La vellesa

És un fet real que al ferse vell aprens a gaudir de moltes petites coses que l'atabalament de la juventut et fan perdre. Tens experiència i si no et tenques, tens la possibilitat de viure la vida també intensament però en un altre aspecte.
També hi ha la part negativa és realment penós comprobar que cada vegada ets més vulnerable, més descuidat, més "carraca", més distret, que cada vegada necessites més esforç per a mostrar-te alegre i feliç. Però cal fer-ho. Jo sempre ho dic en plan de broma, quan et pregunten com estàs, has de contestar sempre: estupendament bé! El que t'estima, estarà content i el que no, que s'aguanti. Igualment sigui com sigui, ningú ens hi arreglarà res, ni per bé ni per mal. Una vegada recordo que vaig escriure un rodoli que deia:
Obriré ben bé el calaix
on guardava els meus records
llençaré tots el dolents
i guardaré sols els bons.
Un altre dia que tingui temps, escriuré el rodolí sencer, ara vaig a menar la presa al meu marit, que li convé caminar, i ens anirem tots dos a fer una passejada

Solució a la crisi...

Dins la més gran ignorància, crec que es podria solucionar la crisi, amb mesures aplicables, sense màgia ni grans sacrificis, simplement seria plantejat-s'ho i posar-hi tots de la nostra part.

Opino que el funcionament de l'economia de les nacions, es el mateix plantejament del que a petita escala es planifica dins les families. Poso el nostre cas a reflexió. Varem començar el nostre matrimoni amb gairebé no res o sigui amb crisi, i poc a poc a força de treballar molt i gastar poc, varem anar invertint i ens varem situar a base d'anys.Referent a treballar he de dir que si no ho podiem sol.lucionar amb 8 hores, n'hi posavem 10 o 12. Quasi podria dir que menys lladre o prostituta, he fet de tot. He fet d'oficinista, de peixatera, de carnissera, de botiguera, de camarera, de pastissera etc. etc.

En quant a gastar, només. uns exemples perque ens en fem el càrrec. En l'època que varen neixer les nostres filles, no era normal "lluir" la panxa com es fa ara,es portaven uns vestits tirats per dissimular-la, dons bé , en tenia dos eren de "quita i pon". Vaig anar molts d'anys amb el mateix abric, fins que un dia, la meva mare se n'havia comprat un de rebaixes, i al emprovarse'l a casa va resultar que no li anava bé, i em va dir: el vols nena? jo li vaig contestar :si m'el regala, si. M'el va donar, i el primer diumenge que vaig anar a missa amb el meu abric nou, ja hi va haver una ànima caritativa que em va dir: Ya era hora que estrenessis un abric feia ..... anys que portaves el mateix, francament em vaig quedar de pasta de boniato, però li vaig contestar: Doncs mira porto aquest i encara és perque me l'han donat....

Vull dir que es tracta tot plegat d'anar suprimint gastos.

Vaig estar 25 anys sense anar a la perruqueria, jo em tallava els cabells, me'ls tenyia i en fi m'els arreglava com podia.

Amb el que no varem estalviar gens va ser pels estudis de les nostres filles, però el que es el meu marit i jo ja sabem prou bé el que és estalviar la roba i mirar un duro per on passa.

Per això crec que la solció de la crisi es reduïr gastos:

-Sous de politics, Consellers, Secretaris, Vicesecretaris, Delegats, Comissionats etc. etc. reduïts al minim, així sols es farien governants els que ho sentissin per vertadera vocació i fossin capaços d'aportar el païs a bon terme.

-Deixar d'invertir en armament, missils i aparells de guerra.

-Dedicar tots els diners que això reportaria a l'investigació, per a poder crear nous llocs de treball

-Potenciar les intel.ligències més destacades encara que siguin de les esferes més baixes de la societat, i que puguessin ser descobertes pel professorat d'escoles, instituts, universitats.

En resum, treballar molt i gastar poc amb coses superflues.

Creieu-me encara que soni fort, no costa tant, i ens en sortiriem.

Petites coses de les moltes que no entenc

Sovint quan mirem películes antigues, hi trobem el que en diem "homes anunci" es tracta de persones que amb un retol es passegen perque els demés vegin determinats negocis, productes o espectacles etc, i lógicament cobraven per fer aquesta feina. Ara, és diferent, avui dia la gent paga per a poder portar accessoris, roba, sabates, ulleres etc. "de marca" i pel que es veu és molt important que la marca es vegi. Jo em pregunto per quins set sous he de fer propaganda d'algú i a sobre pagar més diners per la prenda. A casa, les meves filles són també d'aquesta generació, però ho vaig acabar ràpit: Mira, et dono el que valen una pantalons normals, l'import de l'etiqueta que tu hi vols t'el pagues de la teva guardiola...
He vist rebotre per terra (literalment) unes deportives que li regalaven els avis perque no eren Nike o Reewok o com redimonis es diguin.
Mireu, estem tots tan abocats a la "façana" que ens estem perdent moltíssimes coses que valen la pena i omplim tots els buits que això ens comporta amb otentacions i tonteries de tota mena.
A casa d'uns familiars nostres varen tenir un sarau de cal ample, quan la nena va fer 18 anys i els va exigir un cotxe (però no de qualsevol marca) i tot el raonament que els feia era: no haber-me portat al món. Es veu que no n'hi ha prou de tenir cames.
Mireu ja sóc vella i no aguanto les exigències.

Petites coses de les moltes que no entenc

Sovint a les películes d'abans