolça, no, tot al contrari, són el començament dels noms que per desgràcia sentim a diari a la telvisiò, o llegim als diaris ...

No veig cap "normalitat" en el que està passant. I hem fa por, perque que tots plegats ens hi estem acostumant.

La diferència que constatem en les penes, segons qui comet el delicte, són apabullants.

En primer lloc, "chapó" per El Egido, que no ha permés destruir proves, i ha agafat el brau per les banyes de bon principi.

Aqui donem tems de destruir, amagar, canviar, tot el que convingui con tal de no aixecar la llebre.

Com és posible que després d'un mini-diàleg amb el jutge, ens ens podem anar a dinar amb la familia, a un prestigiós restaurant de Barcelona. No sé si fa riure o plorar.

Jo no posaria a cap lladre a la presò, si més no fins que hagues tornat TOT el que ha robat amb interessos, en aquet cas malauradament, no es podràn tornar, les actuacions que s'han perdut al Liceu, ni les ajudes a nous cantants ni tantes i tantes coses que amb els més de 10 mil milions s'haurien pogut fer... Si en canvi s'haurien de recuperar tot el que han robat Conde, Roldan, Muñoz i compañia. ¿Que és és això que passant un temps a la preso, on a sobre els hem de mantenir nosaltres, ja queden lliures per poder-se gastar i viure com reis dels diners que han estafat? No i No fins l'últim centim , que els pobres contribuients be tenim que pagar fins l'ultim centim dels impostos, Faltaria més!

Sota la capa del catalanisme, ens han pres el pel a tots. Crec que s'ha arribat a un punt que el tocar-nos la fibra nacionalista ens passem de confiats.

Que és això de no voler tornar la Creu de Sant Jordi?, realment no té nom. Estic horroritzada de la insensates humana, ara que ben mirat, també estic convençuda que si els senyors (si és que s'els ha d'anomenar aixís) "CANTEN" n'hi haurà mols que "BALLARAN", o no?

Haurem de aprendre els catalans de no amagar les vergonyes, posant-hi una senyera al davant

La LLET
La LLET No sóc ramadera ni molt menys, però sortosament visc en un poble de pagés.Ja fa temps que em sorprenien la quantitat de "rebaixes" que fan gairebé tots els l'actics, tan els yogours "Que regulen" els que "Ens protegeixen" o bé els que simplement ens venen la "millor llet". i finalment ho he entés.Resulta que als ramaders que cuiden, alimenten, munyeixen, mediquen quan és necessari,compren el pinso, netejen, etc, etc. temps enrera s'els pagava la llet a 0`80 € i ara actualment en cobren 0'30 €.Qui paga la propaganda? qui s'estreny rel cinturò?....Indiscutiblement sempre són els mateixos.

La LLET

No sóc ramadera ni molt menys, però sortosament visc en un poble de pagés.

Ja fa temps que em sorprenien la quantitat de "rebaixes" que fan gairebé tots els l'actics, tan els yogours "Que regulen" els que "Ens protegeixen" o bé els que simplement ens venen la "millor llet". i finalment ho he entés.

Resulta que als ramaders que cuiden, alimenten, munyeixen, mediquen quan és necessari,

compren el pinso, netejen, etc, etc. temps enrera s'els pagava la llet a 0`80 € i ara actualment en cobren 0'30 €.

Qui paga la propaganda? qui s'estreny rel cinturò?....

Indiscutiblement sempre són els mateixos.

Polítics? Noooo... gràcies

Cada vegada estic més decebuda dels nostres polítics. En un moment en que molta gent està preocupada per portar el pa a taula, ells s'entretenen barallant-se, traient-se els drapets al sol com en un pati d'escola (amb perdó de l'escola)

És realment vergonyós que s'entretinguin aixís i no facin cap esforç per intentar treure el país del fons en que està inmers. Si no tenen idees propies, com a minim que n'aprenguin dels altres països que ja n'estan sortin.

És relment preocupant que mentres milers, que dic milers, milions de persones estan a l'atur vostés s'entretinguin rebuscant amb què és poden agafar si el del partit contrari els diu alguna cosa, o enviant-se missatges: que si això és un "toston" o que si el partido és una m.....

Perdonin , però no és per això que els paguem ni pel que éls vam votar, tampoc calien tantes falses promeses.

Si no saben que més fer, és queden a casa o s'apunten a l'atur.

El Barça com a model.

Tenia un parent que ara ja és al cel, que sempre deia que era bó ser del Barça perque no et po, dies deixar anar mai, sempre havies de patir, que si l'entrenador, que si l'arbitre, que si els jugadors, etc, etc.

