El Barça com a model.

Tenia un parent que ara ja és al cel, que sempre deia que era bó ser del Barça perque no et po, dies deixar anar mai, sempre havies de patir, que si l'entrenador, que si l'arbitre, que si els jugadors, etc, etc.

Jo de futbol no hi entenc res de res, és més no m'agrada, tot i que m'he d'empassar els esports perque hi ha moments, en que tres o quatre cadenes fan el mateix. Bé tot i aixo, la circumstància actual del Barcelona em fa pensar amb la dita del meu parent.Ara que l'equip va bé, tenen un entrenador fantàstic, hi ha bona companyonia... ara resulta que hi ha un problema d'espies. La qüestió és patir. Mireu, no entraré a jutjar ni a dir el meu criteri`però m'ha vingut al cap la idea queveient tot el "merder" dels polítics que ens governen, que si "comissions" que si "regals, que si "tractes de favor"... potser seria bóque abans de col.locar certes persones al govern .es fes alguna "auditoria-espia" per que quedés constància dels bens que poseia la persona (i els familiars més propers)abans de començar carrera política i quan pleguen.

No seria convenient? Interessant? Necessari? i posats a fer tantes Auditories i Estudis ja no vindria d'una,més.

Un dia més...o un dia menys?

No es ue sigui un titol gaire aixecat, com diria el meu pare e. p. r. Però es que realment i a poques apart de la familia, que hem facin sentir bé.
La crisi, les violacions i assassinats, els robatoris tan els de delincuents comuns com els d'alta altura Millet i companyia , corruptel.les polítiques, la grip A, les ajudes que reben segons ells, els més necessitats, el poc control en la moral del jovent, que l'abortament lliure, amb lùnic requissit de renir 16 anys, la píndola de l`endemà, etc, etc.
Francament tot plegat no ham fa sentir gens bé.
No sé com s'hauria d'arreglar.. és ben bé alló que diem els vells: quan fou mort el confessaren. Hem deixat pujar una generaació toba, i que a sobre es creuen explotats, són incapaços de valer-se per ells i només saben exigir. Contesten malament als mestres i als pares , i ja no en parlem si els agredeixen. En fi no acabaria mai, aviu estic péssima, valdrà més que continui escribint un altre dis que tingui més positiu.