diumenge, 21 de novembre del 2010

NI, NI, ni...

Fa tants dies que no escric que probablement ja no em recordarè de com va el bloc, però és igual mentrestant m'entretindré.
Estic esgarrifada per la generaciò de ganduls que hem creat, ni traballen, ni estudien, i els fa "pal" buscar feina. Realment es espantós, que persones a l'edad de les il.lisions de l'empenta, de les ganes de crèixer i de fer coses estiguin enmig d'una apatia total. No ho entenc, simplement crec que si al darrera no hi fosin els pares, les institucions, etc. etc. s'haurien d'espavilar a fer alguna cosa, però clar, si quan són petits i van a l'escola i suspenen, sens dubte és culpa del mestre que els té, mania, que si tenen algun accident sempre,sempre és culpa dels altres,
que si no han aprés a treballar és perque lo els han sabut motivar et. etc., que si ja de bon mati estan cansats... I que són incapaços de fer quelcom pels demés.
No puc entendre com hem pogut pujar criatures sense sang a les venes, verdaders xucla-sangs de pares i de la societat. I ara per postres per acabar de garantir la seva innacciò, a sobre els pagarem per seguir essent ni-nis...
Mireu, jo no deixaria de pagar cap ajut dels que es paguen, ara bé mentre a la ciutat hi hagues papers per terra, pintades per les parets, escombraries llençades per tot arreu... I mentres que els boscos estiguessin bruts de branques, bosses de plastic, plantes mortes, etc etc , no donaria cap ajut. Són feines que tothom és capaç de fer-les i que com a minim ens permetrien tenir unes ciutats dignes, i uns, boscos nets. És a dir, ajudes si però a canvi d'uns serveis socials que tothom pot fer. És pot anar a fer companyia als ancians que viuen sols, acompanyar-los a passejar, netejarlos a ells i la seva vivenda, acompanyar-los al metge, etc etc.
Encara recordo uns pares que estaven esparverats perque el seu fill de 27 anys que per cert no havia treballat mai, els va amenaçar que iria a fer d'escombriaire, i els pobres pares estavan horroritzats, jo crec, que si mi hagues trobat (Déu no ho vulgui) li hagues dit: Si, noi, escombra però fes.ho ben net que et puguis sentir orgullós de la feina ben feta.
No sé si m'ho miro malament però és que realment tot plegat m'indigna.