El cinc de juny de l'any 1989 varem obrir el Restaurant Cal Pastoret. Desorientats, sense saber on ens ficavem, desconeixedors com erem de la restauració, només amb moltes ganes de treballar i molta necessitat de diners, ja que per sort, teniem les nostres dues filles estudiant a Barcelona . Ja s'havien començat a obrir els Supermercats, i ens feia presuposar que perjudicarien a les botigues tradicionals, doncs no podiem compatir ni amb preus ni amb assortiment.
Varem tenir la sort, que uns veïns que havien heredat una casa al costat de la nostra, ens la varen voler vendre, i va ser el cami que ens va permetre començara , doncs potser no ens hauriem decidit a tancar la botiga per obrir el Restaurant, i d'aquesta manera, varem començar a sevir menjars en la casa que haviem comprat sense deixar la botiga de moment. Problemes pel nom no en varem tenir cap, doncs com a tots el pobles teniem un motiu pel qual ens coneixia tothom, si ve a nosaltres a la cara mai ningú no ens el deia, "Cal Pastoret" hem de remarcar que el pare (e.p.r.) era pastor i d'aqui prové el motiu. El principis varen ser durs com tot, sense diners per montar.ho i havien problemes de tota mena, recordo que serviem els cafés amb els jocs de cafés que ens havien regalat quan ens varem casar (llavors no és feien llistes de noces i et podies trobar amb tres joscs de cafés i cap cassola o olla), total que ens varen anar molt bé. Hem tingut que aprendre moltes coses, i fixar-nos quan anavem a d'altres restaurants que tenien experiériència , mirar com ho feien, i de mica en mica i amb l'ajuda de les nostres filles, que no ens varen fallar mai,
ho hem aconseguit. És un restaurent sense cap pretensió, senzillament fem el menjar normal de una casa, però amb més quantitat. Solem fer sis plats d'entrants, sis o set de segons, i sis o set de
tercers. Llavors fem postres variades, i a part de les fruites i gelats, tots els altres són casolans .
Tenim la sort d'haver trobat els clients més macos de l'Empordà i d'altres contrades. Avui dia més que clients hem aconseguit fer amics. Jo sóc molt xerraire, i amb el francés i l'anglés anava
fent, però vaig notar que als alemanys el molestava haver-se d'expresar amb anglés (cal pensar que a Empuriabrava hi molts alemanys), i aixó va fer que m'en anés a clase d'alemany per aprendre con és deien els nostres menús, per dir :Bon dia, Bones tardes, Bon profit.. a! i també vaig haver de aprendre con és diu amb aleman: jo, no parlo aleman només el menú. Tots s'ho agafavent rient i amb molta simpatia. I és que per mi, no és cap problema expresar-me amb diferents idiomes, el problema el tenen el extrangers per estendre'm, Be, bromes apart crec que varem tenir un encert, i ara que ja ens hem fet vells, el Restaurant el regenten els nostres fills, i n'estem molt contents.
PER MOLTS ANYS A TOT
Entrades