Jo de futbol no hi entenc res de res, és més no m'agrada, tot i que m'he d'empassar els esports perque hi ha moments, en que tres o quatre cadenes fan el mateix. Bé tot i aixo, la circumstància actual del Barcelona em fa pensar amb la dita del meu parent.Ara que l'equip va bé, tenen un entrenador fantàstic, hi ha bona companyonia... ara resulta que hi ha un problema d'espies. La qüestió és patir. Mireu, no entraré a jutjar ni a dir el meu criteri`però m'ha vingut al cap la idea queveient tot el "merder" dels polítics que ens governen, que si "comissions" que si "regals, que si "tractes de favor"... potser seria bóque abans de col.locar certes persones al govern .es fes alguna "auditoria-espia" per que quedés constància dels bens que poseia la persona (i els familiars més propers)abans de començar carrera política i quan pleguen.

No seria convenient? Interessant? Necessari? i posats a fer tantes Auditories i Estudis ja no vindria d'una,més.

Un dia més...o un dia menys?

No es ue sigui un titol gaire aixecat, com diria el meu pare e. p. r. Però es que realment i a poques apart de la familia, que hem facin sentir bé.
La crisi, les violacions i assassinats, els robatoris tan els de delincuents comuns com els d'alta altura Millet i companyia , corruptel.les polítiques, la grip A, les ajudes que reben segons ells, els més necessitats, el poc control en la moral del jovent, que l'abortament lliure, amb lùnic requissit de renir 16 anys, la píndola de l`endemà, etc, etc.
Francament tot plegat no ham fa sentir gens bé.
No sé com s'hauria d'arreglar.. és ben bé alló que diem els vells: quan fou mort el confessaren. Hem deixat pujar una generaació toba, i que a sobre es creuen explotats, són incapaços de valer-se per ells i només saben exigir. Contesten malament als mestres i als pares , i ja no en parlem si els agredeixen. En fi no acabaria mai, aviu estic péssima, valdrà més que continui escribint un altre dis que tingui més positiu.

L'altre opció

Realment no és un titol gaire bonic, però és el que he posat a aquest rodolí.

L'ALTRE OPCIÒ

Tenim encare el cor jove
si bé el cos ben ple de nafres
que si reuma, que si artrossis
però endavant amb les mancances.

Comencem al dematí
i enumerem les pastilles
les grogues són per dormir
les verdes, són vitamines´

Si les blanques són pel reuma
les blaves perla pressiò
les altres són per l'artrosis
les demés crec pel dolor.

També n'hi ha per l'alcid úric
no deixem pas res per verd.
que pel sucre, pel mal de ventre
per la memoria que és perd.

I vinga pendre pastilles
d'aquelles que ho curen tot,
però que per poder païr-les
necessites "protector"

Si tens sort i has dormit
al mati quan et despertes,
poc a poc vas descobrint,
vas escoltat-te i penses...

Aviam si m'agafa rampa
la lumbalgia? encara hi és
les cervicals sembla que marxen
deu ser per excés de pes.

Mires d'estirar el ossos
les cames ja fan molt mal
els tormells em mortifiquen
"Trombocid" i endavant.

Els genolls sembla que es trenquen
la digestió tinc pesada
em costa anar al lavabo
i em fa mal la carcanada.

Però això si estic molt bé
i cap ai! No se m'escapa
i quan surto al carrer
m'arreglo, em pinto i apa!

vaig a buscar el diari
de passada compro el pa,
i si veig verdura i fruita
aprofito per comprar.

I no em fa res que em preguntin
jo sempre dic que estic bé,
no tinc res que bé funcioni,
si sóc vella, que hi puc fer?

...la memoria si que em mata
no em recordo mai de res,
en tinc sort de saber escriure
el cap? per portar barret.

Cada cop que arribo a casa
LA CLAU? on l`hauré posat
que si al bolso, a la butxaca
aviam si no l'he agafat.

Però tot i així estem bé
doncs pensant-ho amb atenció
millor estar ple de nafres
que no pas amb "l'altre opció"

Madurar...

La mandra de l'estiu


Quan fa tanta calor, sembla que s'hem fugin les idees, però avui que estic contenta i no sé ben bé perque , vaig a escriure rodolins dels meus :

MADURAR

Poc a poc passen els anys
i és que un, ni se n'adona
i resulta que ens fem vells
amb no res, amb poca estona.

Queden records de la vida
sabem que ho hem donat tot,
hem estimat sense mida
però encara ens resta amor.

