Fa tants dies que no escric que probablement ja no em recordarè de com va el bloc, però és igual mentrestant m'entretindré.
Estic esgarrifada per la generaciò de ganduls que hem creat, ni traballen, ni estudien, i els fa "pal" buscar feina. Realment es espantós, que persones a l'edad de les il.lisions de l'empenta, de les ganes de crèixer i de fer coses estiguin enmig d'una apatia total. No ho entenc, simplement crec que si al darrera no hi fosin els pares, les institucions, etc. etc. s'haurien d'espavilar a fer alguna cosa, però clar, si quan són petits i van a l'escola i suspenen, sens dubte és culpa del mestre que els té, mania, que si tenen algun accident sempre,sempre és culpa dels altres,
que si no han aprés a treballar és perque lo els han sabut motivar et. etc., que si ja de bon mati estan cansats... I que són incapaços de fer quelcom pels demés.
No puc entendre com hem pogut pujar criatures sense sang a les venes, verdaders xucla-sangs de pares i de la societat. I ara per postres per acabar de garantir la seva innacciò, a sobre els pagarem per seguir essent ni-nis...
Mireu, jo no deixaria de pagar cap ajut dels que es paguen, ara bé mentre a la ciutat hi hagues papers per terra, pintades per les parets, escombraries llençades per tot arreu... I mentres que els boscos estiguessin bruts de branques, bosses de plastic, plantes mortes, etc etc , no donaria cap ajut. Són feines que tothom és capaç de fer-les i que com a minim ens permetrien tenir unes ciutats dignes, i uns, boscos nets. És a dir, ajudes si però a canvi d'uns serveis socials que tothom pot fer. És pot anar a fer companyia als ancians que viuen sols, acompanyar-los a passejar, netejarlos a ells i la seva vivenda, acompanyar-los al metge, etc etc.
Encara recordo uns pares que estaven esparverats perque el seu fill de 27 anys que per cert no havia treballat mai, els va amenaçar que iria a fer d'escombriaire, i els pobres pares estavan horroritzats, jo crec, que si mi hagues trobat (Déu no ho vulgui) li hagues dit: Si, noi, escombra però fes.ho ben net que et puguis sentir orgullós de la feina ben feta.
No sé si m'ho miro malament però és que realment tot plegat m'indigna.
diumenge, 21 de novembre del 2010
diumenge, 17 d’octubre del 2010
diumenge, 26 de setembre del 2010
Robert estimat
Tots dos estem de tornada
perquè hem viscutmoltes coses
amb la mirada cnçada
i les gans de luuitar foses.
Veiem que han passat els anys
i que un ni se n'adona
resulta queens fem grans
amb no res, amb poca estona.
Queden records de la vida
sabem que ho hem donat tot,
hem estimat sense mida
i encara ens resta amor.
Lliscant poc a poc, fent via
amb problemes, dificultats
a voltes massa de pressa
amb il.lusions realitats...
Hem viscut junts els afanys
les penes, les alegries,
hem plorat els desenganys
però no tenim les mans buides.
Recordem els que no hi són
marxaren massa de pressa
ens deixaren aviat
alguns en la jovenesa.
Però tot passa, diem els vells
no hi ha mal que tot temps duri,
però tampoc hi ha cap joia
en la que el tenps `s'hi aturi.
El proces normal d'una vida
sens dubte es: l'any dels humans
neixer, créixer
i fer-se grans...
PRIMAVERA
La infantesa
flors, perfums, colors i olors
també hi ha la jovenesa
amb la il.lusio dels amors.
ESTIU
Pot ser vida adulta
treball, amor, pujar fills
sens parar seguir la lluita,
arrelar-se donar fruits.
TARDOR
Començar a mimvar,
t'adones que no ets com abans,
has d'apendre a fer-te vell,
acostumar-te a ser gran.
HIVERN
És fred, l'any s'acaba,
els ocells han fugit del niu...
als cabells hi ha la nevada,
però al fons del cor, hi ha caliu...
-----------------
DE VINYES I VINS
Vinyes verdes vora el mar
escampades per l'Albera
salpicades d'oliveres
i esglèsiesamb campanar.
Vinyes arrenglerades an feixes
com ratlles d'un pentagrama´
notes verdes vaporoses,
de cançons que mai s'acaben.
Ceps potents, vinyes brillants,
gotims negres vellutats,
gotims verds de "pica-polla",
gotims daurats de "moscat".
Tan bon punt collim el raïm
si s'exprem en sur el most
és vi fruitat imolt jove
suc de raimmolt gustos.
