Robert estimat

Tots dos estem de tornada
perquè hem viscutmoltes coses
amb la mirada cnçada
i les gans de luuitar foses.

Veiem que han passat els anys
i que un ni se n'adona
resulta queens fem grans
amb no res, amb poca estona.

Queden records de la vida
sabem que ho hem donat tot,
hem estimat sense mida
i encara ens resta amor.

Lliscant poc a poc, fent via
amb problemes, dificultats
a voltes massa de pressa
amb il.lusions realitats...

Hem viscut junts els afanys
les penes, les alegries,
hem plorat els desenganys
però no tenim les mans buides.

Recordem els que no hi són
marxaren massa de pressa
ens deixaren aviat
alguns en la jovenesa.

Però tot passa, diem els vells
no hi ha mal que tot temps duri,
però tampoc hi ha cap joia
en la que el tenps `s'hi aturi.

El proces normal d'una vida
sens dubte es: l'any dels humans
neixer, créixer
i fer-se grans...

PRIMAVERA
La infantesa
flors, perfums, colors i olors
també hi ha la jovenesa
amb la il.lusio dels amors.

ESTIU
Pot ser vida adulta
treball, amor, pujar fills
sens parar seguir la lluita,
arrelar-se donar fruits.

TARDOR
Començar a mimvar,
t'adones que no ets com abans,
has d'apendre a fer-te vell,
acostumar-te a ser gran.

HIVERN
És fred, l'any s'acaba,
els ocells han fugit del niu...
als cabells hi ha la nevada,
però al fons del cor, hi ha caliu...

-----------------




DE VINYES I VINS

Vinyes verdes vora el mar
escampades per l'Albera
salpicades d'oliveres
i esglèsiesamb campanar.
Vinyes arrenglerades an feixes
com ratlles d'un pentagrama´
notes verdes vaporoses,
de cançons que mai s'acaben.

Ceps potents, vinyes brillants,
gotims negres vellutats,
gotims verds de "pica-polla",
gotims daurats de "moscat".
Tan bon punt collim el raïm
si s'exprem en sur el most
és vi fruitat imolt jove
suc de raimmolt gustos.

Vins blancs, suaus, vaporosos,
per acompanyar el bon peix,
vins d'agulla olorosos
qie fan gaudir amb escreix,
Vins rosats, lluents, brilants,
que fan del beure un plaer,
i a glopets assaborir-los
com un enòleg sol fer.

Vins de cos i marca fonda
són els negres secs i ardents,
vins nascuts de terres aspres
cultivats per nostra gent.
Cada vegada més bo,
i el millorar mai s'acaba,
fins transformar el VI BO
en una delicia el CAVA.

Hi ha moscatells i garnatxes,
hi ha mistel.les i vins fins
n'hi ha d'olorosos i rancis
vins de missa, vins divins...
i si malauradament
aquell vi es fes malbé
bon vinagre d'amanir
també see'n podria fer.

Deia el poeta Climent
passejant-se per la vinya
que rebuscava el gotim
d'una vinya adés collita,
ho explicava en uns sonets
que admiraré tota la vida
doncs llegint-lo amb atenció
sents fins la olor de la vinya.

... i quan finalment la copa
omples d'oloros vi,
quan assaborint l'aroma
t'esclata en el paladar...
i quan mil lluentons brillen
dins la copa en decantar...
es llavors quan tu recordes
que a l'Empodà solem dir
que un dels millors plaers
és poder beure un bon VI

-----------


EL VI

UNA TAULA SENSE VI
ÉS EN TERRES CATALANES,
UN APLEC SENSE SARDANES
O UN BATEIG SENSE PADRI.

UN NADAL SENSE ESCUDELLA,
UNA NAU SENSE TIMÓ,
UN RAMAT FALTAT D'ESQUELLA
O UN AMOR SENSE IL-LUSIO

D'adopcions

De tota la vida hem sentit a dir,que les coses tenen importància segons qui les diu, però es que a vegades n'hi ha que em superen...
Sóc ávia d'una familia "multi-racial", tinc nets originaris d'Asia, Africa, Europa.. i això em fa molt feliç, els meus fills, han volgut donar a unes criatures una FAMILIA
que els estima i no hi veiem cap diferència ni de raça, ni de color, ni per descomptat d'estimació i respecte pels seus origens.
El que no entenc, és que hi ha qui vol presumir d'adoptar a l'altra banda dels Urals
per "gaudir" d'una criatura blanca, rossa i d'ulls blaus. Em pregunto, és que s'han d'exhibir?, és que li han de fer creure que es biològic?, o és que si el veiessin diferent no l'estimarien?
Dues netes neves de menys de 7 anys, l'altre dia es discutien (com tots els germans)
i la biològica li deia a la seva germana: és que "A MI"´la mama em portava al ventre,
i l'altre sense inmutar-se li va contestar, doncs a" A MI " la mama em portava al cor
i m'estimava tant, que em va anar a buscar a mils Km. lluny...
Hem costa d'entendre com hi pot haver persones adultes, amb una mentalitat tan curta i esbiaixada, per poder-se permetre certs comentaris.
Però el que vull deixar ben clar, es que hem sento privilegiada de tenir els nets que tinc, i puc assegurar que el meu cor ni hi ha cap diferència...
... ara que hi penso, potse el tinc daltònic?