L'altre opció

Realment no és un titol gaire bonic, però és el que he posat a aquest rodolí.

L'ALTRE OPCIÒ

Tenim encare el cor jove
si bé el cos ben ple de nafres
que si reuma, que si artrossis
però endavant amb les mancances.

Comencem al dematí
i enumerem les pastilles
les grogues són per dormir
les verdes, són vitamines´

Si les blanques són pel reuma
les blaves perla pressiò
les altres són per l'artrosis
les demés crec pel dolor.

També n'hi ha per l'alcid úric
no deixem pas res per verd.
que pel sucre, pel mal de ventre
per la memoria que és perd.

I vinga pendre pastilles
d'aquelles que ho curen tot,
però que per poder païr-les
necessites "protector"

Si tens sort i has dormit
al mati quan et despertes,
poc a poc vas descobrint,
vas escoltat-te i penses...

Aviam si m'agafa rampa
la lumbalgia? encara hi és
les cervicals sembla que marxen
deu ser per excés de pes.

Mires d'estirar el ossos
les cames ja fan molt mal
els tormells em mortifiquen
"Trombocid" i endavant.

Els genolls sembla que es trenquen
la digestió tinc pesada
em costa anar al lavabo
i em fa mal la carcanada.

Però això si estic molt bé
i cap ai! No se m'escapa
i quan surto al carrer
m'arreglo, em pinto i apa!

vaig a buscar el diari
de passada compro el pa,
i si veig verdura i fruita
aprofito per comprar.

I no em fa res que em preguntin
jo sempre dic que estic bé,
no tinc res que bé funcioni,
si sóc vella, que hi puc fer?

...la memoria si que em mata
no em recordo mai de res,
en tinc sort de saber escriure
el cap? per portar barret.

Cada cop que arribo a casa
LA CLAU? on l`hauré posat
que si al bolso, a la butxaca
aviam si no l'he agafat.

Però tot i així estem bé
doncs pensant-ho amb atenció
millor estar ple de nafres
que no pas amb "l'altre opció"

Madurar...

La mandra de l'estiu


Quan fa tanta calor, sembla que s'hem fugin les idees, però avui que estic contenta i no sé ben bé perque , vaig a escriure rodolins dels meus :

MADURAR

Poc a poc passen els anys
i és que un, ni se n'adona
i resulta que ens fem vells
amb no res, amb poca estona.

Queden records de la vida
sabem que ho hem donat tot,
hem estimat sense mida
però encara ens resta amor.

I obrirem ben bé elcalaix
on posavem els records,
per a llençar tots els dolents
i guardar tan sols els bons.

Vaig llegir que nostra vida
és sempre com un gran riu,
amb molts ponts que la travessen
tan bon punt deixem el niu.

Per arribar a l'altra banda
ens caldran els bons records,
estimació, lluita entrega
que a ben segur ens faran forts.

I al final de nostra vida
quan el pont s'haurà acabat,
el descans serà a mida
de TOT , el que haurem donat.