Fa pocs dies vaig anar a un enterrament d'un familiar de 81 anys. El difunt a c s ja havia arribat a la fi de la seva vida, però com que va morir es pot dir de repent, costa molt més d'assimilar,
La viuda lógicament estava molt afectada, els fills apenats i tristos, però les netes.... que debien tenir 7 i 9 anys aproximadament, em varen posar la pell de gallina i s'em varen negar els ulls, al veure el dolor que experimentaven i aquella pena que els omplia el cor, estaven desfetes i ploraven amb un sentiment que extremia. Les dues, portaven el mocadoret completament moll i arrugat, o sigui que s'havien passat tot el funeral plorant, en fi una pena molt grossa.
Despres, parlant amb els veïns, em varen comentar que aquell avi de 81 anys, cada dia anava a portar i a recollir les netes a l'escola, les portava a passeig, i se les enduia a menjar a casa dels avis... I ara estic pensant, quants avis i àvies están disposats a fer el mateix? a aquestes nenes s'els havia donat l'opciò d'anar o no al enterrament del avi, i totes dues el varen voler acompanyar, i ja us puc ben assegurar, que aquella imatge que m'oferiren no se m'esborrarà mai més.
Descança en pau Francisco, deixes darrera teu tota una generaciò que t'estima.
divendres, 21 d’octubre del 2011
dijous, 6 d’octubre del 2011
No hi ha res que funcioni
Llegir el diari al demati... no hem direu que és feina agradable, Crisi, Eros, Tancaments, Desaucis, Hipoteques imposibles d'assumir, etc. etc. Per altra banda manifestacions de funcionaris, metges, treballadors de la sanitat, mestres...
Hem pregunto hi alguna cosa que funcioni al nostre pais?
Això si, ens tenen ben distrets amb el Futbol, amb tota clase d'esports, cosa que ja està bé, però que no n'hi ha prou.
Ara resulta, que a l'escola s'hi han d'apendre "els valors", mireu, aquestes coses es porten a la bassa de la sang, com deia el meu pare e. p. r., sino ho mames de petit en l'ambient de casa, dificilment ho adqueriras de gran. Hi ha una mala educaciò que esparvera, un tansementofisme total, i referent a tot.
No voldria que pensessiu que sóc una persona pesimista de mena, normalment sempre penso en positiu, però des de fa una temporada, creieme que ho tinc dificil. Deu ser l'edad esborrany
Hem pregunto hi alguna cosa que funcioni al nostre pais?
Això si, ens tenen ben distrets amb el Futbol, amb tota clase d'esports, cosa que ja està bé, però que no n'hi ha prou.
Ara resulta, que a l'escola s'hi han d'apendre "els valors", mireu, aquestes coses es porten a la bassa de la sang, com deia el meu pare e. p. r., sino ho mames de petit en l'ambient de casa, dificilment ho adqueriras de gran. Hi ha una mala educaciò que esparvera, un tansementofisme total, i referent a tot.
No voldria que pensessiu que sóc una persona pesimista de mena, normalment sempre penso en positiu, però des de fa una temporada, creieme que ho tinc dificil. Deu ser l'edad esborrany
dilluns, 4 de juliol del 2011
La lliçò d'humilitat
Estava jo tota satisfeta mab el meu rodolí del banc de la plaça, (que per cert no el vaig acabar ara ho faré:
Aquell banc que hi ha a plaça
és el banc del "sinofos",
no cal apartar-se'n massa
doncs hi acabem anant tots.
Allà s'escolten "batalles"
d'eugues arades tractors...
aspiracions assolides
i desenganys molt traïdors.
Els records de joventut
allà es van desfilant,
ja no queda l'inquietut
tots sabem que es fer-se gran,
Les penes, les alegries,
els neguits, l'afany , l'ardor...
quasi no ens queden manies,
i es que ja tornem de tot.
Sabem tots que l' experiéncia
costa molt d'aconseguir
ni amb llibres, ni amb ciència
no la podem assolir.
I també estem convençuts
que no us en podem fer traspàs
doncs de tots és ben sabut
que "un s'hi ha de pelar el nas".
Nosaltres ja hem fet la vida
amb errades, encerts i amor
però us estimem sense mida
i sempre us portem al cor.