I obrirem ben bé elcalaix
on posavem els records,
per a llençar tots els dolents
i guardar tan sols els bons.

Vaig llegir que nostra vida
és sempre com un gran riu,
amb molts ponts que la travessen
tan bon punt deixem el niu.

Per arribar a l'altra banda
ens caldran els bons records,
estimació, lluita entrega
que a ben segur ens faran forts.

I al final de nostra vida
quan el pont s'haurà acabat,
el descans serà a mida
de TOT , el que haurem donat.

Restaurant Cal Pastoret

El cinc de juny de l'any 1989 varem obrir el Restaurant Cal Pastoret. Desorientats, sense saber on ens ficavem, desconeixedors com erem de la restauració, només amb moltes ganes de treballar i molta necessitat de diners, ja que per sort, teniem les nostres dues filles estudiant a Barcelona . Ja s'havien començat a obrir els Supermercats, i ens feia presuposar que perjudicarien a les botigues tradicionals, doncs no podiem compatir ni amb preus ni amb assortiment.

Varem tenir la sort, que uns veïns que havien heredat una casa al costat de la nostra, ens la varen voler vendre, i va ser el cami que ens va permetre començara , doncs potser no ens hauriem decidit a tancar la botiga per obrir el Restaurant, i d'aquesta manera, varem començar a sevir menjars en la casa que haviem comprat sense deixar la botiga de moment. Problemes pel nom no en varem tenir cap, doncs com a tots el pobles teniem un motiu pel qual ens coneixia tothom, si ve a nosaltres a la cara mai ningú no ens el deia, "Cal Pastoret" hem de remarcar que el pare (e.p.r.) era pastor i d'aqui prové el motiu. El principis varen ser durs com tot, sense diners per montar.ho i havien problemes de tota mena, recordo que serviem els cafés amb els jocs de cafés que ens havien regalat quan ens varem casar (llavors no és feien llistes de noces i et podies trobar amb tres joscs de cafés i cap cassola o olla), total que ens varen anar molt bé. Hem tingut que aprendre moltes coses, i fixar-nos quan anavem a d'altres restaurants que tenien experiériència , mirar com ho feien, i de mica en mica i amb l'ajuda de les nostres filles, que no ens varen fallar mai,

ho hem aconseguit. És un restaurent sense cap pretensió, senzillament fem el menjar normal de una casa, però amb més quantitat. Solem fer sis plats d'entrants, sis o set de segons, i sis o set de

tercers. Llavors fem postres variades, i a part de les fruites i gelats, tots els altres són casolans .

Tenim la sort d'haver trobat els clients més macos de l'Empordà i d'altres contrades. Avui dia més que clients hem aconseguit fer amics. Jo sóc molt xerraire, i amb el francés i l'anglés anava

fent, però vaig notar que als alemanys el molestava haver-se d'expresar amb anglés (cal pensar que a Empuriabrava hi molts alemanys), i aixó va fer que m'en anés a clase d'alemany per aprendre con és deien els nostres menús, per dir :Bon dia, Bones tardes, Bon profit.. a! i també vaig haver de aprendre con és diu amb aleman: jo, no parlo aleman només el menú. Tots s'ho agafavent rient i amb molta simpatia. I és que per mi, no és cap problema expresar-me amb diferents idiomes, el problema el tenen el extrangers per estendre'm, Be, bromes apart crec que varem tenir un encert, i ara que ja ens hem fet vells, el Restaurant el regenten els nostres fills, i n'estem molt contents.

PER MOLTS ANYS A TOT

Vivències...

És ben veritat que tothom en passa de totes, però les que frapen més sens dubte, són les experiències doloroses o negatives, encara que són de les que en pots treure més profit.
Acabem de perdre la Maite, una germana del meu gendre que francament a mi em tenia el cor robat, per la seva simpatia innata i tot l'afecte que ella desprenia. Sembla com si ens l'haguessin
robada, fins a última hora verem mantenir l'esperança de que s'en sortiria, però no ha estat així.
A estat molt dolorós especialment pel seus pares i germans, les nostres netes varen quedar parades al veure plorar el seu pare, la Vicky deia que tenia un pes a dintre i que havia de plorar, la Mireia plorava perque els seus pares i la Vicky ploraven, la que semblava més "dura" era la Carme petita, però quan el seu pare va anar a descansar, al posarse el pijama l'hi ve caure una noteta que la Carme li havia escrit, reconfortant-l0 i diguente-li que ella ja miraria de cuidar-lo i
estimar-lo molt perque no trobes a faltar tan a la tia Maite.
La mainada sembla queno s'enteren parò la veritat es que ens donen vertaderes lliçons de vida i estimació.

