Sant Jordi,

Avui que es el dia de la rosa i els llibres, em bé de gust escriure algún rodolí.

Ma Patria

Per barret els Pirineus
l'Aragò per un costat.
l'Ebre li banya els peus
i per l'altre banda, el mar.

Terra de ceps i oliveres
de camps, de grans construccions,
de menestrals i pagesos
escampats per tot el món.

Bressol de sants i de savis
d'herois, d' il-lustres escriptors.
politics, navegants i metges
comerciants i lliutadors.

El treball ens dignifica
i cadascú fa sa feina,
al cap i a les dues mans
els catalans tenim l'eina.

Respectant sempre a tothom
treballant tots, tot ho fem
valorant nostres valors
lluitarem i trionfarem.


---------------

El troç de lluna

Per mirar de tenir sort
"pota de conill" no em cal,
ni per veur.hi en la foscor
gastar una gran fortuna,
doncs per gaudir de claror
sols em cal un troç de lluna.

-------

La nostre parla

Quan senzillament la nostra llengua és un vincle d'unió i noves amistats...


Llamec.

Estavem sopan amb el meu marit en un Restaurant al quem'agrada molt d'anar-hi, és acollidor i l'anfitriona que crec , que és alemanya casada amb un català., es encantadora i a ella també li agraden les coses antigües
i té el menjador del Restaurant ple d'accessoris que tots coneixem però que ja no fem servir eines fotografies, records... A mi m'encanta i hi anem tot sovint.
Ens agrada anar aviat a sopar i sempre ens fan anar al menjador "dels guiris" perque normal-ment els estrangers sopen d'hora.
Be, estavem en un dels menjadors una taula amb una matrinoni alemany, una altra amb tres persones franceses, nosaltres en un raco, i hi havia una taula grossa rodona reservada.Al cap de poc varen venir una familia de francesos, que per la manera de parler eren de la Catalunya Nord
Torhom anava sopant tranquilament fins que va venir la Sra. Elke ,mestressa, a retirar els plats buits als últims que havien arribat. Li extranyà que un dels senyors havia deixat mig plat de vianda, i li va preguntar que si no li havia agradat , rápidament una senyora de la mateixa taula va contestar, explicant-li que era un LLAMEC. La pobra Elke es va quedar una mica reflexionant el significat de la paraula que ella desconeixia, i jo que sovint soc excessivament extrovertida... li vaig dir alzant la veu: el llameces el contrari del gourmand d'això en vull poc, això no m'agrada gaire,,, Tothom va riure no sé si pel meu estaribot. o perque els va fer gracia que jo m'hi poses, el cas és que aquella senyora que per cert estava d'esquenes a la nostra taula, es va girar i va començar a parlar-nos amb aquell català de la Catalunya Nord que tan m'agrada.
Ens va explicar que eren d'Argeles, que feien de pagesos, i que els encantava venir a aquell Restaurant de l' Albera. Total que grècies a la paraula llamec que ultimament no l`havia usada massa, varem fer uns amics encantadors.