dimecres, 30 de març del 2011

Ja hi tornem

Tots encaparrats en que sóms espanyols, i no! amb tot el respecte per a torhom, no tenim el mateix tarannà, ni més bons ni més dolents , pura i senzillament DIFERENTS.
O sino repassem l'hisporia, els castellans estàn orgullosos del seu Cid Campeador
inclús li han dedicat poemes, macos per cert, però repeteixo que no és el nostre fer.
Don Rodigo Diaz de Vivar, va ser un guerrer (els catalans sóms pacifistes)de fet va lluitar i amb força encert per diferents reis, amb els quals es va establir.ji lligams per madiaciò de les seves filles casant.les amb els infants Carrión, després amb elsinfants de Navarra i Aragò, va ser un gran guerrer i no deixava d'aportar el seu coneixement de la guerra al millor postor, recordem que va lluitar a les ordres del rei de Sevilla al-Mu'tamid contra elde Granada, també ens consta que va ajudar a Yüsuf al.Mutamin rei de Saragossa etc, etc Amb això vull dir que per Espanya el Cid va ser un gran gerrero espanyol, en fi tot un pernonatge.
Jo, ara penso que si hagues de triar una gran guerrer català tindria feina, potser Roger de Flor? Sant Jordi?...però m'inclinaria més per el personatge de Ángel Guimerà
Manelic, aquest si que per mi te totes les carasterístiques de la nostra gent, és un pastor primitiu i sense malícia, que quan se sent enganyat tracta al seu amo com si fós el llop de la muntanya, i defensa l'estimada.
Potser em direu que l'un és un personatge important, i l'altre és fictici, però el que jo hi veig és la forma de ser, i els valors que defensen.
Ojalà que en les circumstàncies actuals fossim tots unamica Manelics...

dimecres, 23 de març del 2011

La nostre llengua

Com és possible en a l'any 2011 encara estem aixís?
Parlo del català, però ja no del catalè parlat a nivell de España, no . no, parlo del català a Catalunya.
Jo, la primera faig un munt de faltes, i és que no el sé escriure gaire, però sapigueu que si escric en aquest bloc, és perque ho puc fer amb la meva llengua.
Hauriem d'endinsar-nos més en la nostra historia i coneixer els nostres avant-passats
amb una mica de rigor històric, ens haurien de fer palés que quan Ferran d'Aragò és va casar amb Isabel la católica, ella, mai va ser considerada reina d'Aragó, Catalunya o València, prova evident que la cosa estava molt partida, és dir matrimoni si però de naciò juntament amb Castella, res de res. I en tenim proves ben evidents, tot i que les naus del descobriment d'Amèrica devien salpar del Mediterrani, per que no crec que ho fessin de Madrid, als catalana s'els va prohibir explícitament d'anar a cap viatge al Nou Món. Als paissos d'Amèrica del Sud és parla castellà, peruqe només els castellans estven autoritzats per fer-ho. D'altra manera s'hauria parlat català.
I ara ens surten en que són una naciò només ells, naciò de que? em pregunto. Hem hagut de callar molts anys, però ja seria hora de que els historiadors ens fessin una bona defensa ben documentada. Crec que una bona manera de donar-nos a coneixer a nosaltres mateixos és com ara fent aquestes series o películes, que ultimament van sortin a la llum amb molta qualitat, em refereiso a Ermessenda, El Comte Arnau, La palícula pa sec, etc etc. Ja va siguen hora que els catalans sapiguem de quina pasta estem fets, i que sense desmereixer a ningú, saben reneixer de les nostres cendres con l'au Fenix i l' exemple del nostre esforç el tenim ben evident a la nostra festa nacional 11 de setembre que el lloc de celebrar una victoria sembla que honorem i recordem una derrota, quan en canvi el que celebrem és que en aquel precís moment de la desfeta, ja començava la nostra recuperaciò.