Vins blancs, suaus, vaporosos,
per acompanyar el bon peix,
vins d'agulla olorosos
qie fan gaudir amb escreix,
Vins rosats, lluents, brilants,
que fan del beure un plaer,
i a glopets assaborir-los
com un enòleg sol fer.
Vins de cos i marca fonda
són els negres secs i ardents,
vins nascuts de terres aspres
cultivats per nostra gent.
Cada vegada més bo,
i el millorar mai s'acaba,
fins transformar el VI BO
en una delicia el CAVA.
Hi ha moscatells i garnatxes,
hi ha mistel.les i vins fins
n'hi ha d'olorosos i rancis
vins de missa, vins divins...
i si malauradament
aquell vi es fes malbé
bon vinagre d'amanir
també see'n podria fer.
Deia el poeta Climent
passejant-se per la vinya
que rebuscava el gotim
d'una vinya adés collita,
ho explicava en uns sonets
que admiraré tota la vida
doncs llegint-lo amb atenció
sents fins la olor de la vinya.
... i quan finalment la copa
omples d'oloros vi,
quan assaborint l'aroma
t'esclata en el paladar...
i quan mil lluentons brillen
dins la copa en decantar...
es llavors quan tu recordes
que a l'Empodà solem dir
que un dels millors plaers
és poder beure un bon VI
-----------
EL VI
UNA TAULA SENSE VI
ÉS EN TERRES CATALANES,
UN APLEC SENSE SARDANES
O UN BATEIG SENSE PADRI.
UN NADAL SENSE ESCUDELLA,
UNA NAU SENSE TIMÓ,
UN RAMAT FALTAT D'ESQUELLA
O UN AMOR SENSE IL-LUSIO
perquè hem viscutmoltes coses
amb la mirada cnçada
i les gans de luuitar foses.
Veiem que han passat els anys
i que un ni se n'adona
resulta queens fem grans
amb no res, amb poca estona.
Queden records de la vida
sabem que ho hem donat tot,
hem estimat sense mida
i encara ens resta amor.
Lliscant poc a poc, fent via
amb problemes, dificultats
a voltes massa de pressa
amb il.lusions realitats...
Hem viscut junts els afanys
les penes, les alegries,
hem plorat els desenganys
però no tenim les mans buides.
Recordem els que no hi són
marxaren massa de pressa
ens deixaren aviat
alguns en la jovenesa.
Però tot passa, diem els vells
no hi ha mal que tot temps duri,
però tampoc hi ha cap joia
en la que el tenps `s'hi aturi.
El proces normal d'una vida
sens dubte es: l'any dels humans
neixer, créixer
i fer-se grans...
PRIMAVERA
La infantesa
flors, perfums, colors i olors
també hi ha la jovenesa
amb la il.lusio dels amors.
ESTIU
Pot ser vida adulta
treball, amor, pujar fills
sens parar seguir la lluita,
arrelar-se donar fruits.
TARDOR
Començar a mimvar,
t'adones que no ets com abans,
has d'apendre a fer-te vell,
acostumar-te a ser gran.
HIVERN
És fred, l'any s'acaba,
els ocells han fugit del niu...
als cabells hi ha la nevada,
però al fons del cor, hi ha caliu...
-----------------
DE VINYES I VINS
Vinyes verdes vora el mar
escampades per l'Albera
salpicades d'oliveres
i esglèsiesamb campanar.
Vinyes arrenglerades an feixes
com ratlles d'un pentagrama´
notes verdes vaporoses,
de cançons que mai s'acaben.
Ceps potents, vinyes brillants,
gotims negres vellutats,
gotims verds de "pica-polla",
gotims daurats de "moscat".
Tan bon punt collim el raïm
si s'exprem en sur el most
és vi fruitat imolt jove
suc de raimmolt gustos.
Vins blancs, suaus, vaporosos,
per acompanyar el bon peix,
vins d'agulla olorosos
qie fan gaudir amb escreix,
Vins rosats, lluents, brilants,
que fan del beure un plaer,
i a glopets assaborir-los
com un enòleg sol fer.
Vins de cos i marca fonda
són els negres secs i ardents,
vins nascuts de terres aspres
cultivats per nostra gent.
Cada vegada més bo,
i el millorar mai s'acaba,
fins transformar el VI BO
en una delicia el CAVA.
Hi ha moscatells i garnatxes,
hi ha mistel.les i vins fins
n'hi ha d'olorosos i rancis
vins de missa, vins divins...
i si malauradament
aquell vi es fes malbé
bon vinagre d'amanir
també see'n podria fer.
