La lliçò d'humilitat

Estava jo tota satisfeta mab el meu rodolí del banc de la plaça, (que per cert no el vaig acabar ara ho faré:

Aquell banc que hi ha a plaça
és el banc del "sinofos",
no cal apartar-se'n massa
doncs hi acabem anant tots.

Allà s'escolten "batalles"
d'eugues arades tractors...
aspiracions assolides
i desenganys molt traïdors.

Els records de joventut
allà es van desfilant,
ja no queda l'inquietut
tots sabem que es fer-se gran,

Les penes, les alegries,
els neguits, l'afany , l'ardor...
quasi no ens queden manies,
i es que ja tornem de tot.

Sabem tots que l' experiéncia
costa molt d'aconseguir
ni amb llibres, ni amb ciència
no la podem assolir.

I també estem convençuts
que no us en podem fer traspàs
doncs de tots és ben sabut
que "un s'hi ha de pelar el nas".

Nosaltres ja hem fet la vida
amb errades, encerts i amor
però us estimem sense mida
i sempre us portem al cor.

...després d'haber-lo escrit i quan n'estava força satisfeta, vaig trobar la poesia del banc de la Margarita Colom POETESA, fixeu-vos bé que ho escric amb majúscules

Aquell banc de la plaça, el l'hora estàtica,
que acull els pensaments, quan ha enmudit
la ciutat, i una pau quasi eleàtica
hi arriba perennal, sense brogit.

Aquell banc on s'asseu sovint el sol
i la calma reposa arrecerada
sota fulles d'acant, talment un vol
de claror vegetal petrificada.

Com m'atrau aquest banc de soletats
on apostols absents fan companyia,
sabtueri secret de llibertats,
presoner de tants plecs de melangia...

... realment això si que és poesia.