El Japò

És curiòs no es tracte d'una catàstrofe sino de TRES i fan tan poca fressa...
Primer un terratremol, pel cual ens diuen que ja estàn preparats, però era de força
"9" horrorrós!
A continuaciò el sunami un efecte natural que fa entrar onades grandioses del mar dis la costa i fa ballar els baixells pels carrers...,
que s'emposrta els cotxes dins el mar, amb tot el que això significa en vides humanes, destrucciò, desastres, patiments, pèrdues, desfetes, queden els pobre supervivents dense casa, bens, roba, mobles, diners, i el que és pitjor sense membres estimats de la familia que han desaparegut i no saben on són.
I els veus adolorits, desfets, desorientats... però sense desesperaciò a la mirada, sense crits ni esvalots, amb una serenitat admirable, tot i que la procesò els deu anar per dins, fan les cues a les poque botigues que tenen obertes, sense crits ni esvalots, amb prudència, educaciò i molta honradesa.
Ens estalvien els espectacles de crits i esgarrips als que estem acostumats quan certes desgràcies passen a països llatins, realment sento una gran respecte per el seu comprtament tan ètic, tan correcte. No puc ni imaginar-me el que hauria passat al nostre païs, per descomptat i hauria supermercats avasallats, botigues destrossadea, pillatje i dessoris per tot arreu...o no?
Hauriem de reflexionar tots plegats a veure la diferència de les nostres multituts comparant.les amb aquelles, En sortitiem molt mal parats.
Les persones grans sense que els hi obliguessin és varen oferir per fer les tasques més arriscades provocades per la tercera catàstrofe "les centrals nuclears" argumentan que com que ells ja havien fet la vida, era més just que si algú s`havia de contaminar fossin ell , doncs ja tenien la vida feta..
SENZILLAMENT ADMIRABLE!!!

diumenge, 6 de març del 2011

Manies d'àvia?

Sol.lucions drastiques... per no gastar:
En lloc d'anar canviant els retols per indicar el quilometreatge dels cotxes, fer els vehiclesqueno passin de 100 Km. hora. Menys accidents, menys gasto de betzina,
reducciò de multes de transit per excés de volocitat, etc etc.
Ara ens diuen que els polítics tenen una familiars molt intel.ligents i que per això els coloquen en llocs privilegiats, no dubto de la bona intencio d'equestes accions , si be resulten una mica sospitoses, ja depen si els politics són d'esquerres o de dretes els llocs de treball esmentats son per uns o pels altres.
el que també és molt curios, és que en les reunions del govern, on se suposa que han de sol.luionar els problemes del pais (que desgraciadament són molts) s'entretenen a treure's els draps bruts els uns al altres, i no aporten cap idea constructiva, es com si es tractés de tocar allò queno sona, ja m'entenueu, i mireu que n`hi ha de feina per fer.
Als que tampoc entenc són als ecologistes, primer no fer Centrals Nuclears, després no montar molins per l'energia eòlica perque malmeten el paissatge, ja m'estic veien rentant la roba a mà altra vegada, circulant amb bicicleta, i per si de cas no llençarè la maquina d'escriure antiga perque si no disposem de electricitat ens sobraran moltíssims estris, no us sembla?

dijous, 3 de març del 2011

Manies d'àvia?

Voldria pensar que són "manies d'àvia" un pilot de desgavells que passen en i que jo no entenc...
-- Amb la crisi que tenim, és realment necessari anar canvian dia si, i dia també els retols de la velocitat de les carreteres, autovies o autopistes? Tinc entés que tan els jornals com els mateixos senyals són molt cars. No iria millor senzillament programar els cotxes perque no poguessin exedir-se a 100 km. per hora?

--Ara me enterat que tenim uns familiars de polítics molt intel.ligents., pel que es veu. Molts han col.locat les seves respectives parenteles en càrrecs importants, o sigui, en l'anterior legislatura es van col.locar familiars d'esquerres, ara els de dretes, i els "burros dels comps" o sigui nosaltres, anar pagant...

--El que realment m'estora són les crítiques que es fan entre els polítics (encara que després s'en vagin a dinar plegats, però es veu, que queda bé fer veure que es preocupen pel poble enfuriesmant.se i tot...
Això si d'aportaciò de noves idees, sol.locions o de crítiques constructiva, cap ni una¡ Al meu poble d'això en diguem "tocar als coll...

--Ara també tinc un dubte amb els ecologistes. Primer ens van vendre que era una aberració construïr Centrals Nuclears, i que tot havia de ser energia neta, Ara resulta que els parcs eòlics tampoc són aptes perque destrossen el paissatge. Al pas que anem estic pensan en recuperar la quadra del cavall del meu avi i no vendre als brocanters el carro que podria ser que haguessim antiguitat, de tornat a fer servir.