...després d'haber-lo escrit i quan n'estava força satisfeta, vaig trobar la poesia del banc de la Margarita Colom POETESA, fixeu-vos bé que ho escric amb majúscules
Aquell banc de la plaça, el l'hora estàtica,
que acull els pensaments, quan ha enmudit
la ciutat, i una pau quasi eleàtica
hi arriba perennal, sense brogit.
Aquell banc on s'asseu sovint el sol
i la calma reposa arrecerada
sota fulles d'acant, talment un vol
de claror vegetal petrificada.
Com m'atrau aquest banc de soletats
on apostols absents fan companyia,
sabtueri secret de llibertats,
presoner de tants plecs de melangia...
... realment això si que és poesia.
Aquell banc que hi ha a plaça
és el banc del "sinofos",
no cal apartar-se'n massa
doncs hi acabem anant tots.
Allà s'escolten "batalles"
d'eugues arades tractors...
aspiracions assolides
i desenganys molt traïdors.
Els records de joventut
allà es van desfilant,
ja no queda l'inquietut
tots sabem que es fer-se gran,
Les penes, les alegries,
els neguits, l'afany , l'ardor...
quasi no ens queden manies,
i es que ja tornem de tot.
Sabem tots que l' experiéncia
costa molt d'aconseguir
ni amb llibres, ni amb ciència
no la podem assolir.
I també estem convençuts
que no us en podem fer traspàs
doncs de tots és ben sabut
que "un s'hi ha de pelar el nas".
Nosaltres ja hem fet la vida
amb errades, encerts i amor
però us estimem sense mida
i sempre us portem al cor.
...després d'haber-lo escrit i quan n'estava força satisfeta, vaig trobar la poesia del banc de la Margarita Colom POETESA, fixeu-vos bé que ho escric amb majúscules
Aquell banc de la plaça, el l'hora estàtica,
que acull els pensaments, quan ha enmudit
la ciutat, i una pau quasi eleàtica
hi arriba perennal, sense brogit.
Aquell banc on s'asseu sovint el sol
i la calma reposa arrecerada
sota fulles d'acant, talment un vol
de claror vegetal petrificada.
Com m'atrau aquest banc de soletats
on apostols absents fan companyia,
sabtueri secret de llibertats,
presoner de tants plecs de melangia...
... realment això si que és poesia.
dijous, 16 de juny del 2011
El banc de la plaça, ja l'acabaré un altre dia...
Desencís
La mirada que es va perdre
el somni que es va eclipsar,
el detall que no es va veure
vers que no es va recitar.
La il.lusió que ens vam fer a mida,
d'esperança i ´més enllà
escultura no esculpìda
en l'avui i pel demà.
Tot, tot això vaig perdre
tot, en un despertar,
l'orgull no em va deixar veure
que sens tu no hi ha demà.
Fotos a la paperera
records que es van esborrar,
cendres a la xemeneia
somnis que es van trencar.
Per orgull mal estés sens dubte
per no voler-ne parlar
per creure'm veritat suprema
per no saber retractar.
Per camins perduts sesnse esma
passejo i recordo en va,
que no em queda ni un sol dia
que per mi, no hi ha demà.
Tu, vares refer la vida,
jo, només vaig esperar...
com vaixell a la deriva
i em vaig perdre en l'alta mar...
La mirada que es va perdre
el somni que es va eclipsar,
el detall que no es va veure
vers que no es va recitar.
La il.lusió que ens vam fer a mida,
d'esperança i ´més enllà
escultura no esculpìda
en l'avui i pel demà.
Tot, tot això vaig perdre
tot, en un despertar,
l'orgull no em va deixar veure
que sens tu no hi ha demà.
Fotos a la paperera
records que es van esborrar,
cendres a la xemeneia
somnis que es van trencar.
Per orgull mal estés sens dubte
per no voler-ne parlar
per creure'm veritat suprema
per no saber retractar.
Per camins perduts sesnse esma
passejo i recordo en va,
que no em queda ni un sol dia
que per mi, no hi ha demà.
Tu, vares refer la vida,
jo, només vaig esperar...
com vaixell a la deriva
i em vaig perdre en l'alta mar...
divendres, 10 de juny del 2011
Tornem amb els rodolins..
Aniversari Noces
El matrimoni és com un gerro
que anirem omplint de flors,
doncs s'ìnicia la florida
tan bon punt sentim amor.
Els petons són gotes d'aigua
al gerro ben abocades,
les caricies són nutrients
i també les abraçades.
