divendres, 23 de juliol del 2010

RODOLINS

El meu jardi va florir
i va fer dues poncelles,
per mi, no n'hi ha d'iguals ,
perque jo, tinc les mes belles.

Ara ja són dues roses,
amb petals i fulles fines,
i entre coses molt bones
també s'hi troben espines.

però jo les estimo tant
que a pesar de les punxades,
les tinc sempre dins delcor
molt fortament abraçades.

I son només dues flors
però han fet més gros el pomell
doncs al coneixer l'amor
ja m`han portat: dos clavells.

-----------------------------------


DESENCÍS

La mirada que es va perdre
el somris que es va eclipsar
el detall que no es va veure
vers que no es va recitar.

L'il-lusiò que ens van fer a mida
d'esperança i més enllà
l'escultura no esculpida
en l'avui i pel demà.

Tot, tot això vaig perdre
tot, tot en un despertar
l'orgull no emva deixar veure
que sens tu, no hi ha demà

Fotos a la paperera
records que es van esborrar
cendres a la xemeneia
somnis que es van trencar.

Per orgull mal entés sens dubte
per a no voler-ne parlar
per creure'm veritat suprema
per no saber retractar.

Per camins perduts sense esma
passejo i recordo en va
que no em queda ni un sol dia
que per mi no hi ha demà.

Tu, vares refer la vida
jo, només vaig esperar...
com vaixell a la deriva
i em vaig perdre en l'alta mar.

Mandra a l'estiu?

Fa molts dies que no escric, i no és perque no tingui res per escriure, però es que tot es negatiu. Ens entretenim amb insignificàncies mentres tot cau al nostre voltant
Que si suprimim la "burca" que també s'ha de suprimir el "nijab" i mentrestant tenim una CRISI galopan al nostre costat. Que uns hi voten que "si" per tant els altres voten que "no"... i continua la CRISI... Que els de dretes, que si els d'esquerres, que els uns són extremistes, que si els altres tolerants, i la CRISI continua. Hem pregunt'ho no seria més facil que senzillament fos prohibit anar amb la cara tapada? Ja sigui amb un casc de moto, un passa-montanyes, o qualsevol altre cosa que impedeixi identificar a la persona que ho porta? No, això seria massa fàcil cal que hi hagin confrontacions, disputes... i mentrestant continua la CRISI...
Estem passant una temporada que Deu n`hi dó. Tenim l'espoli del Palau de la
Música amb el que això representa pels catalans, Ara parlen de 35 milions € però total com que és dels catalans... que
hi farem! i continua la CRISI. A Madrid el Tribunal Costitucional retalla els articles més importants del nosre Estatut aprovat per referendum, suprimint-los impunement, i eren els que ens definien, més, i tothom recorda ja estava ven retallat i que el Sr. Zapatero havia promés que l'aprobaria, però és igual com que és dels catalans... i continua la CRISI. Per acabar-ho d'arrodonir els politics que tenim simplement vetllen perla seva "poltrona" no fós cas que no els convoquessin per les properes eleccions... i la CRISI continua. Però que no ens en adonem? que ens estem enfonsant en un pou sense sortida? Veritablement estic decebuda de gairebé tot, per això val més que no escrigui... Ah i a tot aixó la CRISI continúa...