Deia el poeta Climent
passejant-se per la vinya
que rebuscava el gotim
d'una vinya adés collita,
ho explicava en uns sonets
que admiraré tota la vida
doncs llegint-lo amb atenció
sents fins la olor de la vinya.
... i quan finalment la copa
omples d'oloros vi,
quan assaborint l'aroma
t'esclata en el paladar...
i quan mil lluentons brillen
dins la copa en decantar...
es llavors quan tu recordes
que a l'Empodà solem dir
que un dels millors plaers
és poder beure un bon VI
-----------
EL VI
UNA TAULA SENSE VI
ÉS EN TERRES CATALANES,
UN APLEC SENSE SARDANES
O UN BATEIG SENSE PADRI.
UN NADAL SENSE ESCUDELLA,
UNA NAU SENSE TIMÓ,
UN RAMAT FALTAT D'ESQUELLA
O UN AMOR SENSE IL-LUSIO
D'adopcions
De tota la vida hem sentit a dir,que les coses tenen importància segons qui les diu, però es que a vegades n'hi ha que em superen...
Sóc ávia d'una familia "multi-racial", tinc nets originaris d'Asia, Africa, Europa.. i això em fa molt feliç, els meus fills, han volgut donar a unes criatures una FAMILIA
que els estima i no hi veiem cap diferència ni de raça, ni de color, ni per descomptat d'estimació i respecte pels seus origens.
El que no entenc, és que hi ha qui vol presumir d'adoptar a l'altra banda dels Urals
per "gaudir" d'una criatura blanca, rossa i d'ulls blaus. Em pregunto, és que s'han d'exhibir?, és que li han de fer creure que es biològic?, o és que si el veiessin diferent no l'estimarien?
Dues netes neves de menys de 7 anys, l'altre dia es discutien (com tots els germans)
i la biològica li deia a la seva germana: és que "A MI"´la mama em portava al ventre,
i l'altre sense inmutar-se li va contestar, doncs a" A MI " la mama em portava al cor
i m'estimava tant, que em va anar a buscar a mils Km. lluny...
Hem costa d'entendre com hi pot haver persones adultes, amb una mentalitat tan curta i esbiaixada, per poder-se permetre certs comentaris.
Però el que vull deixar ben clar, es que hem sento privilegiada de tenir els nets que tinc, i puc assegurar que el meu cor ni hi ha cap diferència...
... ara que hi penso, potse el tinc daltònic?
Sóc ávia d'una familia "multi-racial", tinc nets originaris d'Asia, Africa, Europa.. i això em fa molt feliç, els meus fills, han volgut donar a unes criatures una FAMILIA
que els estima i no hi veiem cap diferència ni de raça, ni de color, ni per descomptat d'estimació i respecte pels seus origens.
El que no entenc, és que hi ha qui vol presumir d'adoptar a l'altra banda dels Urals
per "gaudir" d'una criatura blanca, rossa i d'ulls blaus. Em pregunto, és que s'han d'exhibir?, és que li han de fer creure que es biològic?, o és que si el veiessin diferent no l'estimarien?
Dues netes neves de menys de 7 anys, l'altre dia es discutien (com tots els germans)
i la biològica li deia a la seva germana: és que "A MI"´la mama em portava al ventre,
i l'altre sense inmutar-se li va contestar, doncs a" A MI " la mama em portava al cor
i m'estimava tant, que em va anar a buscar a mils Km. lluny...
Hem costa d'entendre com hi pot haver persones adultes, amb una mentalitat tan curta i esbiaixada, per poder-se permetre certs comentaris.
Però el que vull deixar ben clar, es que hem sento privilegiada de tenir els nets que tinc, i puc assegurar que el meu cor ni hi ha cap diferència...
... ara que hi penso, potse el tinc daltònic?
dimecres, 4 d’agost del 2010
Nous entreteniments
Per fi ja torna ha començar la Lliga de Futbol. Ja no caldrà tenir-nos distrets amb les curses de braus, de coches,de motos o be recordant i enyorant la Roja del mundial. Ara ja tothom tindra temps per decidir-se d'una vegada a buscar feina...
O, no?