Els fills són les clavellines
les filles roses en flor,
les alegries hortènsies
els desenganys, buits d'amor.
Per aques aniversari
us desitjo de tot cor,
tot el bo imillor que hi hagi
i un gerro ben ple de flors.
Enyorança
No deixis mai de venir..
quan el dia trenca l'alba,
perque si tu no vinguessis
mai seria matinada...
No deixis maide venir...
al mati quan la rosada,
omple d'espurnes les fulles
fent lluentons a l'albada.
No deixis mai de venir,,,
quan les planes i muntanyes,
estàn banyades pel sol
i l'escalfor ens acompanya.
No deixis mai de venir...
quan la calor es fa densa
i el desig que tinc de tu
és necessitat intensa.
No deixis mai de venir...
també a la migdiada,
perquè al perfum de l'amor
t'ofereixi una besada.
No deixis maide venir...
cap el tard quan cau la tarda,
i els colors de l'horitzó
són velluts i taronjada.
No deixis mai de venir...
quan la nit dolça ens envolta,
i la remor de molts sons
ens acompanya en la fosca.
No deixis mai de venir...
quab miro atent una estrella,
doncs si és la més brillant
és perque tu ets en ella.
Al Jovent
Aquell banc que hi ha a la plaça
és el banc del "sinofos".
no cal apartar-se'n massa
doncs hi acabem anant tots.
Allà s'escolten "batalles"
d'eugues, arades, tractors,...
bones i malesanyades
El matrimoni és com un gerro
que anirem omplint de flors,
doncs s'ìnicia la florida
tan bon punt sentim amor.
Els petons són gotes d'aigua
al gerro ben abocades,
les caricies són nutrients
i també les abraçades.
Els fills són les clavellines
les filles roses en flor,
les alegries hortènsies
els desenganys, buits d'amor.
Per aques aniversari
us desitjo de tot cor,
tot el bo imillor que hi hagi
i un gerro ben ple de flors.
Enyorança
No deixis mai de venir..
quan el dia trenca l'alba,
perque si tu no vinguessis
mai seria matinada...
No deixis maide venir...
al mati quan la rosada,
omple d'espurnes les fulles
fent lluentons a l'albada.
No deixis mai de venir,,,
quan les planes i muntanyes,
estàn banyades pel sol
i l'escalfor ens acompanya.
No deixis mai de venir...
quan la calor es fa densa
i el desig que tinc de tu
és necessitat intensa.
No deixis mai de venir...
també a la migdiada,
perquè al perfum de l'amor
t'ofereixi una besada.
No deixis maide venir...
cap el tard quan cau la tarda,
i els colors de l'horitzó
són velluts i taronjada.
No deixis mai de venir...
quan la nit dolça ens envolta,
i la remor de molts sons
ens acompanya en la fosca.
No deixis mai de venir...
quab miro atent una estrella,
doncs si és la més brillant
és perque tu ets en ella.
Al Jovent
Aquell banc que hi ha a la plaça
és el banc del "sinofos".
no cal apartar-se'n massa
doncs hi acabem anant tots.
Allà s'escolten "batalles"
d'eugues, arades, tractors,...
bones i malesanyades
dimarts, 31 de maig del 2011
El moment actual
Com podeu veure, no sóc gaire original perque parlar del moment actual mes o menys tothom ho fa, però no puc resistir la tentaciò d'afegirm-hi. Reconeixereu amb mi que de mala-educaciò ens en sobra, trobo horrorós la poca delicadesa que traspua el jovent, i el poc interés que molts demostren pels temes diguem prioritaris o al menys que a mi m'ho semblen. Trobo que falta voluntat de treball, sacrifici, ganes de fer coses, de anar endevant per un mateix i no ser una càrrega pels pares que prou feina tenen per ells, hi trobo també a faltar les ganes de treurer'els problemes o al menys suavitzat-los-hi, l'ajuda o sacrifici dels fills. Però de moment pel que veig, tot el que penso va al revés.
Ara voldria creure que despres de la lliçó de bones maneres que ens ha donat el Barça, tan a nivell esportiu com de sensibilitat, en podriem aprendre una mica, el detall del jugador que va recollir la Copa el vaig trobar excels, i diu molt tan del club, com de l'entrenador, com dels magnifics jugadors, que en donen tantes alegries, al menys si a L'Europa no ens consideren un pais prou normal al cual caldria respectar la llengua, com a mínim, poden saber que existim i que gràcies a l'esforç i al taranna de moltes persones aconseguim un equip que és l'enveja de tot el mon.
