Ms. Gabriel Roura

Fa pocs dies vaig llegir al diari Avui, que i hauria hagut uns certs capellans, que haurien ajudat molt a l'Esglèia degut als seus coneixements i a la seva bonhomia, si els haguessin fet Bisbes, Jo personalment n'he conegut dos Ms. Modest Prat, i el meu cosí Gabriel Roura.
Em va venir a la memòria una anècdota protagonizada per ell. Estava celebran missa al Santuari de Palera (recentment reabilitat) i els feligresos eren la majoria masovers de les masies properes, amb el fills petits, recordo que em va fer molta gràcia un nen de debia tenir un parell d'anys que s'aguantava ell mateix una ampolla de gasosa plena de llet, i que amb una tetina la mamava, però el que em va cridar més l'atenciò va ser que a la hora de la prèdica, els escolanets 3 o 4 que n'hi havien s'afanyaven a jugar "a cuit" amb unes corredisses impresionants. Ningú no en feia cas, i el meu cosi seguia predicant tan tranquil. A la sortida de missa, li faig comentar:
Bel, (és el diminutiu de Gabriel pel que tots l'anomenavem,) com és pot tolerar aquest enrenou? i ell somrient em va contestar.. Mira, nena (una nena de més de 40 anys)..com vols que impideixi jugar aquets nens de les masies, que només es troben la mitja hora de la missa del diumenge?
Ho vaig trobar d'una humanitat aclaparadora i em vaig sentir molt orgullosa del meu cosi