Valga'm Deu! l'altra dia a la visita del ginecoleg hi havia unes noies embarassades que s'anavem instruin d'allò més. La "llesta" informava que ja s'havia assabentat, que a partir dels cinc mesos d'embarás, ja es podia demanar la "baixa" que després s'ajuntarà amb la maternitat, i anar fent... Vaig recordar els meus embarassos i els treballs que tenia per inquivir-me entre el volant del cotxe i el seient, perque si separava massa el seient, no arribava als pedals del fre, i l'embrague, en fi que era tot un exercici de col.locació, recordo que un dia vaig arribar com sempre a casa de treballar a les 9 del vespre, quan sopavem, jo ja tenia dolors de part, i l'endemà al migdia neixia la nostra filla, quin temps... Ah i sense demanar la baixa...
O, no?
Valga'm Deu! l'altra dia a la visita del ginecoleg hi havia unes noies embarassades que s'anavem instruin d'allò més. La "llesta" informava que ja s'havia assabentat, que a partir dels cinc mesos d'embarás, ja es podia demanar la "baixa" que després s'ajuntarà amb la maternitat, i anar fent... Vaig recordar els meus embarassos i els treballs que tenia per inquivir-me entre el volant del cotxe i el seient, perque si separava massa el seient, no arribava als pedals del fre, i l'embrague, en fi que era tot un exercici de col.locació, recordo que un dia vaig arribar com sempre a casa de treballar a les 9 del vespre, quan sopavem, jo ja tenia dolors de part, i l'endemà al migdia neixia la nostra filla, quin temps... Ah i sense demanar la baixa...
divendres, 23 de juliol del 2010
RODOLINS
El meu jardi va florir
i va fer dues poncelles,
per mi, no n'hi ha d'iguals ,
perque jo, tinc les mes belles.
Ara ja són dues roses,
amb petals i fulles fines,
i entre coses molt bones
també s'hi troben espines.
però jo les estimo tant
que a pesar de les punxades,
les tinc sempre dins delcor
molt fortament abraçades.
I son només dues flors
però han fet més gros el pomell
doncs al coneixer l'amor
ja m`han portat: dos clavells.
-----------------------------------
DESENCÍS
La mirada que es va perdre
el somris que es va eclipsar
el detall que no es va veure
vers que no es va recitar.
L'il-lusiò que ens van fer a mida
d'esperança i més enllà
l'escultura no esculpida
en l'avui i pel demà.
Tot, tot això vaig perdre
tot, tot en un despertar
l'orgull no emva deixar veure
que sens tu, no hi ha demà
Fotos a la paperera
records que es van esborrar
cendres a la xemeneia
somnis que es van trencar.
Per orgull mal entés sens dubte
per a no voler-ne parlar
per creure'm veritat suprema
per no saber retractar.
Per camins perduts sense esma
passejo i recordo en va
que no em queda ni un sol dia
que per mi no hi ha demà.
Tu, vares refer la vida
jo, només vaig esperar...
com vaixell a la deriva
i em vaig perdre en l'alta mar.
i va fer dues poncelles,
per mi, no n'hi ha d'iguals ,
perque jo, tinc les mes belles.
Ara ja són dues roses,
amb petals i fulles fines,
i entre coses molt bones
també s'hi troben espines.
però jo les estimo tant
que a pesar de les punxades,
les tinc sempre dins delcor
molt fortament abraçades.
I son només dues flors
però han fet més gros el pomell
doncs al coneixer l'amor
ja m`han portat: dos clavells.
-----------------------------------
DESENCÍS
La mirada que es va perdre
el somris que es va eclipsar
el detall que no es va veure
vers que no es va recitar.
L'il-lusiò que ens van fer a mida
d'esperança i més enllà
l'escultura no esculpida
en l'avui i pel demà.
Tot, tot això vaig perdre
tot, tot en un despertar
l'orgull no emva deixar veure
que sens tu, no hi ha demà
Fotos a la paperera
records que es van esborrar
cendres a la xemeneia
somnis que es van trencar.
Per orgull mal entés sens dubte
per a no voler-ne parlar
per creure'm veritat suprema
per no saber retractar.
Per camins perduts sense esma
passejo i recordo en va
que no em queda ni un sol dia
que per mi no hi ha demà.
Tu, vares refer la vida
jo, només vaig esperar...
com vaixell a la deriva
i em vaig perdre en l'alta mar.
Mandra a l'estiu?