Ara voldria creure que despres de la lliçó de bones maneres que ens ha donat el Barça, tan a nivell esportiu com de sensibilitat, en podriem aprendre una mica, el detall del jugador que va recollir la Copa el vaig trobar excels, i diu molt tan del club, com de l'entrenador, com dels magnifics jugadors, que en donen tantes alegries, al menys si a L'Europa no ens consideren un pais prou normal al cual caldria respectar la llengua, com a mínim, poden saber que existim i que gràcies a l'esforç i al taranna de moltes persones aconseguim un equip que és l'enveja de tot el mon.
dimecres, 30 de març del 2011
Ja hi tornem
Tots encaparrats en que sóms espanyols, i no! amb tot el respecte per a torhom, no tenim el mateix tarannà, ni més bons ni més dolents , pura i senzillament DIFERENTS.
O sino repassem l'hisporia, els castellans estàn orgullosos del seu Cid Campeador
inclús li han dedicat poemes, macos per cert, però repeteixo que no és el nostre fer.
Don Rodigo Diaz de Vivar, va ser un guerrer (els catalans sóms pacifistes)de fet va lluitar i amb força encert per diferents reis, amb els quals es va establir.ji lligams per madiaciò de les seves filles casant.les amb els infants Carrión, després amb elsinfants de Navarra i Aragò, va ser un gran guerrer i no deixava d'aportar el seu coneixement de la guerra al millor postor, recordem que va lluitar a les ordres del rei de Sevilla al-Mu'tamid contra elde Granada, també ens consta que va ajudar a Yüsuf al.Mutamin rei de Saragossa etc, etc Amb això vull dir que per Espanya el Cid va ser un gran gerrero espanyol, en fi tot un pernonatge.
Jo, ara penso que si hagues de triar una gran guerrer català tindria feina, potser Roger de Flor? Sant Jordi?...però m'inclinaria més per el personatge de Ángel Guimerà
Manelic, aquest si que per mi te totes les carasterístiques de la nostra gent, és un pastor primitiu i sense malícia, que quan se sent enganyat tracta al seu amo com si fós el llop de la muntanya, i defensa l'estimada.
Potser em direu que l'un és un personatge important, i l'altre és fictici, però el que jo hi veig és la forma de ser, i els valors que defensen.
Ojalà que en les circumstàncies actuals fossim tots unamica Manelics...
O sino repassem l'hisporia, els castellans estàn orgullosos del seu Cid Campeador
inclús li han dedicat poemes, macos per cert, però repeteixo que no és el nostre fer.
Don Rodigo Diaz de Vivar, va ser un guerrer (els catalans sóms pacifistes)de fet va lluitar i amb força encert per diferents reis, amb els quals es va establir.ji lligams per madiaciò de les seves filles casant.les amb els infants Carrión, després amb elsinfants de Navarra i Aragò, va ser un gran guerrer i no deixava d'aportar el seu coneixement de la guerra al millor postor, recordem que va lluitar a les ordres del rei de Sevilla al-Mu'tamid contra elde Granada, també ens consta que va ajudar a Yüsuf al.Mutamin rei de Saragossa etc, etc Amb això vull dir que per Espanya el Cid va ser un gran gerrero espanyol, en fi tot un pernonatge.
Jo, ara penso que si hagues de triar una gran guerrer català tindria feina, potser Roger de Flor? Sant Jordi?...però m'inclinaria més per el personatge de Ángel Guimerà
Manelic, aquest si que per mi te totes les carasterístiques de la nostra gent, és un pastor primitiu i sense malícia, que quan se sent enganyat tracta al seu amo com si fós el llop de la muntanya, i defensa l'estimada.
Potser em direu que l'un és un personatge important, i l'altre és fictici, però el que jo hi veig és la forma de ser, i els valors que defensen.
Ojalà que en les circumstàncies actuals fossim tots unamica Manelics...
dimecres, 23 de març del 2011
La nostre llengua
Com és possible en a l'any 2011 encara estem aixís?
Parlo del català, però ja no del catalè parlat a nivell de España, no . no, parlo del català a Catalunya.