La vellesa

És un fet real que al ferse vell aprens a gaudir de moltes petites coses que l'atabalament de la juventut et fan perdre. Tens experiència i si no et tenques, tens la possibilitat de viure la vida també intensament però en un altre aspecte.
També hi ha la part negativa és realment penós comprobar que cada vegada ets més vulnerable, més descuidat, més "carraca", més distret, que cada vegada necessites més esforç per a mostrar-te alegre i feliç. Però cal fer-ho. Jo sempre ho dic en plan de broma, quan et pregunten com estàs, has de contestar sempre: estupendament bé! El que t'estima, estarà content i el que no, que s'aguanti. Igualment sigui com sigui, ningú ens hi arreglarà res, ni per bé ni per mal. Una vegada recordo que vaig escriure un rodoli que deia:
Obriré ben bé el calaix
on guardava els meus records
llençaré tots el dolents
i guardaré sols els bons.
Un altre dia que tingui temps, escriuré el rodolí sencer, ara vaig a menar la presa al meu marit, que li convé caminar, i ens anirem tots dos a fer una passejada

Solució a la crisi...

Dins la més gran ignorància, crec que es podria solucionar la crisi, amb mesures aplicables, sense màgia ni grans sacrificis, simplement seria plantejat-s'ho i posar-hi tots de la nostra part.

Opino que el funcionament de l'economia de les nacions, es el mateix plantejament del que a petita escala es planifica dins les families. Poso el nostre cas a reflexió. Varem començar el nostre matrimoni amb gairebé no res o sigui amb crisi, i poc a poc a força de treballar molt i gastar poc, varem anar invertint i ens varem situar a base d'anys.Referent a treballar he de dir que si no ho podiem sol.lucionar amb 8 hores, n'hi posavem 10 o 12. Quasi podria dir que menys lladre o prostituta, he fet de tot. He fet d'oficinista, de peixatera, de carnissera, de botiguera, de camarera, de pastissera etc. etc.

En quant a gastar, només. uns exemples perque ens en fem el càrrec. En l'època que varen neixer les nostres filles, no era normal "lluir" la panxa com es fa ara,es portaven uns vestits tirats per dissimular-la, dons bé , en tenia dos eren de "quita i pon". Vaig anar molts d'anys amb el mateix abric, fins que un dia, la meva mare se n'havia comprat un de rebaixes, i al emprovarse'l a casa va resultar que no li anava bé, i em va dir: el vols nena? jo li vaig contestar :si m'el regala, si. M'el va donar, i el primer diumenge que vaig anar a missa amb el meu abric nou, ja hi va haver una ànima caritativa que em va dir: Ya era hora que estrenessis un abric feia ..... anys que portaves el mateix, francament em vaig quedar de pasta de boniato, però li vaig contestar: Doncs mira porto aquest i encara és perque me l'han donat....

Vull dir que es tracta tot plegat d'anar suprimint gastos.

Vaig estar 25 anys sense anar a la perruqueria, jo em tallava els cabells, me'ls tenyia i en fi m'els arreglava com podia.

Amb el que no varem estalviar gens va ser pels estudis de les nostres filles, però el que es el meu marit i jo ja sabem prou bé el que és estalviar la roba i mirar un duro per on passa.

Per això crec que la solció de la crisi es reduïr gastos:

-Sous de politics, Consellers, Secretaris, Vicesecretaris, Delegats, Comissionats etc. etc. reduïts al minim, així sols es farien governants els que ho sentissin per vertadera vocació i fossin capaços d'aportar el païs a bon terme.

-Deixar d'invertir en armament, missils i aparells de guerra.

-Dedicar tots els diners que això reportaria a l'investigació, per a poder crear nous llocs de treball

-Potenciar les intel.ligències més destacades encara que siguin de les esferes més baixes de la societat, i que puguessin ser descobertes pel professorat d'escoles, instituts, universitats.

En resum, treballar molt i gastar poc amb coses superflues.

Creieu-me encara que soni fort, no costa tant, i ens en sortiriem.

