Sentiment i dolor

Fa pocs dies vaig anar a un enterrament d'un familiar de 81 anys. El difunt a c s ja havia arribat a la fi de la seva vida, però com que va morir es pot dir de repent, costa molt més d'assimilar,
La viuda lógicament estava molt afectada, els fills apenats i tristos, però les netes.... que debien tenir 7 i 9 anys aproximadament, em varen posar la pell de gallina i s'em varen negar els ulls, al veure el dolor que experimentaven i aquella pena que els omplia el cor, estaven desfetes i ploraven amb un sentiment que extremia. Les dues, portaven el mocadoret completament moll i arrugat, o sigui que s'havien passat tot el funeral plorant, en fi una pena molt grossa.
Despres, parlant amb els veïns, em varen comentar que aquell avi de 81 anys, cada dia anava a portar i a recollir les netes a l'escola, les portava a passeig, i se les enduia a menjar a casa dels avis... I ara estic pensant, quants avis i àvies están disposats a fer el mateix? a aquestes nenes s'els havia donat l'opciò d'anar o no al enterrament del avi, i totes dues el varen voler acompanyar, i ja us puc ben assegurar, que aquella imatge que m'oferiren no se m'esborrarà mai més.
Descança en pau Francisco, deixes darrera teu tota una generaciò que t'estima.