Jo, la primera faig un munt de faltes, i és que no el sé escriure gaire, però sapigueu que si escric en aquest bloc, és perque ho puc fer amb la meva llengua.
Hauriem d'endinsar-nos més en la nostra historia i coneixer els nostres avant-passats
amb una mica de rigor històric, ens haurien de fer palés que quan Ferran d'Aragò és va casar amb Isabel la católica, ella, mai va ser considerada reina d'Aragó, Catalunya o València, prova evident que la cosa estava molt partida, és dir matrimoni si però de naciò juntament amb Castella, res de res. I en tenim proves ben evidents, tot i que les naus del descobriment d'Amèrica devien salpar del Mediterrani, per que no crec que ho fessin de Madrid, als catalana s'els va prohibir explícitament d'anar a cap viatge al Nou Món. Als paissos d'Amèrica del Sud és parla castellà, peruqe només els castellans estven autoritzats per fer-ho. D'altra manera s'hauria parlat català.
I ara ens surten en que són una naciò només ells, naciò de que? em pregunto. Hem hagut de callar molts anys, però ja seria hora de que els historiadors ens fessin una bona defensa ben documentada. Crec que una bona manera de donar-nos a coneixer a nosaltres mateixos és com ara fent aquestes series o películes, que ultimament van sortin a la llum amb molta qualitat, em refereiso a Ermessenda, El Comte Arnau, La palícula pa sec, etc etc. Ja va siguen hora que els catalans sapiguem de quina pasta estem fets, i que sense desmereixer a ningú, saben reneixer de les nostres cendres con l'au Fenix i l' exemple del nostre esforç el tenim ben evident a la nostra festa nacional 11 de setembre que el lloc de celebrar una victoria sembla que honorem i recordem una derrota, quan en canvi el que celebrem és que en aquel precís moment de la desfeta, ja començava la nostra recuperaciò.
Parlo del català, però ja no del catalè parlat a nivell de España, no . no, parlo del català a Catalunya.
Jo, la primera faig un munt de faltes, i és que no el sé escriure gaire, però sapigueu que si escric en aquest bloc, és perque ho puc fer amb la meva llengua.
Hauriem d'endinsar-nos més en la nostra historia i coneixer els nostres avant-passats
amb una mica de rigor històric, ens haurien de fer palés que quan Ferran d'Aragò és va casar amb Isabel la católica, ella, mai va ser considerada reina d'Aragó, Catalunya o València, prova evident que la cosa estava molt partida, és dir matrimoni si però de naciò juntament amb Castella, res de res. I en tenim proves ben evidents, tot i que les naus del descobriment d'Amèrica devien salpar del Mediterrani, per que no crec que ho fessin de Madrid, als catalana s'els va prohibir explícitament d'anar a cap viatge al Nou Món. Als paissos d'Amèrica del Sud és parla castellà, peruqe només els castellans estven autoritzats per fer-ho. D'altra manera s'hauria parlat català.
I ara ens surten en que són una naciò només ells, naciò de que? em pregunto. Hem hagut de callar molts anys, però ja seria hora de que els historiadors ens fessin una bona defensa ben documentada. Crec que una bona manera de donar-nos a coneixer a nosaltres mateixos és com ara fent aquestes series o películes, que ultimament van sortin a la llum amb molta qualitat, em refereiso a Ermessenda, El Comte Arnau, La palícula pa sec, etc etc. Ja va siguen hora que els catalans sapiguem de quina pasta estem fets, i que sense desmereixer a ningú, saben reneixer de les nostres cendres con l'au Fenix i l' exemple del nostre esforç el tenim ben evident a la nostra festa nacional 11 de setembre que el lloc de celebrar una victoria sembla que honorem i recordem una derrota, quan en canvi el que celebrem és que en aquel precís moment de la desfeta, ja començava la nostra recuperaciò.
El Japò
És curiòs no es tracte d'una catàstrofe sino de TRES i fan tan poca fressa...
Primer un terratremol, pel cual ens diuen que ja estàn preparats, però era de força
"9" horrorrós!
A continuaciò el sunami un efecte natural que fa entrar onades grandioses del mar dis la costa i fa ballar els baixells pels carrers...,
que s'emposrta els cotxes dins el mar, amb tot el que això significa en vides humanes, destrucciò, desastres, patiments, pèrdues, desfetes, queden els pobre supervivents dense casa, bens, roba, mobles, diners, i el que és pitjor sense membres estimats de la familia que han desaparegut i no saben on són.