Petites coses de les moltes que no entenc

Sovint quan mirem películes antigues, hi trobem el que en diem "homes anunci" es tracta de persones que amb un retol es passegen perque els demés vegin determinats negocis, productes o espectacles etc, i lógicament cobraven per fer aquesta feina. Ara, és diferent, avui dia la gent paga per a poder portar accessoris, roba, sabates, ulleres etc. "de marca" i pel que es veu és molt important que la marca es vegi. Jo em pregunto per quins set sous he de fer propaganda d'algú i a sobre pagar més diners per la prenda. A casa, les meves filles són també d'aquesta generació, però ho vaig acabar ràpit: Mira, et dono el que valen una pantalons normals, l'import de l'etiqueta que tu hi vols t'el pagues de la teva guardiola...
He vist rebotre per terra (literalment) unes deportives que li regalaven els avis perque no eren Nike o Reewok o com redimonis es diguin.
Mireu, estem tots tan abocats a la "façana" que ens estem perdent moltíssimes coses que valen la pena i omplim tots els buits que això ens comporta amb otentacions i tonteries de tota mena.
A casa d'uns familiars nostres varen tenir un sarau de cal ample, quan la nena va fer 18 anys i els va exigir un cotxe (però no de qualsevol marca) i tot el raonament que els feia era: no haber-me portat al món. Es veu que no n'hi ha prou de tenir cames.
Mireu ja sóc vella i no aguanto les exigències.

Petites coses de les moltes que no entenc

Sovint a les películes d'abans

Sóc feliç

Fa dies que volia escriure però el seny em deia que no ho fes.Aviu deu ser degut a la tramontana m'he decidit: SÓC FELIÇ
Ja sé que és una afirmació que podria fer-vos pensar que rapapiejo, però no crec, senzillament
sóc feliç. Tinc tot el que necessito i em sobren coses, m'agrada la música i tinc una pila de discos casattes, C.D. radios...
Mencanta llegir i disposo d'un munt de llibres, de poesia, novela, ficció, bona literatura, de passatemps etc. etc. També dinc internet que per mi és una finestra oberta al món, desde casa visito museus, gaudeixo en contemplar quadres i figures dels museus de tot el món és una meravella.
Les cames encare em porten i puc anar a passejar i disfrutar del meu entorn, de la natura, del cel, de les montanyes, de les flors, dels ocells, els arbres, les flors. els animals etc.
I potser el més important tinc la sort d'estimar molt i molt i també em sento estimada.
Tinc salut G. a D. i em puc valdre permi mateixa i poder ajudar als altres, i de moment, encare em renoven el carnet de conduïr.
Tinc gana i disfruto menjan, tot i que em cuido.Tinc encara capacitat per "carregar piles" contemplant un clrepuscle, escoltant una canço,llegint una poesia, o senzillament mirant el vol del ocells...
He perdut la vergonya (és un dels avantatges de fer-se vell) i pregunto m' ìnformo, demano i per sobre de tot VISC.Com tothom, tinc records bons i dolents, però disfruto dels bons i procuro aprende dels dolents. Cada vegada m'extranyen menys coses i sóc més tolerant. Crec que l`experiència és un gran bé que en gaudim els vells si la sabem aprofitar, respectant que els joves també tenen el dret d'equivocar-se com varem fer nosaltres en el seu dia. No sento enveja de la joventut jo també he estat jove.
Actualemnt em sento bé amb mi mateixa procuro estimar a tothom i ajudar tant com puc:
Tinc tant poc temps
per mi,
que ni em puc
veure envellir.
i sóc feliç. no em falta res, i visc en pau amb mi mateixa i espero que amb Déu també.
He arribat a fer-me vella i estic contenta
pel que he viscut
pel que he estimat
pel que he patit
pel que he distrutat
però sobretot pel que de mi mateixa he donat.
.... i ara sóc feliç....

La felicitat

Avies i carícies

No vaig ser àvia gaire jove però de segur que ho estic disfrutant moltíssim, la mainada sempre et dona molt més del que un els dona, sobretot si els dediques temps. Quan soms pares , encare que estiguis molt pendent dels fills, has de lluitar per la vida, per situar-te has de procurar donar-los-hi una bona educació, sobretot molta cultura que els faci persones de profit, aquesta és la millor herencia que poden rebre de nosaltres. Recordo que una vegada que la meva filla gran es queixava de que era avorrit aprendre a llegir, li vaig dir, que s'imagines per un moment, vella i invàlida amb una cadira de rodes, llavors si sabia llegir, podria viure les aventures escrites en els llibres i desde la seva inmovilitat recorre camins, ciutats i viure aventures fantástiques, mentres que si no sabia llegir s'aborriria sobiranament. Crec que ho va entedre perque avui dia a les tauletes de nit,de les meves filles sempre hi veig llibres. Però me'n he anat del que volia dir. Amb les netes he tingut la sort de recordar aquella sensació meravellosa que experimentes quan acarones un infant, aquella pell tan suau, aquelles galtones que són com petals de flors, vaig sentir una definició l'altre dia i cerc que es veritat, son com carícies de Dèu.