Fa molts dies que no escric, i no és perque no tingui res per escriure, però es que tot es negatiu. Ens entretenim amb insignificàncies mentres tot cau al nostre voltant
Que si suprimim la "burca" que també s'ha de suprimir el "nijab" i mentrestant tenim una CRISI galopan al nostre costat. Que uns hi voten que "si" per tant els altres voten que "no"... i continua la CRISI... Que els de dretes, que si els d'esquerres, que els uns són extremistes, que si els altres tolerants, i la CRISI continua. Hem pregunt'ho no seria més facil que senzillament fos prohibit anar amb la cara tapada? Ja sigui amb un casc de moto, un passa-montanyes, o qualsevol altre cosa que impedeixi identificar a la persona que ho porta? No, això seria massa fàcil cal que hi hagin confrontacions, disputes... i mentrestant continua la CRISI...
Estem passant una temporada que Deu n`hi dó. Tenim l'espoli del Palau de la
Música amb el que això representa pels catalans, Ara parlen de 35 milions € però total com que és dels catalans... que
hi farem! i continua la CRISI. A Madrid el Tribunal Costitucional retalla els articles més importants del nosre Estatut aprovat per referendum, suprimint-los impunement, i eren els que ens definien, més, i tothom recorda ja estava ven retallat i que el Sr. Zapatero havia promés que l'aprobaria, però és igual com que és dels catalans... i continua la CRISI. Per acabar-ho d'arrodonir els politics que tenim simplement vetllen perla seva "poltrona" no fós cas que no els convoquessin per les properes eleccions... i la CRISI continua. Però que no ens en adonem? que ens estem enfonsant en un pou sense sortida? Veritablement estic decebuda de gairebé tot, per això val més que no escrigui... Ah i a tot aixó la CRISI continúa...
Que si suprimim la "burca" que també s'ha de suprimir el "nijab" i mentrestant tenim una CRISI galopan al nostre costat. Que uns hi voten que "si" per tant els altres voten que "no"... i continua la CRISI... Que els de dretes, que si els d'esquerres, que els uns són extremistes, que si els altres tolerants, i la CRISI continua. Hem pregunt'ho no seria més facil que senzillament fos prohibit anar amb la cara tapada? Ja sigui amb un casc de moto, un passa-montanyes, o qualsevol altre cosa que impedeixi identificar a la persona que ho porta? No, això seria massa fàcil cal que hi hagin confrontacions, disputes... i mentrestant continua la CRISI...
Estem passant una temporada que Deu n`hi dó. Tenim l'espoli del Palau de la
Música amb el que això representa pels catalans, Ara parlen de 35 milions € però total com que és dels catalans... que
hi farem! i continua la CRISI. A Madrid el Tribunal Costitucional retalla els articles més importants del nosre Estatut aprovat per referendum, suprimint-los impunement, i eren els que ens definien, més, i tothom recorda ja estava ven retallat i que el Sr. Zapatero havia promés que l'aprobaria, però és igual com que és dels catalans... i continua la CRISI. Per acabar-ho d'arrodonir els politics que tenim simplement vetllen perla seva "poltrona" no fós cas que no els convoquessin per les properes eleccions... i la CRISI continua. Però que no ens en adonem? que ens estem enfonsant en un pou sense sortida? Veritablement estic decebuda de gairebé tot, per això val més que no escrigui... Ah i a tot aixó la CRISI continúa...
dilluns, 17 de maig del 2010
Els meus "rodolins"
SOL
Sol que fas bullir la sang
i fas surar els sentits...
escalf que tothom voldria
i s'escapa entre els dits.
Ets tú qui daura l'espiga
envermelleix la cirera
tu, ennegreixes l'oliva
i fa cantar la cadernera.
Quen escalfes, ets ardent
la natura fas potent
i ha d'esclatar el verd,
si t'allunyes, és foscor
i comença la fredor
i l'alé de vida es perd.
Tu revifes els colors
que neixen amb ta claror:
fas el verd més vaporós
i també el roig esclatant.
blaus, i grogs i tons marrons,
fins el negre fas brillant.
Tu marques les estacions
no te`n deixes capni una
ets inmens, i ets tot sol,
i no et perds en cap esquema,
fins "embarrasses" la lluna
i la deixes "lluna plena".
---------------
LA PRIMAVERA
Com cada any ha arribat la primavera,
com un "tot" alegre, enjogassat i viu,
despres d'un hivern trist tot és desperta.
i és que en primavera tot somriu
Somriu el brot verdós quan surt la punta,
somriu la flor tímida del prat,
somriu la nit que cada cop més curta
sap que demà el dia serà més llarg.
Canta l'ocell que ja ha trobat parella,
cercant un lloc on fer el seu niu d'amor,
revoleteja sobra la flor l'abella,
i els aires purs ens fan eixemplar el cor
En un racó canta una mare alegre
a l'infantó petit que res enten,
li canta i diu: Avui ja és primavera!
i ell, la mira i riu perquè està content.