I els veus adolorits, desfets, desorientats... però sense desesperaciò a la mirada, sense crits ni esvalots, amb una serenitat admirable, tot i que la procesò els deu anar per dins, fan les cues a les poque botigues que tenen obertes, sense crits ni esvalots, amb prudència, educaciò i molta honradesa.
Ens estalvien els espectacles de crits i esgarrips als que estem acostumats quan certes desgràcies passen a països llatins, realment sento una gran respecte per el seu comprtament tan ètic, tan correcte. No puc ni imaginar-me el que hauria passat al nostre païs, per descomptat i hauria supermercats avasallats, botigues destrossadea, pillatje i dessoris per tot arreu...o no?
Hauriem de reflexionar tots plegats a veure la diferència de les nostres multituts comparant.les amb aquelles, En sortitiem molt mal parats.
Les persones grans sense que els hi obliguessin és varen oferir per fer les tasques més arriscades provocades per la tercera catàstrofe "les centrals nuclears" argumentan que com que ells ja havien fet la vida, era més just que si algú s`havia de contaminar fossin ell , doncs ja tenien la vida feta..
SENZILLAMENT ADMIRABLE!!!
Primer un terratremol, pel cual ens diuen que ja estàn preparats, però era de força
"9" horrorrós!
A continuaciò el sunami un efecte natural que fa entrar onades grandioses del mar dis la costa i fa ballar els baixells pels carrers...,
que s'emposrta els cotxes dins el mar, amb tot el que això significa en vides humanes, destrucciò, desastres, patiments, pèrdues, desfetes, queden els pobre supervivents dense casa, bens, roba, mobles, diners, i el que és pitjor sense membres estimats de la familia que han desaparegut i no saben on són.
I els veus adolorits, desfets, desorientats... però sense desesperaciò a la mirada, sense crits ni esvalots, amb una serenitat admirable, tot i que la procesò els deu anar per dins, fan les cues a les poque botigues que tenen obertes, sense crits ni esvalots, amb prudència, educaciò i molta honradesa.
Ens estalvien els espectacles de crits i esgarrips als que estem acostumats quan certes desgràcies passen a països llatins, realment sento una gran respecte per el seu comprtament tan ètic, tan correcte. No puc ni imaginar-me el que hauria passat al nostre païs, per descomptat i hauria supermercats avasallats, botigues destrossadea, pillatje i dessoris per tot arreu...o no?
Hauriem de reflexionar tots plegats a veure la diferència de les nostres multituts comparant.les amb aquelles, En sortitiem molt mal parats.
Les persones grans sense que els hi obliguessin és varen oferir per fer les tasques més arriscades provocades per la tercera catàstrofe "les centrals nuclears" argumentan que com que ells ja havien fet la vida, era més just que si algú s`havia de contaminar fossin ell , doncs ja tenien la vida feta..
SENZILLAMENT ADMIRABLE!!!
diumenge, 6 de març del 2011
Manies d'àvia?
Sol.lucions drastiques... per no gastar:
En lloc d'anar canviant els retols per indicar el quilometreatge dels cotxes, fer els vehiclesqueno passin de 100 Km. hora. Menys accidents, menys gasto de betzina,
reducciò de multes de transit per excés de volocitat, etc etc.
Ara ens diuen que els polítics tenen una familiars molt intel.ligents i que per això els coloquen en llocs privilegiats, no dubto de la bona intencio d'equestes accions , si be resulten una mica sospitoses, ja depen si els politics són d'esquerres o de dretes els llocs de treball esmentats son per uns o pels altres.
el que també és molt curios, és que en les reunions del govern, on se suposa que han de sol.luionar els problemes del pais (que desgraciadament són molts) s'entretenen a treure's els draps bruts els uns al altres, i no aporten cap idea constructiva, es com si es tractés de tocar allò queno sona, ja m'entenueu, i mireu que n`hi ha de feina per fer.
Als que tampoc entenc són als ecologistes, primer no fer Centrals Nuclears, després no montar molins per l'energia eòlica perque malmeten el paissatge, ja m'estic veien rentant la roba a mà altra vegada, circulant amb bicicleta, i per si de cas no llençarè la maquina d'escriure antiga perque si no disposem de electricitat ens sobraran moltíssims estris, no us sembla?