Però hi ha llocs on no s'hi riu ni canta
hi ha tans llocs en tot és trist....
llocs on la por, l'angoixa i la basarda
s'han fet els amos i tot és negre i gris.
N0 hi trobem flors, ni ocells, ni primavera
tan sols l'angoixa per aconseguir el pa,
i el gran neguit de qui es desespera
pensant què fer, com arribar a demà?
Jo sento el cor ple de delit de força
i ara mateix si el pogués escampar
aquest anhel fruit de la primavera,
a tot el món faria arribar.
I junt amb eel, s'acabarien guerres,
i junt amb ell, tothom tindria pa,
i ocells i flors, perfums de primavera,
i un cor ben gran per a poder estimar
------------------------
DESESPERACIÓ
Tota sola se', va anar
a refugiar-seal fons del bosc,
i allà a sota d'un arbre
alliberà el seu dolor.
L'amat l'havia deixat
amb crueltat i duresa,
i sense cap incerdesa,
tot, tot s'havia acabat.
...i plorà. i plorà, i plorà
molt molt fort amb desmasia,
les llagrimes es van acabar,
i un mal sentiment neixia.
Ràbia, mal urc i rancor,
menyspreu, despit i rancúnia
neixien en el seu cor
i va cridar molt, molt fort:
Que mai més sentiria amor
que no estimaria a ningú
que es faria un cor de pedra,
i ho faria, a ben segur.
Fou després quan més calmada
va notar les gotes d'aigua..
pluja no era, cap dupte
doncs ni un nuvol s'alvirava.
s'hi fixa atentament
però tampoc era rosada...
i veié amb astorament
que era l'arbre que plorava....
---------------------
DUES ROSES
Sol que fas bullir la sang
i fas surar els sentits...
escalf que tothom voldria
i s'escapa entre els dits.
Ets tú qui daura l'espiga
envermelleix la cirera
tu, ennegreixes l'oliva
i fa cantar la cadernera.
Quen escalfes, ets ardent
la natura fas potent
i ha d'esclatar el verd,
si t'allunyes, és foscor
i comença la fredor
i l'alé de vida es perd.
Tu revifes els colors
que neixen amb ta claror:
fas el verd més vaporós
i també el roig esclatant.
blaus, i grogs i tons marrons,
fins el negre fas brillant.
Tu marques les estacions
no te`n deixes capni una
ets inmens, i ets tot sol,
i no et perds en cap esquema,
fins "embarrasses" la lluna
i la deixes "lluna plena".
---------------
LA PRIMAVERA
Com cada any ha arribat la primavera,
com un "tot" alegre, enjogassat i viu,
despres d'un hivern trist tot és desperta.
i és que en primavera tot somriu
Somriu el brot verdós quan surt la punta,
somriu la flor tímida del prat,
somriu la nit que cada cop més curta
sap que demà el dia serà més llarg.
Canta l'ocell que ja ha trobat parella,
cercant un lloc on fer el seu niu d'amor,
revoleteja sobra la flor l'abella,
i els aires purs ens fan eixemplar el cor
En un racó canta una mare alegre
a l'infantó petit que res enten,
li canta i diu: Avui ja és primavera!
i ell, la mira i riu perquè està content.
Però hi ha llocs on no s'hi riu ni canta
hi ha tans llocs en tot és trist....
llocs on la por, l'angoixa i la basarda
s'han fet els amos i tot és negre i gris.
N0 hi trobem flors, ni ocells, ni primavera
tan sols l'angoixa per aconseguir el pa,
i el gran neguit de qui es desespera
pensant què fer, com arribar a demà?
Jo sento el cor ple de delit de força
i ara mateix si el pogués escampar
aquest anhel fruit de la primavera,
a tot el món faria arribar.
I junt amb eel, s'acabarien guerres,
i junt amb ell, tothom tindria pa,
i ocells i flors, perfums de primavera,
i un cor ben gran per a poder estimar
------------------------
DESESPERACIÓ
Tota sola se', va anar
a refugiar-seal fons del bosc,
i allà a sota d'un arbre
alliberà el seu dolor.
L'amat l'havia deixat
amb crueltat i duresa,
i sense cap incerdesa,
tot, tot s'havia acabat.
...i plorà. i plorà, i plorà
molt molt fort amb desmasia,
les llagrimes es van acabar,
i un mal sentiment neixia.
Ràbia, mal urc i rancor,
menyspreu, despit i rancúnia
neixien en el seu cor
i va cridar molt, molt fort:
Que mai més sentiria amor
que no estimaria a ningú
que es faria un cor de pedra,
i ho faria, a ben segur.
Fou després quan més calmada
va notar les gotes d'aigua..
pluja no era, cap dupte
doncs ni un nuvol s'alvirava.
s'hi fixa atentament
però tampoc era rosada...
i veié amb astorament
que era l'arbre que plorava....
---------------------
DUES ROSES
divendres, 23 d’abril del 2010
Sant Jordi,
Avui que es el dia de la rosa i els llibres, em bé de gust escriure algún rodolí.
Ma Patria
Per barret els Pirineus
l'Aragò per un costat.
l'Ebre li banya els peus
i per l'altre banda, el mar.
Terra de ceps i oliveres
de camps, de grans construccions,
de menestrals i pagesos
escampats per tot el món.
Bressol de sants i de savis
d'herois, d' il-lustres escriptors.
politics, navegants i metges
comerciants i lliutadors.
El treball ens dignifica
i cadascú fa sa feina,
al cap i a les dues mans
els catalans tenim l'eina.
Respectant sempre a tothom
treballant tots, tot ho fem
valorant nostres valors
lluitarem i trionfarem.
---------------
El troç de lluna
Per mirar de tenir sort
"pota de conill" no em cal,
ni per veur.hi en la foscor
gastar una gran fortuna,
doncs per gaudir de claror
sols em cal un troç de lluna.
-------
Avui que es el dia de la rosa i els llibres, em bé de gust escriure algún rodolí.
Ma Patria
Per barret els Pirineus
l'Aragò per un costat.
l'Ebre li banya els peus
i per l'altre banda, el mar.
Terra de ceps i oliveres
de camps, de grans construccions,
de menestrals i pagesos
escampats per tot el món.
Bressol de sants i de savis
d'herois, d' il-lustres escriptors.
politics, navegants i metges
comerciants i lliutadors.
El treball ens dignifica
i cadascú fa sa feina,
al cap i a les dues mans
els catalans tenim l'eina.
Respectant sempre a tothom
treballant tots, tot ho fem
valorant nostres valors
lluitarem i trionfarem.
---------------
El troç de lluna
Per mirar de tenir sort
"pota de conill" no em cal,
ni per veur.hi en la foscor
gastar una gran fortuna,
doncs per gaudir de claror
sols em cal un troç de lluna.
-------
dilluns, 19 d’abril del 2010
La nostre parla
Quan senzillament la nostra llengua és un vincle d'unió i noves amistats...
Llamec.
Estavem sopan amb el meu marit en un Restaurant al quem'agrada molt d'anar-hi, és acollidor i l'anfitriona que crec , que és alemanya casada amb un català., es encantadora i a ella també li agraden les coses antigües
i té el menjador del Restaurant ple d'accessoris que tots coneixem però que ja no fem servir eines fotografies, records... A mi m'encanta i hi anem tot sovint.
Ens agrada anar aviat a sopar i sempre ens fan anar al menjador "dels guiris" perque normal-ment els estrangers sopen d'hora.
Be, estavem en un dels menjadors una taula amb una matrinoni alemany, una altra amb tres persones franceses, nosaltres en un raco, i hi havia una taula grossa rodona reservada.Al cap de poc varen venir una familia de francesos, que per la manera de parler eren de la Catalunya Nord
Torhom anava sopant tranquilament fins que va venir la Sra. Elke ,mestressa, a retirar els plats buits als últims que havien arribat. Li extranyà que un dels senyors havia deixat mig plat de vianda, i li va preguntar que si no li havia agradat , rápidament una senyora de la mateixa taula va contestar, explicant-li que era un LLAMEC. La pobra Elke es va quedar una mica reflexionant el significat de la paraula que ella desconeixia, i jo que sovint soc excessivament extrovertida... li vaig dir alzant la veu: el llameces el contrari del gourmand d'això en vull poc, això no m'agrada gaire,,, Tothom va riure no sé si pel meu estaribot. o perque els va fer gracia que jo m'hi poses, el cas és que aquella senyora que per cert estava d'esquenes a la nostra taula, es va girar i va començar a parlar-nos amb aquell català de la Catalunya Nord que tan m'agrada.
Ens va explicar que eren d'Argeles, que feien de pagesos, i que els encantava venir a aquell Restaurant de l' Albera. Total que grècies a la paraula llamec que ultimament no l`havia usada massa, varem fer uns amics encantadors.