En lloc d'anar canviant els retols per indicar el quilometreatge dels cotxes, fer els vehiclesqueno passin de 100 Km. hora. Menys accidents, menys gasto de betzina,
reducciò de multes de transit per excés de volocitat, etc etc.
Ara ens diuen que els polítics tenen una familiars molt intel.ligents i que per això els coloquen en llocs privilegiats, no dubto de la bona intencio d'equestes accions , si be resulten una mica sospitoses, ja depen si els politics són d'esquerres o de dretes els llocs de treball esmentats son per uns o pels altres.
el que també és molt curios, és que en les reunions del govern, on se suposa que han de sol.luionar els problemes del pais (que desgraciadament són molts) s'entretenen a treure's els draps bruts els uns al altres, i no aporten cap idea constructiva, es com si es tractés de tocar allò queno sona, ja m'entenueu, i mireu que n`hi ha de feina per fer.
Als que tampoc entenc són als ecologistes, primer no fer Centrals Nuclears, després no montar molins per l'energia eòlica perque malmeten el paissatge, ja m'estic veien rentant la roba a mà altra vegada, circulant amb bicicleta, i per si de cas no llençarè la maquina d'escriure antiga perque si no disposem de electricitat ens sobraran moltíssims estris, no us sembla?
dijous, 3 de març del 2011
Manies d'àvia?
Voldria pensar que són "manies d'àvia" un pilot de desgavells que passen en i que jo no entenc...
-- Amb la crisi que tenim, és realment necessari anar canvian dia si, i dia també els retols de la velocitat de les carreteres, autovies o autopistes? Tinc entés que tan els jornals com els mateixos senyals són molt cars. No iria millor senzillament programar els cotxes perque no poguessin exedir-se a 100 km. per hora?
--Ara me enterat que tenim uns familiars de polítics molt intel.ligents., pel que es veu. Molts han col.locat les seves respectives parenteles en càrrecs importants, o sigui, en l'anterior legislatura es van col.locar familiars d'esquerres, ara els de dretes, i els "burros dels comps" o sigui nosaltres, anar pagant...
--El que realment m'estora són les crítiques que es fan entre els polítics (encara que després s'en vagin a dinar plegats, però es veu, que queda bé fer veure que es preocupen pel poble enfuriesmant.se i tot...
Això si d'aportaciò de noves idees, sol.locions o de crítiques constructiva, cap ni una¡ Al meu poble d'això en diguem "tocar als coll...
--Ara també tinc un dubte amb els ecologistes. Primer ens van vendre que era una aberració construïr Centrals Nuclears, i que tot havia de ser energia neta, Ara resulta que els parcs eòlics tampoc són aptes perque destrossen el paissatge. Al pas que anem estic pensan en recuperar la quadra del cavall del meu avi i no vendre als brocanters el carro que podria ser que haguessim antiguitat, de tornat a fer servir.
-- Amb la crisi que tenim, és realment necessari anar canvian dia si, i dia també els retols de la velocitat de les carreteres, autovies o autopistes? Tinc entés que tan els jornals com els mateixos senyals són molt cars. No iria millor senzillament programar els cotxes perque no poguessin exedir-se a 100 km. per hora?
--Ara me enterat que tenim uns familiars de polítics molt intel.ligents., pel que es veu. Molts han col.locat les seves respectives parenteles en càrrecs importants, o sigui, en l'anterior legislatura es van col.locar familiars d'esquerres, ara els de dretes, i els "burros dels comps" o sigui nosaltres, anar pagant...
--El que realment m'estora són les crítiques que es fan entre els polítics (encara que després s'en vagin a dinar plegats, però es veu, que queda bé fer veure que es preocupen pel poble enfuriesmant.se i tot...
Això si d'aportaciò de noves idees, sol.locions o de crítiques constructiva, cap ni una¡ Al meu poble d'això en diguem "tocar als coll...
--Ara també tinc un dubte amb els ecologistes. Primer ens van vendre que era una aberració construïr Centrals Nuclears, i que tot havia de ser energia neta, Ara resulta que els parcs eòlics tampoc són aptes perque destrossen el paissatge. Al pas que anem estic pensan en recuperar la quadra del cavall del meu avi i no vendre als brocanters el carro que podria ser que haguessim antiguitat, de tornat a fer servir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