Llamec.
Estavem sopan amb el meu marit en un Restaurant al quem'agrada molt d'anar-hi, és acollidor i l'anfitriona que crec , que és alemanya casada amb un català., es encantadora i a ella també li agraden les coses antigües
i té el menjador del Restaurant ple d'accessoris que tots coneixem però que ja no fem servir eines fotografies, records... A mi m'encanta i hi anem tot sovint.
Ens agrada anar aviat a sopar i sempre ens fan anar al menjador "dels guiris" perque normal-ment els estrangers sopen d'hora.
Be, estavem en un dels menjadors una taula amb una matrinoni alemany, una altra amb tres persones franceses, nosaltres en un raco, i hi havia una taula grossa rodona reservada.Al cap de poc varen venir una familia de francesos, que per la manera de parler eren de la Catalunya Nord
Torhom anava sopant tranquilament fins que va venir la Sra. Elke ,mestressa, a retirar els plats buits als últims que havien arribat. Li extranyà que un dels senyors havia deixat mig plat de vianda, i li va preguntar que si no li havia agradat , rápidament una senyora de la mateixa taula va contestar, explicant-li que era un LLAMEC. La pobra Elke es va quedar una mica reflexionant el significat de la paraula que ella desconeixia, i jo que sovint soc excessivament extrovertida... li vaig dir alzant la veu: el llameces el contrari del gourmand d'això en vull poc, això no m'agrada gaire,,, Tothom va riure no sé si pel meu estaribot. o perque els va fer gracia que jo m'hi poses, el cas és que aquella senyora que per cert estava d'esquenes a la nostra taula, es va girar i va començar a parlar-nos amb aquell català de la Catalunya Nord que tan m'agrada.
Ens va explicar que eren d'Argeles, que feien de pagesos, i que els encantava venir a aquell Restaurant de l' Albera. Total que grècies a la paraula llamec que ultimament no l`havia usada massa, varem fer uns amics encantadors.
dijous, 18 de febrer del 2010
Jugar i perdre.... meravellós.
Quan perdre una partida de parxís, és senzillament genial.
M'explico, ahir feiem amb les meves netes (9 - 7 - 5 anys ) una partida de parxís, tothom vol guanyar i si es "mata" una fitxa, quasi quasi és com un assassinat.
Bé, com deia varem organitzar la partida i a mi ni per casualitat em va sortir cap (5) al dau, per tant no vaig poder afegir-me al joc, jo era ben feliç perque veia que elles disfrutaven d'alló més, tot primer s'en reien de mi, però al llarg de la partida s'els va despertar la compassió, i m'oferien els seus (5) perque jo pogués jugar...
Que bonic és fer d'àvia i tenir unes netes com les meves.
M'explico, ahir feiem amb les meves netes (9 - 7 - 5 anys ) una partida de parxís, tothom vol guanyar i si es "mata" una fitxa, quasi quasi és com un assassinat.
Bé, com deia varem organitzar la partida i a mi ni per casualitat em va sortir cap (5) al dau, per tant no vaig poder afegir-me al joc, jo era ben feliç perque veia que elles disfrutaven d'alló més, tot primer s'en reien de mi, però al llarg de la partida s'els va despertar la compassió, i m'oferien els seus (5) perque jo pogués jugar...
Que bonic és fer d'àvia i tenir unes netes com les meves.
dijous, 11 de febrer del 2010
La buidor
Als meus 66 anys m`he quedat orfe, potser fa riure, però realment és com hem sento despres d'enterrar la meva mare a.c.s. No és que ens avinguessim una barbaritat, perque la mama era una persona dificil, però jo ja hi estava acostumada i sé que si no "buido el pap", no podré escriure res més.
Quan perds el teus majors, quedes sense referències, i és curiós, moltes vegades tendia a pensar com reaccionaria la mama, per fer-ho ´just al revés. Lógicament no les he encertat totes però sé que m'he equivocat pel meu compte.
I és curiós, ara que no la tinc em trobo buida, i només recordo les coses bones d'ella...
sé que la vaig cuidar, que no li va faltar res, i que vaig estar amb ella fins al moment de la seva mort, li vaig aclucar els ulls, li vaig fer molts petons, i tot i que veia que ens deixava, sempre vaig esperar la recuperació. Es extrany el que se sent quan estimes a una persona, i no t'enadones fins que l'has perdut.
Mama, et recordo i estimo, i sempre estarás amb mi, com el papa que despres de
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
